La Generalitat i els informes top secret

Acabem de conèixer la sentència sobre vuit informes encarregats pel Departament de Treball entre els anys 1994 i 1995, sentència que declara culpables per malversació de fons i per frau, a qui aleshores era secretari general del Departament i a un particular que rebia els encà rrecs, tots dos vinculats a Unió Democrà tica. Però els informes encarregats per la Generalitat també són actualitat per la negativa del Govern actual a donar informació sobre els encarregats aquests darrers anys. La fiscalia del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya investiga què ha passat (com s’ha fet, eren o no justificats…) els encà rrecs d’informes efectuats des de set departaments de la Generalitat. Paral·lelament, periodistes i diputats intenten conèixer quins són aquests informes i quin contingut tenen. Ben fet que fan. És la seva obligació i això esperem d’ells els ciutadans que creiem en la democrà cia. Per això segueixo amb estupefacció les respostes negatives que obtenen. Periodistes i diputats del PP i de CiU es queixen de no aconseguir ni tan sols la llista dels existents, i molt menys còpia. Dic que segueixo el tema amb estupefacció perquè aquests informes, tant la llista dels existents a cada Departament com el seu contingut, amb la Llei a la mà haurien d’estar a l’abast no només de periodistes i parlamentaris sinó de qualsevol ciutadà . Aixà ho exigeix la Llei 30/1992, la norma bà sica del procediment administratiu, en el seu article 37.9, també la Llei d’arxius i documents de Catalunya, i també la Llei sobre reutilització de la informació del sector públic que en el seu art. 4 exigeix que
5. Las Administraciones y organismos del sector público facilitarán mecanismos accesibles electrónicamente que posibiliten la búsqueda de los documentos disponibles para su reutilización, creando sistemas de gestión documental que permitan a los ciudadanos la adecuada recuperación de la información, tales como listados, bases de datos o Ãndices y portales que enlacen con listados descentralizados.
Aquesta exigència es reitera a la normativa sobre contractes del sector públic (Llei 30/2007) que exigeix transparència, a la d’accés a la informació mediambiental en el cas d’informes que hi guardin relació, etc. És més, en el camà cap a l’administració electrònica el DOGC 5.360 del passat 16 d’abril publica el Decret 56/2009 que en el seu art. 17 insisteix en aquesta obligació de donar publicitat, ara per mitjans electrònics, als documents que obren a la Generalitat amb la creació d’un catà leg amb “la tipologia de les dades i documents accessible per als ciutadans i ciutadanes, a través de la seu electrònica corporativa”.
En definitiva, tots els informes haurien de figurar com a mÃnim en llistes o Ãndexs que els identifiquin (tÃtol, codi, breu descripció…). D’altra banda tots o quasi tots haurien de ser consultables, amb dret a còpia, si bé excepcionalment es podria denegar la consulta per algun motiu (secret industrial, seguretat ciutadana…), i encara en aquests casos hi hauria la possibilitat de demanar accés parcial. I recordem que aquesta publicitat permet la consulta no només per part d’un periodista o d’un representant polÃtic sinó per part de qualsevol ciutadà .
És absolutament injustificable l’opacitat i el secretisme amb el que estan actuant alguns responsables polÃtics, amb aquest menyspreu a les lleis i al principi de transparència. Injustificable i vergonyós.

