Facebook: efectivament molta “face”
L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difÃcil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta. Anar endavant o endarrere era també difÃcil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el mà xim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients.
Qui ho vulgui corregir tampoc ho tindrà fà cil, si fa cas a Facebook, que afirma que en qualsevol moment es pot modificar el grau i criteris de publicitat anant a la pà gina de “Privacitat”, un procediment que no expliquen bé (intencionadament?) perquè en realitat cal anar a la configuració del compte i, des d’allà sÃ, editar la privacitat. Ajudar a l’usuari a gestionar la seva intimitat? No, en realitat conduir-lo cap a una més à mplia difusió de les seves dades, imatges, etc. Molta cara!
La manera d’actuar de Facebook ha estat objecte de crÃtiques que trobo molt raonables. Casualment llegeixo avui la notÃcia d’un suposat error de Mark Zuckerberg, fundador d’aquesta xarxa social, en l’administració del seu propi perfil. No em crec això de l’error, que hauria permès visionar unes quantes fotografies que Mark Zuckerberg volia fer visible només als seus amics, i estic convençut que en realitat és una manera de dir “veieu com tampoc passa res si algú et veu amb pijama”. En qualsevol cas, permetre que et vegin en pijama o bevent una cervesa és una decisió que cadascú ha de poder prendre i ningú ha de prendre per tu. Facebook es mereixeria com a mÃnim una estirada d’orelles de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades si és que algun dia es decideix a parlar amb aquesta gent seriosament.

