Cola Cao i links a Giroscopi
Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemàtica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.
Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pàgina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancàries) per evitar el phishing, o perquè a la pàgina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pàgines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avís legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç?
Es pot prohibir enllaçar fins i tot amb la pàgina d’inici? Per sorprenent que pugui semblar aquest és el criteri que es pot llegir en la informació legal d’algunes (poques) pàgines, en el cas de l’Estat Espanyol, per exemple a les de NUTREXPA SL, fabricant del cèlebre Cola Cao. NUTREXPA adverteix en el seu avís legal que:
Queda prohibido establecer un enlace con, o un contenido de correo desde cualquier URL hasta el Web de NUTREXPA, S.L. (www_colacao_es; www_comoquierascolacao_com) sin el expreso permiso escrito de NUTREXPA, S.L.. Contacte con el responsable del Web si tiene cualquier duda o sugerencia.
De la cita anterior he modificat les URLs (substituint punts per guions baixos) per evitar precisament l’enllaç, no fos cas que em castiguessin sense Cola Cao. Si bé el criteri de no autoritzar enllaços profunds encara pot tenir alguna justificació, no entenc, per més voltes que li dono, que es prohibeixin enllaços a la pàgina d’inici. A tota empresa li interessarà tenir quants més visitants millor a la seva web, provinguin d’on provinguin, i per això sorprèn aquesta restricció que és contradictòria, de fet, amb la pròpia naturalesa d’internet.
Consumidor de tota la vida d’aquest fantàstic producte que és el Cola Cao, en la versió que fa més grumolls i no pas en la que es disol ràpidament, des de quan es venia en el pot de llauna amb “els negritos del Áfric tropical”, em resisteixo a deixar passar el tema sense acabar d’entendre-ho, de manera que avui mateix m’adreçaré a NUTREXPA a la recerca d’una explicació al respecte. La resposta (espero) en un proper post.
Respecte al criteri de Nutrexpa sobre la prohibició de fer qualsevol enllaç a pàgines webs seves, efectivament crec que va en contra de la pròpia naturalesa d’internet. A més, com bé dius, aconseguir enllaços a la teva pàgina web és un dels instruments més potents a l’hora de d’aconseguir augmentar el nombre de visites, i precisament és també un dels elements més valorats pels buscadors (google, etc.) a l’hora de posicionar una web en els resultats de les cerques (allò de sortir a dalt de tot de la llista). La única raó que trobo a la política de Nutrexpa és evitar enllaços que no siguin “de qualitat”, és a dir, assegurar-se que només els enllacin pàgines webs que s’ajustin als valors que la companyia vol transmetre i amb els quals es vol identificar. Seria com fer “imatge de marca”, per entendre’ns. Crec que aquesta pot ser la justificació a aquest criteri.
D’altra banda, i parlant més en general sobre el tema de la teva intervenció a Giroscopi 2009, només comentar que sí bé la teoria és molt clara sobre el que és correcte i el que no, i que la llei declara que els drets d’autor són també plenament vigents a la xarxa, penso que la pràctica està ben lluny d’aplicar “la teoria”. Per la facilitat de difusió i accés que otorga Internet, hi ha un gran descontrol sobre tot el material que hi ha publicat i en poques ocasions es respecten aquests drets. Com demostrar que un contingut és original teu? jo mateixa, buscant informació sobre determinats temes als buscadors, m’han sortit enllaços a llocs diferents on el mateix text es reprodueix punt per punt, reproduït a multitud de webs sense cap mena de citació de la font original. Per no parlar del tema de les imatges, quan buscant per “google imatges” tens accés a milers d’imatges que et pots descarregar i utilitzar sense cap impediment més que una breu advertència de que les imatges poden estar subjectes a drets d’autor. Crec que queda molt camí per recórrer per crear consciència de que molts dels continguts d’internet no són de lliure ús i accés.