Al calaix de la meva taula he trobat el curiós artefacte que es veu a la imatge. És un calaix on s’acumulen sense massa ordre objectes que en principi faig servir freqüentment a la feina, però al fons sempre s’hi acaben acumulant els menys utilitzats, relegats a un segon terme. Avui m’acaba d’aparèixer aquesta mena de nau espacial en miniatura (?), o potser agulla (de molt mal gust) de corbata (?), o potser… He hagut de rumiar una mica abans no he recordat la funció d’aquesta petita peça que antigament, fa tres o quatre anys, havia fet servir amb certa freqüència. Si esteu interessats en saber què caram és això seguiu llegint.

Doncs, efectivament, com potser algú ja deu haver imaginat i encertat, es tracta d’una eina de neteja de discs compactes (CD), amb una petita ranura entremig folrada d’una tela que permetia netejar el CD per les dues bandes. Retrobar-lo ara em fa adonar de com els CD han pràcticament desaparegut com a suport de treball al despatx, i en el lleure. A la meva petita discoteca s’hi acumula la pols i tampoc necessito utilitzar CD per a fer còpies de documents, ni enregistrar fotografies o vídeos. Trenta anys després de la seva aparició estem dient ja adéu a aquest suport, a aquest i, de fet, progressivament a tots els suports.

Curiositats