El moviment per a l’accés obert a publicacions científiques avança, encara que més lentament del que molts desitjaríem. Fa temps que va deixar de ser només una exigència, carregada de raó, de professionals de centres de documentació, i s’ha incorporat plenament a les estratègies de moltes administracions públiques. Ho ha assumit també de forma molt decidida la Comissió Europea, que materialitza projectes com recentment el Publishing and the Ecology of European Research. Com és sabut, les dificultats per a permetre l’accés lliure als continguts finançats amb fons públics provenen sobretot dels editors de les revistes que, defensant els seus legítims interessos, s’oposen a aquesta divulgació lliure, una divulgació que toparia frontalment contra el seu model de negoci.

En aquest context el Ministeri de Ciènci i Innovació ha pres decididament partit per l’accés obert en l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de la Ciència i la Tecnologia, sobre el que està treballant des de finals de 2008. De forma breu i precisa l’article 33 del text promou l’accés obert superant fins i tot les propostes i criteris de les institucions comunitàries. D’aprovar-se finalment el text amb el redactat actual, les publicacions científiques finançades amb fons públics hauran de ser posades en accés obert, en repositoris creats a l’efecte, com a màxim sis mesos després de la seva publicació. Aquest criteri topa frontalment amb les normes de publicació de moltes revistes científiques, entre les quals la majoria de les revistes de l’índex ISI, que demanen la cessió de drets en exclusiva. La contradicció no existirà en el cas que s’admetin cessions no en exclusiva i que la revista accepti aplicar un termini d’embargament que no superi els sis mesos.

Sigui com sigui el fet de que aquesta exigència de difondre en obert quedi incorporada a una Llei és un canvi qualitatiu decisiu, que remourà les aigües de la divulgació científica i obligarà a replantejar criteris editorials.

No ha de passar per alt tampoc l’afirmació del punt 4 de l’art, 33 d’aquest esborrany, que amb el mateix estil directe i sintètic, avança que “la versión electrónica pública podrá ser empleada por las Administraciones Públicas, en sus procesos de evaluación”, una forma dedicidida d’estimular als autors a divulgar els seus treballs en repositoris oberts.

Caldrà seguir amb atenció el procés d’aprovació de la Llei i, sobretot, els seus efectes posteriors.

Biblioteques, Propietat intel·lectual Biblioteques, Propietat intel·lectual