El meu amic Jordi Pont em comenta en un correu que no entén perquè o, millor dit, que no li sembla bé que “tots els partits polítics, de tots els colors i tendències, puguin usar les meves dades per enviar-me, nominalment, publicitat electoral. I no només això, van començar a enviar-la just quan vaig complir la majoria d’edat (i.e., saben també la meva data de naixement)? Tinc dret a donar-me de baixa?”. D’aquest mateix tema en vam parlar casualment ahir divendres a la darrera sessió del curs sobre L’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, quan comentàvem la utilització del padró d’habitants i del cens electoral. És un tema ben del dia, ara que estem enmig d’una campanya electoral.

L’origen de les dades dels electors que tenen els partits o coalicions que es presenten és el padró d’habitants, a partir del qual els ajuntaments passen les dades a l’Institut Nacional d’Estadística per tal que tingui al dia el cens electoral. La formació del cens està regulada en els art. 31 i següents de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General. Entre les dades que els ajuntaments passen figura la relació dels veïns que durant l’any arriben a la majoria d’edat (art. 35.2 de la Llei). Convocades les eleccions cada candidatura, l’endemà de la seva proclamació, rep

una copia del censo del distrito correspondiente, ordenado por mesas, en soporte apto para su tratamiento informático, que podrá ser utilizado exclusivamente para los fines previstos en la presente ley. Alternativamente los representantes generales podrán obtener en las mismas condiciones una copia del censo vigente de los distritos donde su partido, federación o coalición presente candidaturas.

D’aquesta manera els partits obtenen les nostres dades, que els podran destinar únicament a l’enviament de propaganda i paperetes als nostres domicilis i a la preparació de les llistes per als interventors. Fins aquí el que diu la normativa. En la meva opinió aquest tractament de les nostres dades s’hauria de revisar per evitar que es tractin  de forma tan massiva, indiscriminada i fins i tot, en alguns aspectes, conculcant els principis de la normativa de protecció de dades.

No té cap justificació, ni sentit, que el fet de ser elector comporti haver de rebre forçosament informació electoral a casa, ni paperetes electorals. Si es fa per a facilitar o ajudar a votar, aquesta ajuda no es pot plantejar com a obligatòria. Cada ciutadà que figura al cens hauria de poder indicar si desitja o no rebre propaganda electoral a casa. Qualsevol ciutadà hauria de poder decidir si necessita o no rebre aquesta informació per aquesta via. Se’ns suposa madurs i per tant amb criteri suficient per també decidir sobre si ens fa falta aquesta ajuda, o si volem formar la nostra opinió per altres canals o vies.

En conseqüència s’hauria de crear una llista Robinson electoral, una casella més en el padró d’habitants que permeti indicar si vols figurar en el cens com a receptor d’aquesta informació electoral per via postal o si no ho desitges. De fet el sistema actual és fins i tot ridícul de tan poc eficient com és. En el millor dels casos és efectiu en un percentatge mínim: dels 6, 7, 10… enviaments que reps només un fa efectivament servei. La despesa inútil de recursos, energia, temps, paper… que organitzem a cada convocatòria és senzillament brutal.

La possibilitat de quedar exclòs d’aquest tractament, o sigui que les teves dades no serveixin per a l’enviament de propaganda, avui només s’admet per a “las personas que pudieran ser objeto de amenazas o coacciones que pongan en peligro su vida, su integridad física o su libertad” (41.6 Llei Orgànica 5/1985). Es tractaria d’obrir la llista dels exclosos a aquest altre supòsit.

D’altra banda, la llista dels electors de cada mesa que es dóna als interventors dels partits no és convenient, ni necessari, que l’hagi de preparar cada partit o coalició. Seria molt millor que cada interventor la rebés en el moment de la constitució de la mesa de mans del president. Entre la documentació de cada mesa podrien figurar llistes preparades com un document més dels que facilita la Junta Electoral. La llista que tenen els interventors té la finalitat de permetre seguir i verificar la correcta evolució del procés, fiscalitzar-lo d’alguna manera. Un cop tancada l’acta de l’escrutini, i en el cas que no hi hagi hagut incidències, la llista de l’interventor s’hauria de reintegrar als documents que recull el president de la mesa i que es guarden en els sobres que s’envien a la Junta Electoral. No els hauria de conservar l’interventor.

En el sistema actual, amb el cens en suport informàtic i amb les llistes “puntejades” pels interventors, els partits coneixen les persones que s’abstenen d’anar votar, una informació que no entenc estigui justificat hagin de tenir. Els partits tenen dret a conèixer informació estadística sobre abstencionisme, però no haurien de poder vincular aquesta informació a cada una de les persones que figurem en el cens.

Tot el sistema actual incompleix de forma general un dels principis fonamentals de la normativa de protecció de dades. Diu l’art. 4 de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal que les dades han de ser sempre tractades (comunicades, reproduïdes…) de forma adequada, proporcional i no excessiva, una moderació i ponderació que no existeix amb el sistema actual. No és que estigui posant els partits sota sospita de res, però les dades personal si no és necessari que siguin tractades (comunicades, cedides, lliurades en suport electrònic…) senzillament no s’han de tractar.

Per acabar de dibuixar aquest quadre de poc rigor i frivolitat queda encara la qüestió de les llistes d’electors que corren per les meses electorals durant el dia de les eleccions mentre el col·legi està obert, llistes que de vegades es pengen amb una xinxeta a l’entrada del col·legi, o que corren per qualsevol lloc del recinte amb poc o nul control. Noms, DNIs i adreces de tots els electors queden a l’abast de qualsevol persona, quan en realitat n’hi hauria prou amb una simple relació dels noms dels electors adscrit a cada mesa. Perquè cal posar DNI i domicili si només serveix per orientar a l’elector?

En definitiva, em sumo a la preocupació d’en Jordi per com es tracta aquest tema. Valdria la pena revisar-ho. A veure si algú ho posa en el programa electoral dels propers comicis. De tota manera, qui ho faci no cal que m’enviï el programa a casa. Ni la papereta. S’ho poden o ens ho podem estalviar.

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Eleccions, Protecció de dades