Et truquen a les vuit del vespre i t’ofereixen viatges, contractes telefònics o un pernil. Què es pot fer davant d’aquesta irrupció de publicitat no desitjada? En vam parlar dijous passat, a la darrera classe del Postgrau en Gestió de Documents Electrònics, tot comentant la regulació del comerç electrònic i, com una derivada d’aquest, la publicitat per correu-e i telefònicament, amb els seus límits legals tantes vegades superats impunement. Una de les formes de publicitat més intrusiva i desagradable és efectivament la de les trucades comercials no autoritzades que tots hem rebut. Despengem el telèfon i la conversa amb la teleoperadora sempre acaba deixant un cert malestar: si ets antipàtic penses que ets injust amb una persona que s’està limitant a guanyar-se la vida i fer allò que li manen, però si ets receptiu t’acabes empassant informació que no t’interessa i perdent temps.

La persona que ens truca normalment haurà trobat el nostre número en una guia telefònica. Aquestes guies tenen la consideració de fonts accessibles al públic (art. 3.j Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal), per la qual cosa poden ser utilitzades com a font per activitats de prospecció comercial (art. 30). No obstant, la utilització d’aquestes guies ha de complir la normativa específica de telecomunicacions que preveu dues possibilitats que permeten estalviar-se bona part d’aquestes trucades, o almenys intentar-ho.

D’acord amb l’art. 67 del Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, por el que se aprueba el Reglamento sobre las condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios, el titular de la línia té dret a sol·licitar no figurar a la guia sigui quin sigui el format. Aquesta opció ha estat fins ara utilitzada per una quarta part dels abonats espanyols. A més d’aquesta possibilitat, existeix també el dret, molt més desconegut, a seguir figurant a la guia però amb la indicació de que no desitges rebre trucades comercials. El punt 4 de l’art. 67 del citat RD ho diu així:

4. Los abonados tendrán derecho a que sus datos que aparezcan en la guía no sean utilizados con fines de publicidad o prospección comercial y a que así conste de forma clara en la guía.

Es tracta d’un dret que es materialitza amb la incorporació del símbol “U” al costat del número de telèfon però del qual ningú n’informa als usuaris, fins el punt que menys d’un 1% l’han aconseguit obtenir. I dic aconseguit obtenir perquè no és gens fàcil i perquè ni les mateixes companyies semblen conèixer l’existència d’aquesta fórmula. La meva experiència personal amb Telefònica és que em varen fer falta dos missatges de correu electrònic i quatre trucades al 1004, amb les conseqüents esperes, amb el següent resultat: en les dues primeres no vaig trobar intelocutors que sabessin de què els parlava, a la tercera em van indicar que havia de trucar a la companyia editora de la publicitat (Yell) cosa que vaig fer conscient que no procedia però interessat per veure què em deien (van resultar ser els millor informats), i a la quarta trucada al 1004, després de molt insistir i de consultes a un “superior” (ser superior?) em van informar que la meva petició seria atesa. Ja fan bé de vincular la seva imatge a la de “Mortadelo y Filemón, Agencia de información” com en la darrera guia seva que tinc a les mans.

La normativa de serveis de telecomunicacions, tan precisa en molts aspectes, hauria d’obligar a les operadores a fer publicitat d’aquests drets i a establir canals que en facilitin l’exercici, estalviant als seus clients aquesta gimcana que t’obliguen a passar i donant més qualitat en el servei que ofereixen als seus (i perdoneu la reiteració) clients.

Protecció de dades, Publicitat Protecció de dades, Publicitat, Telefonia