Aviat farà tres mesos de la publicació del Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, norma que desenvolupa part de les previsions de la Llei 11/2007, de 22 de juny,  d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i que concreta aspectes de règim intern de l’Administració de la Generalitat en el context de l’administració electrònica. El Decret toca un ampli ventall de temes entre els quals m’ha cridat l’atenció la creació d’una nova figura o eina, en un dels punts més innovadors del text. Es tracta del Catàleg de dades i documents electrònics (art. 17) definit com “la relació actualitzada de dades i documents que estan en poder dels ens previstos a la lletra a) de l’article 2.1 i d’altres administracions i institucions públiques, que es poden obtenir per mitjans electrònics, a l’efecte de fer efectiu el dret dels ciutadans i ciutadanes a no aportarlos a un procediment concret”.  Tant en aquest punt com sempre que es refereix a la comunicació de documents i dades entre administracions,  el Decret hauria hagut també de fer referència a la possible comunicació de documents i dades entre administracions públiques que deriva del principi de coordinació (art. 3 i 4 Llei 30/1992) i no centrar-se únicament en la comunicació que deriva del dret dels ciutadans a no aportar documents ja en poder de les administracions (art. 6.2.b Llei 11/2007). Semblaria que la moda de la interoperabilitat fa oblidar aquella altra qüestió. En qualsevol cas per a fer possible (només?) aquesta segona comunicació,  el Decret crea aquest catàleg que no serà exactament el SIGEDA, o integrat en el SIGEDA, o sigui en l’aplicació o eina de base del sistema de gestió documental de la Generalitat a la que es referix l’art. 38, sinó una altra cosa. Aquest futur catàleg podria formar-se a partir de la pròpia identificació o descripció dels documents, expedients o dades, per exemple per mitjà de l’ús de metadades, però el Decret l’imagina més aviat com una relació, llista o potser repositori creat expressament, ex novo, que gestionarà la Secretaria de Funció Pública i al qual, segons l’art. 18.1, s’incorporaran documents (curiosament només documents i no dades segons el literal de l’article).

En definitiva, si bé aquesta nova eina s’identifica com a catàleg de dades i documents, sembla que aniria més enllà d’una identificació o descripció, sense que quedi clar què s’ha d’entendre com a incorporació. Crear un nou repositori, o un repositori expressament per aquesta funció, no té sentit quan parlem d’administració electrònica. Tampoc sembla que el Decret es vulgui referir a una llista de sèries documentals o de tipologies, perquè això no serviria per a la finalitat de la interoperabilitat i, d’altra banda, aquesta ja existeix en bona mesura a partir dels quadres de classificació vinculats al SIGEDA.

Un aspecte de tanta repercussió com aquest exigia, a parer meu, més claredat i precisió. M’agradaria saber en què pensaven exactament els redactors del Decret, quin sistema, eina o criteri imaginaven, quan van optar per aquesta solució. En qualsevol cas, sigui el que sigui, desvincular-ho del SIGEDA, o sigui crear una altra eina o recurs, fer un altre catàleg que es sumaria a les eines de descripció/identificació ja existents, no sembla gens encertat. Pensar en un catàleg per a fer expressament aquesta funció, que en part el propi Decret atribueix al SIGEDA (art. 38.4) no sembla justificat, ni tampoc viable, sobretot si pensem en les dimensions i el caràcter absolutament dinàmic i canviant dels sistemes d’informació i de la informació que gestiona l’Administració de la Generalitat.

Administració electrònica, Biblioteques Administració electrònica, Documents públics