Els arxivers i gestors documentals han parlat d’accés

De dijous a dissabte s’ha celebrat a Tarragona el XII Congrés d’ArxivÃstica de Catalunya, sobre el tema de l’accés als documents de les administracions públiques. Més de 300 professionals han escoltat les ponències i taules rodones d’un programa extens i complet. Les ponències es recullen en el volum 29 de Lligall, la revista de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, organitzadora d’aquesta exitosa i interessant convocatòria. L’Associació em va fer l’honor de convidar-me a participar com a ponent i vaig poder seguir els debats, en alguns moments intensos i apassionants, i parlar en els passadissos amb molts professionals.
Els arxivers estan implicats des de fa molts anys en la gestió de la documentació activa, responsabilitat que han afegit a la tradicional de custòdia i tractament dels documents històrics. Coneixen, viuen i sobretot pateixen com ningú la problemà tica de l’exercici del dret d’accés dels ciutadans als documents de titularitat pública, dret que es troba tan defectuosament regulat en el nostre ordenament i que tantes dificultats sovint ha de superar per a ser exercit. El millor record que me n’he endut del Congrés, a part de l’amabilitat i les atencions rebudes pels organitzadors (grà cies Pat, Joan Antoni, Carme…) és precisament l’actitud d’aquest col·lectiu professional davant d’aquesta problemà tica, una actitud de servei públic, de defensa dels drets dels ciutadans i d’afavorir el mà xim possible la prà ctica de l’accés. Tant com custodis de la informació, els arxivers i gestors documentals es consideren custodis o avaladors dels drets dels ciutadans, en certa manera apoderats seus. D’aquà bona part de les crÃtiques que s’han formulat en el Congrés al carà cter equÃvoc de la normativa, al secretisme d’alguns responsables de les administracions i a la falta de recursos materials per afavorir l’exercici del dret a la prà ctica.
A la darrera sessió es va debatre sobre la necessitat d’una llei catalana d’accés als documents, al marge de les iniciatives legislatives estatals. Aquesta llei autonòmica hauria d’incidir en el règim d’accés als documents de les administracions i dels altres ens del sector públic català i crear una autoritat catalana encarregada de promoure’n i verificar l’aplicació d’aquest dret. La proposta es va incorporar a les conclusions elaborades pel Comitè CientÃfic del Congrés. Confiem que els nostres representants polÃtics se’n facin ressò.

