La protecció del patrimoni cultural es pot fer de qualsevol manera, a qualsevol preu? O bé cal fer-ho complint les lleis i respectant el sistema de competències?  A la llum del cas de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles, de la seva compra i (sembla que inevitable) futura ubicació a Salamanca, el Ministeri de Cultura ha optat clarament per la primera opció: tot s’hi val. Cap respecte per l’ordenament ni pel sistema competencial que dimana de la Constitució. En la compra-venda de l’arxiu es poden arribar a entendre les raons dels fills d’Agustí Centelles, sobretot si són econòmiques. D’altra banda no puc opinar (perquè no en sé res) sobre el grau d’encert, tacte o interès demostrat per les institucions catalanes per aquest fons. Però, en qualsevol cas, no té justificació que el Ministeri de Cultura hagi competit amb la Generalitat, en lloc de col·laborar-hi.

La pròpia Llei (estatal) del Patrimonio Histórico Español estableix, en els primers articles, el principi de coordinació entre els poders públics en la salvaguarda del patrimoni cultural. El Ministeri no només no ha col·laborat sinó que ha fet cas omís de les competències exclusives que l’Estatut d’Autonomia de 2006 (art. 127.1) atribueix a la Generalitat en matèria de cultura i patrimoni. L’Estatut, recordem-ho, va ser aprovat per Llei orgànica. És una norma estatal. La lògica del Ministeri, a més, revela una visió del paper de l’Estat que sembla pre-constitucional. La compra per part de l’Estat ha de comportar que aquest arxiu se’n vagi de Catalunya? Catalunya no ho podria conservar tot i la propietat estatal? Lluny de ser integrador i respectuós amb les sensibilitats dels territoris i amb les responsabilitats d’altres administracions, el Ministeri ha actuat amb esperit colonial i rapinyaire.

La Núria Altarriba, redactora del blog del Grup BPI de FESABID em comenta que les imatges de Centelles, per la seva força, per les persones que hi apareixen, pel seu valor de símbol i representació d’un període molt especial de la història de Catalunya, no poden ser tractades com un objecte qualsevol a cop de talonari i resolució ministerial. En realitat, si el Ministeri volia figurar i posar-hi cullerada podia haver proposat als senyors Centelles moltes altres solucions, per exemple una cessió de drets d’explotació a favor de la Generalitat, directament dels senyors Centelles a la Generalitat, que podria coexistir amb una cessió de drets en paral·lel a favor de l’Estat, en lloc de negociar i acordar drets exclusius a favor d’aquest segon.

Cal respectar el sistema competencial o podem tirar pel dret? El Ministeri té clara la resposta, o potser ja ni es fa la pregunta.

Arxius, Fotografia Arxius, Fotografia