Imaginem per un moment al client d’una botiga de roba, una camiseria per exemple, que abans de marxar s’entreté a recollir les camises que s’ha emprovat, a penjar-les en el lloc precís i encara, camí de la porta, a revisar els cartellets amb els noms de les marques, posar bé els preus, tornar al seu lloc un article mal desat… Comprés molt o comprés poc tothom pensaria que es tracta d’un bon client, i també d’una bona botiga, perquè només una bona botiga seria capaç d’engrescar i fer col·laborar així als seus clients.

A molt petita escala això és el que passa en aquestes “botigues” que ofereixen serveis d’informació al públic que són els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de documentació. Usuaris d’aquests centres aporten algunes vegades informacions que ajuden a millorar la catalogació o la identificació dels documents o de les peces que s’hi custodien. Una referència equivocada, una data incorrecta, el nom d’un autor que es desconeixia… Pensant-hi bé la col·laboració dels usuaris és un potencial enorme de cara a millorar els catàlegs, inventaris o les fitxes tècniques descriptives. Potser algú pensarà que no queda gens bé que un usuari o visitant , un “no professional”, corregeixi un error o completi una informació que un tècnic no ha sabut o pogut aportar. Val la pena vèncer aquest recel en pro dels avantatges que la col·laboració dels usuaris comporta. Probablement molta informació només la podran aportar ells i amb aquesta aportació es corresponsabilitzen i s’impliquen en la missió pública d’aquests centres.

Internet també en això pot ser una eina fantàstica. Mirin per exemple com ha posat en pràctica aquesta idea la secció d’arxius fotogràfics dels Arxius Nacionals d’Holanda. Des del seu lloc web demanen obertament la col·laboració de tothom per ajudar a identificar les imatges de les seves col·leccions. No només ho demanen als visitants del seu lloc web sinó que han pujat a l’apartat de fotografies de lliure disposició de Flickr col·leccions interessants de les quals en tenen els drets de propietat intel·lectual o bé que estan ja a domini públic. Els visitants de Flickr commons poden afegir comentaris o etiquetar les imatges i ajudar així a tenir-ne una millor descripció. Ho han fet els Arxius Nacionals dels Països Baixos, però a Flickr commons es poden obtenir imatges, i/o ajudar a descriure-les, provinents de biblioteques i arxius d’Estats Units, entre les quals la Biblioteca del Congrés, Nova Zelanda, França, Alemanya, Austràlia… enormes i interessants col·leccions que els clients remenen, miren, potser es proven i… poden etiquetar i comentar, com aquell imaginari client de la camiseria  que abans de sortir per la porta ajuda a endreçar les coses i a deixar-ho en millors condicions que quan va entrar, en benefici de futurs usuaris.

He preguntat a Lluís Anglada, director del CBUC, la seva opinió sobre el potencial que representa la col·laboració dels usuaris. En el seu blog s’hi refereix de forma tangencial amb promesa de tornar-hi amb més detall. Em comenta per correu-e diferents exemples (gràcies Lluís!) de pràctica exitosa d’aquesta col·laboració, un de ben proper i un altre no tant. Entre les col·leccions especials de la Biblioteca de la Universitat d’Oregon, els usuaris del lloc web troben una col·lecció de fotografies del món de l’esport que poden etiquetar i comentar, una possibilitat que ha incrementat les visites i ha creat noves sinergies, el mateix que en certa manera està passant a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que a mesura que va fent visibles les seves col·leccions de fotografies i mapes rep cada vegada més col·laboracions espontànies que ajuden a identificar-les i millorar-ne la descripció.

El món està ple de bons clients, i per sort cada vegada més tenim millors botigues!

ACTUALITZACIÓ (1 d’abril). He comentat el tema amb Maria Utgés, arxivera (Arxiu Nacional de Catalunya) i professora de Mètodes de descripció i recuperació de la informació a l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Em contesta per correu-e (gràcies Maria!) i n’extrec el següent paràgraf:

… és ben bé la universalització d’iniciatives més locals habituals en el món dels arxius, com exposicions per identificar fotografies, o contactar amb usuaris coneixedors de la documentació o d’alguns aspectes relacionats amb el contingut de la documentació. El que no em queda tant clar és quin sistema de filtre utilitzen els arxius per discernir la fiabilitat de la informació que aporten els usuaris anònims del web, cosa que potser ens era més fàcil a la “botiga local”. I més tenint en compte que el volum d’informació pot ser considerable. Com comproven les fonts a la “botiga global”?

Arxius, Biblioteques, Fotografia Arxiu fotogràfic, Biblioteques, Fotografia, Propietat intel·lectual