Menys documents a aportar, menys compulses, menys temps per obtenir una llicència… Reduir tràmits burocràtics hauria de ser un objectiu permanent en el disseny dels procediments que empreses i particulars han de seguir davant les administracions públiques. Hauria de ser-ho però no ho és, de manera que sort en tenim de les directives europeees que ens hi obliguen, com ho fa la Directiva 2006/123 de serveis en el mercat interior en relació a la qual el Consell de Ministres d’ahir 27 de març va anunciar l’enviament a les Corts del projecte de llei d’interiorització. El projecte de Ley sobre el libre acceso y ejercicio de las actividades de servicios tracta sobre aspectes tan diversos com les funcions dels col·legis professionals o l’harmonització de permisos i certificats entre els estats membres de la Unió Europea, però posa sobretot l’èmfasi en reduir el màxim possible les càrregues burocràtiques que condicionen l’obtenció d’autoritzacions per actuar en el sector serveis. Benvingut sigui aquest nou intent que parla de conceptes gairebé utòpics i al mateix temps ja gastats com el de la finestreta única.

El considerant 43 de la Directiva fa una descripció molt crítica dels procediments que es tracta de corregir sota el seu impuls:

Una de las principales dificultades a que se enfrentan en especial las PYME en el acceso a las actividades de servicios y su ejercicio reside en la complejidad, la extensión y la inseguridad jurídica de los procedimientos administrativos. Por este motivo (…) procede establecer principios de simplificación administrativa, en concreto limitando la autorización previa obligatoria a aquellos casos en que sea indispensable e introduciendo el principio de autorización tácita de las autoridades competentes una vez vencido un plazo determinado, (…) eliminar los retrasos, costes y efectos disuasorios que ocasionan, por ejemplo, trámites innecesarios o excesivamente complejos y costosos, la duplicación de operaciones, las formalidades burocráticas en la presentación de documentos, el poder arbitrario de las autoridades competentes, plazos indeterminados o excesivamente largos, autorizaciones concedidas con un período de vigencia limitado o gastos y sanciones desproporcionados.

Aquesta realitat administrativa de característiques kafkianes és la que vol combatre la Directiva, almenys en els tràmits per accedir o exercir un activitat de servei.

Amb l’aprovació de la Llei que ara s’envia a les Corts, aprovació que per complir amb els terminis de la Directiva ha de ser abans de 2010, els responsables dels serveis de gestió documental de les administracions públiques tindran un nou referent legal per avançar en la revisió dels processos i circuits documentals cap a formes més àgils i eficients, i per implantar tècniques de gestió documental avançades. En aquest sentit la nova Llei connecta perfectament (i en certa manera aplica a un àmbit específic) amb el principi de simplificació administrativa proclamat a l’art. 34  de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

La aplicación de medios electrónicos a la gestión de los procedimientos, procesos y servicios irá siempre precedida de la realización de un análisis de rediseño funcional y simplificación del procedimiento, proceso o servicio, en el que se considerarán especialmente los siguientes aspectos:
1. La supresión o reducción de la documentación requerida a los ciudadanos, mediante su sustitución por datos, transmisiones de datos o certificaciones, o la regulación de su aportación al finalizar la tramitación.
2. La previsión de medios e instrumentos de participación, transparencia e información.
3.La reducción de los plazos y tiempos de respuesta.

Abans la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i aviat la de lliure accés i exercici d’activitats de serveis. Les normes permeten, o millor dit obliguen, a avançar decididament cap a una reducció de la burocràcia, un objectiu prioritari en la modernització de l’administració i en el trànsit cap a l’administració electrònica.

Administració electrònica Accés electrònic, Documents públics, Gestió documental