Per temes professionals vaig conèixer a la gent de Compe GPS l’estiu de 2004, tres anys després de crear la seva empresa. Eren sis o set informàtics que treballaven en un garatge ple d’ordinadors (on si no?) de reduïdes dimensions on feia una calor espantosa. Sort en tenien d’una piscina veïna a la que tenien accés, de manera que el garatge era un entrar i sortir de banyistes que tornaven encara xops de la piscina i es posaven a teclejar com folls a l’ordinador. L’empresa fa sobretot software per a GPS orientat a activitats a l’aire lliure, i en aquella època el seu principal problema era poder treballar amb cartografia de qualitat i a preus assequibles. Les bases cartogràfiques digitals eren caríssimes i això frenava el seu model de negoci.

Avui Compe GPS és una empresa de referència en el sector que no para de créixer. Fa temps que va sortir del garatge. Un dels factors claus que han permès el canvi són les polítiques per afavorir la reutilització de la informació del sector públic que la Unió Europea fa anys que promou especialment des de l’aprovació de la Directiva 2003/98/CE . Aquesta Directiva es va interioritzar al nostre ordenament per mitjà de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic. La informació pública passa a ser considerada una possible font generadora de riquesa i per això ha de ser transferida als particulars per a la seva reutilització amb finalitats comercials. S’ha de fer a cost zero o a preus baixos perquè efectivament pugui ser reutilitzada. La cartografia digital pública és una de les fonts d’informació que han incorporat de forma més espectacular aquests nous criteris. El cas de Compe GPS i el de moltes altres empreses que fan servir informació estadística, jurídica, meteorològica, econòmica… provinent del sector públic demostra la importància d’aquest canvi de consideració.

És un tema complex que sorprèn molt als responsables de les administracions públiques, i que és molt desconegut per particulars que podrien promoure, si ho sabessin, noves iniciatives a remolc d’aquesta nova normativa. Qualsevol esforç que es faci per divulgar-ho serà benvingut. En aquest sentit és recomanable donar un cop d’ull al lloc web del Proyecto Aporta creat pel Ministeri d’Indústria, encara a mig construir però on es pot trobar la normativa de referència, estudi de casos i, sobretot, un molt complet Manual pràctic de reutilització d’informació (pdf 19,53 MB). D’aquesta extensa guia o Manual, que curiosament es difòn amb l’advertiment de que és un esborrany, els responsables d’organismes públics s’han de mirar especialment la informació (capítol 3) sobre el sistema de llicències que cal preparar per atendre les sol·licituds dels particulars que esperem siguin cada cop més.

Informació pública Documents públics, Reutilització informació