Ho he aconseguit!
Sí, ho he aconseguit! El desenllaç de la història que explicava en el post anterior finalment ha estat positiu. Abans d’ahir dijous, el Sr. Xavier Uriós, advocat en cap de l’assessoria jurídica del Departament de Governació, em va contestar el correu que jo havia enviat 10 dies abans a la bústia de correu del Conseller. 10 dies ! Per carta postal n’hauríem fet més via, i això que l’avantprojecte de Llei parla d’administració electrònica, i de l’obligació de potenciar els canals de comunicació que les noves tecnologies ofereixen. Sigui com sigui he pogut ordenar quatre notes i, amb menys temps del que m’hauria agradat poder dedicar, he preparat un text amb observacions que avui mateix faig arribar al Departament. Les meves aportacions són puntuals, referides a punts molt concrets, sobre detalls, sense haver tingut temps de pensar-hi més a fons i de fer propostes sobre els continguts que hi trobo a faltar. En qualsevol cas, per si a algú li interessa, reprodueixo seguidament el text que avui envio al Departament.
Observacions al text de l’Avantprojecte de Llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
Observació a l’art. 2.4
Substituir els termes “ciutadans i ciutadanes” per “persones”, molt més ampli i adequat. Substituir el terme “empreses” pel de “persones jurídiques privades”, igualment més adequat. El text quedaria: “…s’aplica a les persones físiques i jurídiques privades, inclosos els ens sense personalitat jurídica…
Observació a l’art. 4.1.
Aspecte formal: es subdivideix en 4.1 sense que hi hagi un 4.2, etc.
La lletra K de l’article qualifica de principi el “compliment de les previsions de la normativa de dades de caràcter personal” que no és pròpiament un principi sinó més aviat un dret fonamental a respectar. En qualsevol cas la frase “Compliment de les previsions de la normativa de dades de caràcter personal” és innecessària perquè la subjecció a aquesta normativa queda ja recollit en l’afirmació més general que es pot llegir a continuació en el mateix 4.1.k) “[compliment] del principi de legalitat en quant al manteniment de les garanties de la ciutadania…”.
Observació a l’art. 10.1.c)
Substituir el terme “útil” per “comprensible”.
Observació a l’art. 11.1
Afegir un nou ítem que estableixi l’obligació de les entitats que integren el sector públic de Catalunya a difondre per mitjans electrònics la relació de fitxers de dades de caràcter personal creats sota la seva responsabilitat, a fi de faciitar el compliment dels drets reconeguts per la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Així mateix la publicació dels documents susceptibles de ser sol•licitats per particulars, en aplicació i trasllat a l’entorn electrònic de la previsió existent ja a l’art. 37.9 de la Llei 30/1992 que exigeix la “…periódica publicación la relación de los documentos obrantes en poder de las Administraciones Públicas sujetos a un régimen de especial publicidad por afectar a la colectividad en su conjunto y cuantos otros puedan ser objeto de consulta por los particulares”. Atesa la naturalesa i exigència de qualitat i autenticitat d’aquesta informació, aquesta publicació s’hauria de difondre mitjançant la seu electrònica, de manera que aquest nou ítem hauria de figurar a la relació de l’art. 13.1.
Observacions a l’art. 12
Del títol de l’article i de la primera frase del 12.2 substituir “espai” per “canal”, més adequat i proper a la idea de comunicació que és la que es vol expresar o recollir.
Afegir, entre els drets reconeguts a 12.1, el d’aportar documents. Indirectament, i per al cas de les empreses, aquest dret s’esmenta a 17.3 però prèviament no es reconeix, ni per a les empreses ni per a la ciutadania.
Suprimir el punt 3 que, en primer lloc, no guarda relació amb el “dret a un espai personalitzat” que anuncia el títol de l’art. 12 . En segon lloc, tot i que el seu redactat és molt confús, sembla voler fer referència a una solució tècnica que, mentre respecti els principis de la Llei i no perjudiqui els drets de les persones, no ha de ser autoritzada expressament per una norma amb rang de Llei, com no ho han de ser moltes altres tècniques de tractament de la informació.
Observacions a l’art. 17
Del títol de l’article i de la primera frase del 17.2 substituir “espai” per “canal”, més adequat i proper a la idea de comunicació que és la que es vol expresar o recollir.
Del títol i del text de l’article substituir “empresa” per “persones jurídiques privades”.
Afegir, entre els drets reconeguts a 17.1, el d’aportar documents. Indirectament aquest dret s’esmenta a 17.3 però prèviament no es reconeix.
Observacions a l’art. 23
Substituir la idea de creació d’un catàleg de dades i documents per la més factible de la simple identificació dels documents de forma que sigui factible la seva recuperació. No és possible determinar a priori quines són les dades i documents a qualificar d’aquesta manera o a integrar en el catàleg. D’altra banda la interoperabilitat no ha d’anar orientada únicament a “fer efectiu el dret dels ciutadans i ciutadanes a no aportar les dades i documents que estiguin en poder de les administracions públiques”, com es diu a 23.1, sinó que també ha de servir per a la posada a disposició de documents i dades en les relacions interadministrives.
La proposta de crear un catàleg per aquesta finalitat és de difícil realització i, en realitat innecessària si els documents estan degudament identificats. El text de l’Avantprojecte, com també ho fa l’art. 17 del el Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, no té en consideració, o sembla voler substituir almenys parcialment, l’obligació de tots els ens del sector públic català de disposar d’un Sistema de Gestió Documental establerta a l’art. 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents.
