No és de la finestra de la pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock el 1954 que vull parlar, sinó d’una altra molt més petita per la que tots mirem alguna vegada. És la finestreta dels sobres de correspondència, una solució clàssica que estalvia tornar a imprimir el nom i adreça del destinatari, un estalvi de temps i recursos sensacional, sobretot si es tracta de trameses massives, que deixa de ser bona quan passen coses com la que podeu veure aquí sota:

o veieu-ho millor en aquesta altra imatge de més a la vora:

La finestra solució s’acaba convertint en un problema si no es calcula correctament la distribució del contingut del seu interior. Es converteix en un problema per al destinatari, la informació del qual queda a l’abast de veïns d’escala trapassers, i en un problema per al remitent, que podria ser denunciat per incompliment del deure de secret contemplat a l’art. 10 LOPD. A la imatge de sobre, a més de fer saber que s’està gestionant un reconeixement de grau de minusvalidesa, la unitat administrativa que va preparar la carta divulga també els números de referència del tràmit (núm. d’expedient i núm. d’actuació), divulgació igualment greu perquè amb aquestes referències es pot facilitar l’accés a informació sobre l’estat del tràmit per part d’un tercer, en tractar-se d’una de les formes acceptades per a  proporcionar informació administrativa als interessats segons l’art. 13.2.c de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Preparar una carta amb aquesta poca diligència demostra una falta de rigor i de professionalitat absoluta, i més quan es tracta de serveis de l’àmbit assistencial o de la salut. El cas de les fotografies anteriors no és un cas aïllat. Vegeu-ne un altre exemple a la imatge següent no tan greu com l’anterior però igualment  injustificable i igualment provinent d’un servei públic:

Cap dels dos casos que il·lustren aquest post van acabar amb denúncia, a diferència d’un de similar resolt per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades amb imposició de sanció de 60.000 € a una entitat bancària que enviava sobres amb finestres indiscretes com aquestes, a través de les quals es podien llegir informacions que permetien saber que el destinatari era morós. Podeu llegir en aquest enllaç un comentari, crític en alguns aspectes, d’aquesta resolució de l’Agència.

El sentit comú i un mínim de professionalitat haurien d’evitar tots aquests casos. I és que, quan es tracta d’aquesta classe de finestres, no val a badar.

Protecció de dades, Publicitat, Seguretat Protecció de dades, Secret de la correspondència