El Tribunal Constitucional d’Alemanya, en sentència de 3 de març, ha declarat inconstitucional la utilització d’urnes electròniques en les eleccions, almenys d’urnes poc fiables com les proposades als electors en els comicis federals de 2005, de manera que el 2009 els alemanys tornaran al sistema tradicional a base de paper i urnes de plàstic transparent. Novament el vot electrònic, en les diferents formes i sistemes proposats fins avui, es qüestiona per la seva falta de garanties i poca fiabilitat, i demostra un cop més que la tecnologia no sempre aporta més valor i qualitat als processos.

Els partidaris d’implantar el vot electrònic argumenten, amb raó, que estalviaria molt de temps en el recompte i, segons com s’organitzi, facilitaria el vot a persones amb mobilitat limitada. Els inconvenients són encara molt superiors, perquè són sistemes que inspiren poca confiança als electors, poc transparents i poc fiables requeriments fonamentals en qualsevol procés electoral tal i com recorda en la seva sentència el tribunal de Karlsruhe.

Només he assistit una vegada a l’escrutini d’una mesa electoral. Dins l’aula de l’escola d’un poblet un grup de curiosos assistíem a l’escodrinyo (encertadament alguns en deien així i no pas escrutini) i fèiem companyia als de la mesa mentre treien les paperetes, comptaven, feien pilons, provaven de quadrar… un ritual lent, quasi primitiu, però clar i legitimador. Mentre veia a la gent de la mesa, als interventors dels partits i als badocs com jo  mirant en silenci aquells treballs, pensava que si podem pagar impostos, ordenar transferències bancàries o fer la compra del súper utilitzant la informàtica, perquè no votar electrònicament? Algun avantatge tindria, sens dubte, però el problema estaria en el fet que no veuríem els sacrificats membres de la mesa, ni les llistes que fan servir, ni el control dels interventors.  Acabat el recompte van posar els documents (acta de l’escrutini signada pels membres de la mesa, paperetes amb incidències…) en tres sobres diferents que es van enviar a la Junta Electoral. Més rudimentari impossible, però difícilment superable en transparència i fiabilitat.

El sistema tradicional de vot atorga també màximes garanties en la necessària desvinculació o dissociació de les dades de l’elector en relació a la seva opció electoral. La papereta introduïda dins l’urna  es confon amb la resta de les que hi aniran a parar. Costarà també que les solucions tecnològiques, que sempre rerquereixen una identificació prèvia de l’elector en els sistemes informàtics que s’utilitzin,  superin en garanties d’anonimització del vot les que ofereix la introducció a l’urna d’un sobre amb la butlleta electoral a l’interior.

Implantar procediments més tecnològics no es pot fer a qualsevol preu o perquè “ara toca”. Això no deixa de ser simplement una forma d’esnobisme inadmissible, especialment en casos tan importants com en un procés electoral.

Protecció de dades, Seguretat Eleccions, Protecció de dades, Seguretat, Vot electrònic