Una cita musical i un petit joc
Imatge extreta de Wikipedia, entrada "Ryuichi Sakamoto"
En LluÃs Anglada, director del Consorci de Biblioteques Università ries de Catalunya, explica en el seu imprescindible blog que ha estat escoltant música d’en Ryuichi Sakamoto després de parlar d’aquest músic amb mi. Precisament en Ryuichi Sakamoto va fer un concert a l’Auditori de Girona diumenge passat dins la programació de Temporada Alta una meravella de concert i un privilegi haver pogut escoltar en directe aquest home a qui també admiro pel seu compromÃs social. Com que a en LluÃs i a mi, i als lectors que passen per aquest blog, ens interessen els temes de propietat intel·lectual, volia aprofitar la cita que fa en LluÃs i la música d’aquell genial japonès per proposar un petit joc en el que pot participar tothom. Si cliqueu i seguiu llegint trbareu la proposta per qui vulgui jugar.
Es tracta de descobrir quin fragment de peça, composició o cançó va citar, o sigui va incloure, en Ryuichi Sakamoto a la música que va composar per a la cerimònia inaugural dels Jocs OlÃmpics de Barcelona. L’obra d’en Sakamoto es titula “El mar mediterrani” i aquà teniu l’enllaç a Spotify si la voleu escoltar en una versió extensa i sou usuaris d’Spotify, i més avall la veureu/sentireu en una versió més reduïda que he trobat a Youtube.
“Col·lecciono” des de fa temps les cites musicals, o sigui peces musicals en les que es citen els compassos o un grup de notes d’una d’anterior d’un altre músic. Potser la més cèlebre de totes és l’Obertura 1812 de Txaikovski, estrenada a Moscou l’any 1882 en la que reprodueix compassos de La MArsellesa. Les cites d’obres musicals que no estan en domini públic són discutibles des d’una interpretació estricta de la normativa de propietat intel·lectual. La Llei només admet citar per a finalitats de docència i recerca, de manera que incorporar música protegida a una altra peça, sense permÃs del seu creador, no sembla encaixar en la sovint excessivament rÃgida i restrictiva normativa de propietat intel·lectual.
Va infringir en Ryuichi Sakamoto la Llei amb la seva composició que van escoltar milions d’éssers humans? Havia demanat permÃs abans als titulars dels drets, si és que n’hi havia? La resposta la trobareu si finalment descobriu la composició que ell cita. No us espanteu amb els primers compassos. Bona audició !
M’he posat a escoltar la música de la cerimònia d’inauguració dels Jocs OlÃmpics amb el temor de descobrir la meva ignorà ncia musical no descobrint el manlleu musical del japonès. L’enigma era fà cil, però, com tot bon joc, val la pena jugar-lo pel plaer del joc (en aquest cas, sentir la peça).
No desvetllaré la solució, però afegeixo com a ‘pista’ que la música citada se sol cantar i que la lletra és d’un poeta que té el seu nom inscrit en la llera d’un riu. Vegeu: http://2.bp.blogspot.com/_OQyU_m985Sk/SdvJdnL6qxI/AAAAAAAAACU/HdoCAki0zik/s320/verdaguer.jpg
La resposta sobre si Ryuichi Sakamoto va infringir cap dret d’autor incloent-la a la seva composició, des del meu punt de vista de no advocat és que no. Cap autor se sentiria expoliat per un altre en un cas com aquest. El problema és que els que tenen els drets (o els que tenen els drets de defensar els drets dels autors), no són autors (creadors o investigadors), sinó mà quines recaptadores a costa dels drets.
Sobre aquest tema, he llegit fa relativament poc ‘La familia Wittgenstein’ (Lumen) d’Alexander Waugh. Allà s’hi expliquen les baralles que Paul, el pianista que va perdre un braç a la 2a GM, tenia amb els compositors als que encarregava peces per a ell, peces que després retocava. Per adaptar-les a les seves limitacions interpretatives, deia ell, per fer-les més efectistes, deien els compositors. Infringia la llei Paul W. quan retocava per tocar millor composicions per les que havia pagat?