Segur que quan Daniel Defoe va crear a Robinson Crusoe, el nàufrag a qui va fer viure 28  anys sol en una illa, no s’imaginava que avui, 300 anys més tard, identificaríem el nom d’aquest home solitari amb el paradigma de la persona que viu sola. De fet Robinson Crusoe no volia viure sol, ans al contrari, buscava petjada d’altres humans a la sorra de la platja, però tot i així avui utilitzem el nom de Llista Robinson per identificar aquells mecanismes que voluntàriament activem per aconseguir estar una mica més sols i estalviar-nos intromissions publicitàries a la nostra vida privada. Una Llista Robinson no és altra cosa que una relació de ciutadans que fan pública la seva voluntat de no rebre informació comercial d’empreses amb les que no tenen o no han tingut relació, encara que les dades del ciutadà figurin en les denominades “fonts d’accés públic”, com ara guies telefòniques o repertoris d’entitats professionals. Precisament aquests dies els mitjans s’han fet ressò de la nova Llista Robinson, refundada per la Federación Española de Comercio Electrónico y Marqueting Directo (FECEMD).  Hem dit refundada perquè un precedent d’aquesta Llista el va crear ara fa una dotzena d’anys la mateixa FECEMD, encara que amb una capacitat per incidir i una efectivitat molt menor que la que ha de tenir la que ara  s’ha obert. Les principals diferències entre una i altra són:

1 – Qui ha de respectar la llista.
La llista vella era una referència, una mena de codi, a seguir només per part de les empreses adherides a la FECEMD, en realitat adherides a les diferents associacions integrades a la FECEMD. La nova llista amplia la seva incidència i es converteix en un “fitxer comú d’exclosió de l’enviament de comunicacions comercials” previst a l’art. 49 del Reglament de la Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Per tant, en principi ha de ser respectada per “quienes pretendan efectuar un tratamiento relacionado con actividades de publicidad o prospección comercial”, com diu l’esmentat art. 49 que reprodeuixo íntegrament al final d’aquest post, i no només pels associats a la FECEMD.

2 – Quines comunicacions comercials afecta.
La llista vella garantia la no recepció de publicitat per correu postal. La nova llista permet demanar quedar al marge de publicitat telefònica, postal i per correu electrònic.

3 – La publicitat que es fa de la Llista.
No és una diferència de concepte ni de suport legal però té molta importància. De l’existència de l’anterior llista pràcticament ningú se n’havia assabentat. En un racó de la pàgina de la FECMD existia un enllaç que et permetia accedir al formulari per apuntar-t’hi. Ara sembla que hi ha ganes de divulgar molt més l’existència d’aquesta eina, probablement perquè la FECEMD ha aconseguit que s’aprovi un sistema de consultes de la Llista, per part de les empreses, que els pot suposar una bona font d’ingressos.

Sigui com sigui és molt recomanable apuntar-s’hi i tant de bo aquest mecanisme funcioni amb efectivitat i amplitud, i tots poguem ser, en el grau que desitgem, una mica més Robinson Crusoe.

Artículo 49. Ficheros comunes de exclusión del envío de comunicaciones comerciales.

1. Será posible la creación de ficheros comunes, de carácter general o sectorial, en los que sean objeto de tratamiento los datos de carácter personal que resulten necesarios para evitar el envío de comunicaciones comerciales a los interesados que manifiesten su negativa u oposición a recibir publicidad. A tal efecto, los citados ficheros podrán contener los mínimos datos imprescindibles para identificar al afectado.

2. Cuando el afectado manifieste ante un concreto responsable su negativa u oposición a que sus datos sean tratados con fines de publicidad o prospección comercial, aquél deberá ser informado de la existencia de los ficheros comunes de exclusión generales o sectoriales, así como de la identidad de su responsable, su domicilio y la finalidad del tratamiento. El afectado podrá solicitar su exclusión respecto de un fichero o tratamiento concreto o su inclusión en ficheros comunes de excluidos de carácter general o sectorial.

3. La entidad responsable del fichero común podrá tratar los datos de los interesados que hubieran manifestado su negativa u oposición al tratamiento de sus datos con fines de publicidad o prospección comercial, cumpliendo las restantes obligaciones establecidas en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, y en el presente Reglamento.

4. Quienes pretendan efectuar un tratamiento relacionado con actividades de publicidad o prospección comercial deberán previamente consultar los ficheros comunes que pudieran afectar a su actuación, a fin de evitar que sean objeto de tratamiento los datos de los afectados que hubieran manifestado su oposición o negativa a ese tratamiento.

Protecció de dades, Publicitat Protecció de dades, Publicitat