El blog ha tancat aquest mes d’agost però avui, dia 1 de setembre, torna puntual. I ho fa amb una referència que he trobat casualment aquestes vacances al que deu ser el primer cas de campanya massiva de marqueting aprofitant les guies telefòniques. En aquell cas va ser una campanya molt més amable que les típiques trucades que patim ara de forma indiscriminada. Es tracta de la que l’any 1915 el propietari de la marca Wrigley’s, el senyor William Wrigley Jr., va portar a terme enviant tres xiclets a cada una de les persones que figuraven com abonats a les guies telefòniques nordamericanes, aproximadament set milions de persones. Vint-i-un milions de xiclets de menta regalats, més les despeses de l’enviament, una inversió important que va ser molt exitosa perquè va catapultar la marca i la va situar com a primera en vendes durant molt de temps. El márqueting aprofitant les llistes de telèfons ja es veu que ve de lluny, com també és més antic del que ens imaginem el mateix xiclet, comercialitzat per primera vegada, amb una aparença més o menys com l’actual, ara fa més de 130 anys, als Estats Units és clar.

Parlant de xiclets, precisament ahir publicava a EL PUNT una breu col·laboració sobre les taques de xiclet que cada cop es veuen més en els paviments de carrers i places, text que podeu llegir, mastegant un xiclet o no, fent click aquí mateix. Comento allà com la intensitat de les taques de xiclets donen pistes sobre els costums i formes de vida dels habitants més incívics. Del meu “treball de camp” que he fet prèviament a escriure l’articulet en qüestió, destacaria que les tasques són molt més nombroses quanta més gent jove freqüenta el lloc (conclusió previsible), en llocs on la gent s’espera (imperdonable però lògic) i a l’entrada de determinats locals com ara centres oficials, cinemes o aeroports. Tema brut i sobretot enganxós que deixo aquí a l’espera d’estudis més científics o, millor, a l’espera de que deixi de ser un hàbit entre els consumidors de xiclet.

Curiositats, Publicitat Publicitat