Al diari El Punt publico un breu article fent referència a un aspecte poc vistós del relleu Obama – Bush. Enlluernats com vam quedar per la cerimònia, el vestit de la Michelle Obama, la desfilada…. la feina d’uns funcionaris va passar desapercebuda. El comentari entronca amb un post anterior que tracta sobre el mateix tema. El contingut de l’article, publicat sota el mateix títol que aquest post, és el següent:

“Segons després que Obama es convertís en el 44è president dels Estats Units, quan començava a pronunciar el seu discurs, un grup de funcionaris de la National Archives and Records Administration, l’agència nord-americana dels arxius, entrava a la Casa Blanca i inventariava amb detall la documentació de la presidència de Bush (expedients, fitxers informàtics, continguts dels servidors…) seguint un protocol adoptat fa prop de seixanta anys que aconsegueix garantir la conservació i posterior consulta pública de documents fonamentals per a la història del país i de tot el món.

En canvi, a aquest costat de l’Atlàntic, a l’Espanya capdavantera de la modernidaz, pocs dies abans el president Zapatero recordava, com aquell qui res, que abans de deixar La Moncloa l’equip d’Aznar havia fet un barrido informàtic, eliminació massiva de documents coneguda de fa temps, sancionable penalment i només denunciada per uns particulars (no pas pel govern), que a més va pel camí de quedar impune perquè de moment els tribunals han dit que no hi ha evidència dels fets, tot i la factura de 12.000 € emesa per l’empresa informàtica que va perpetrar l’encàrrec. Barridos semblants s’havien produït a La Moncloa en relleus anteriors, i al pas que anem es repetiran en futurs canvis, i no només a La Moncloa. Allà, exemple de bon govern i publicitat. Aquí, molta retòrica però foscor i falta de transparència endèmica i consentida.”

Informació pública Documents polítics, Documents públics