Ni 25 anys de reserva, ni 30, ni 80, ni 100. Fins ara el temps de reserva més llarg que impedia accedir a documents o dades que jo coneixia eren els 100 anys del Reglament Notarial que en el seu art. 303  indica als arxivers de protocols que “en los días y horas hábiles que tengan señalados”, hauran de facilitar “la consulta de documentos que cuenten más de cien años de antigüedad”, però no a tothom sinó a “las personas de notoria competencia en los estudios de investigación histórica”.

Aquest límit récord de cent anys ha estat pulveritzat al poble de Tavertet, com demostra aquesta fotografia que em passa la Mercè Aymerich (moltes gràcies Mercè) que estableix una reserva  de  deu segles, deu, o sigui  1.000 (mil) anys.

Encuriosit per aquesta imatge vaig trucar a l’Ajuntament de Tavertet i molt amablement em van explicar que amb motiu de l’entrada al nou mil·leni la gent de Tavertet va decidir formar aquest dipòsit d’objectes, documents, dibuixos, poemes, fotografies… per tal que en començar el nou mil·leni els humans poguessin obtenir un testimoni dels seus predecessors.

La iniciativa em diuen que va ser un èxit, molt participada, és clar que no deixa de plantejar algunes incògnites. Per exemple, es conservarà d’aquí a 991 anys el contingut del dipòsit en condicions de ser consultat? I encara, es podrà llegir la placa de fora? O sigui, es podrà saber que ja ha arribat el moment d’obrir aquest peculiar arxiu? En qualsevol cas és certament tot un récord pel què fa a reserva d’informació.

Curiositats