Tornar al paper? Limitar la informatització?

Demostració de cracatge dels codis d'un certificat de seguretat. Congrés del Chaos Computer Club, Berlin, 30/12/08). Foto: Le Monde. CC:By-NC
Pocs diagnòstics tan catastrofistes sobre la seguretat, més ben dit sobre la inseguretat, d’internet i de tot el que hi està en contacte, es poden sentir en boca d’un expert com el que feia Eric Filiol en una extensa entrevista a Le Monde. L’única solució que proposa: no informatitzar, seguir d’alguna manera amb el suport paper. Aquest informà tic francès, que dirigeix el laboratori de virologia i de criptologia de l’ESIEA-Laval, hi comenta el greu error detectat en l’algoritme MD5, molt utilitzat en la certificació de seguretat de servidors i d’intercanvis electrònics, error que posa en risc molta informació i llocs d’internet. A resultes d’això analitza l’estat actual i les tendències que observa i en resulta un panorama catastròfic en el qual els ciberatacs, les introsions en sistemes, el phishing, l’spam, els virus… són ara molt més freqüents del que percebem i en cap cas decreixeran, ans al contrari.
Algunes de les seves afirmacions:
“Qualsevol bon informà tic, des de qualsevol lloc del món, és una amenaça potencial”.
“No hi ha tallafocs, per bo que sigui, que pugui evitar tots els riscos”.
“A principi de 2003 el cuc Slamer va infectar 200.000 servidors en 15 minuts. Avui només trigaria 1 minut”.
“La seguretat a Internet és insostenible”.
L’única solució, si aixà se’n pot dir, que aquest expert apunta és frenar d’alguna manera la informatització. Textualment aconsella “evitar que tot sigui digital. Els virus no llegeixen el paper, però poden llegir tot el que estigui digitalitzat”. És evident que aquesta mesura és només aplicable en un grau molt petit, únicament per a alguns documents de carà cter essencial, però no és en cap cas aplicable als procediments de treball més habituals i generals que avui en dia són inimaginables en un entorn que no sigui absolutament informatitza, o informatitzat en un grau molt alt. En definitiva, ens toca aprendre a conviure, a coexistir, amb el perill i el risc, un dels preus que hem de pagar per poder utilitzar aquestes eines i mà quines fantà stiques com la que jo faig servir ara per escriure aquest post i tu, anònim lector, utilitzes en llegir-lo.

