Centelles: preguntes i respostes
La protecció del patrimoni cultural es pot fer de qualsevol manera, a qualsevol preu? O bé cal fer-ho complint les lleis i respectant el sistema de competències? A la llum del cas de l’arxiu fotogrà fic d’Agustà Centelles, de la seva compra i (sembla que inevitable) futura ubicació a Salamanca, el Ministeri de Cultura ha optat clarament per la primera opció: tot s’hi val. Cap respecte per l’ordenament ni pel sistema competencial que dimana de la Constitució. En la compra-venda de l’arxiu es poden arribar a entendre les raons dels fills d’Agustà Centelles, sobretot si són econòmiques. D’altra banda no puc opinar (perquè no en sé res) sobre el grau d’encert, tacte o interès demostrat per les institucions catalanes per aquest fons. Però, en qualsevol cas, no té justificació que el Ministeri de Cultura hagi competit amb la Generalitat, en lloc de col·laborar-hi.
La pròpia Llei (estatal) del Patrimonio Histórico Español estableix, en els primers articles, el principi de coordinació entre els poders públics en la salvaguarda del patrimoni cultural. El Ministeri no només no ha col·laborat sinó que ha fet cas omÃs de les competències exclusives que l’Estatut d’Autonomia de 2006 (art. 127.1) atribueix a la Generalitat en matèria de cultura i patrimoni. L’Estatut, recordem-ho, va ser aprovat per Llei orgà nica. És una norma estatal. La lògica del Ministeri, a més, revela una visió del paper de l’Estat que sembla pre-constitucional. La compra per part de l’Estat ha de comportar que aquest arxiu se’n vagi de Catalunya? Catalunya no ho podria conservar tot i la propietat estatal? Lluny de ser integrador i respectuós amb les sensibilitats dels territoris i amb les responsabilitats d’altres administracions, el Ministeri ha actuat amb esperit colonial i rapinyaire.
La Núria Altarriba, redactora del blog del Grup BPI de FESABID em comenta que les imatges de Centelles, per la seva força, per les persones que hi apareixen, pel seu valor de sÃmbol i representació d’un perÃode molt especial de la història de Catalunya, no poden ser tractades com un objecte qualsevol a cop de talonari i resolució ministerial. En realitat, si el Ministeri volia figurar i posar-hi cullerada podia haver proposat als senyors Centelles moltes altres solucions, per exemple una cessió de drets d’explotació a favor de la Generalitat, directament dels senyors Centelles a la Generalitat, que podria coexistir amb una cessió de drets en paral·lel a favor de l’Estat, en lloc de negociar i acordar drets exclusius a favor d’aquest segon.
Cal respectar el sistema competencial o podem tirar pel dret? El Ministeri té clara la resposta, o potser ja ni es fa la pregunta.


Hola Pep,
Moltes grà cies per l’anà lisi jurÃdica sobre les competències de Cultura i en aquest cas de les lleis de patrimoni. Quina llà stima que les lleis molt sovint siguin paper mullat..!
Salutacions,
Hola,
Jo em pregunto, les fotografies aquestes segur que són “obres fotogrà fiques” i no “meres fotografies”. Queda molt clar que fora del context històric les fotos per si mateixes no són més que fotografies.
Estimat Josep,
Com saps la distinció obra fotogrà fica / mera fotografia la introdueix la reforma de 1987. Abans d’aquesta data a l’Estat Espanyol no existia el matÃs. Només es protegien les obres artÃstiques, segons la Llei de 1879, entre les quals “… todas las que se producen y puedan publicarse por los procedimientos de la escritura, el dibujo … la fotografÃa” (Reglament de 1880), de manera que mirant les fotografies d’en Centelles cal decidir si han de tenir alguna protecció, que només la tindrien si es considera obra artÃstica (fins l’any 2065) o si no n’han de tenir cap, en no ser considerades obres artÃstiques. Davant el dilema crec que tots ens inclinarÃem per dir que han de tenir protecció.