Entrar a la farmàcia, i més si està plena de gent, és una experiència cada cop més interessant, en especial per a un trapasser. Encara que el client a qui  estan atenent davant teu parli amb veu baixa, difícilment evitarà que la resta sapiguem dels seus tropells de salut, o que el nen ha tornat a agafar polls, o que no es treu de sobre una pulmonia, o que té un problema víric, o que el marit ronca desaforadament.. De manera que  surts de la farmàcia més informat i més sabi que abans d’entrar-hi, havent après dels maldecaps dels altres, i també dels seus gustos i aficions, perquè la gama de productes que ven l’apotecari és cada cop més àmplia i això et posa al corrent de temes ben diversos, des dels problemes del teu veí d’escala amb el mal alè, fins a com funciona el darrer model de vibrador, amb indicacions de com es col·loca, s’atura… Una veritable escola de la vida.

Avui que es parla tant del dret a la intimitat, sorprèn que el gremi farmacèutic no hi sigui més sensible i no organitzi les botigues de manera que els clients no haguem de declarar, davant de tothom que ho vulgui escoltar, sobre aspectes personals.  Si els professionals de la farmàcia són tan poc professionals amb això potser caldria una norma, penso jo, que els obligui a resoldre-ho. Però el cas curiós, i escandalós, és que de fet aquesta norma ja existeix. El problema està en que no s’aplica, ni es fa aplicar. El Decret 168/1990 va establir els “requisits tècnico-sanitaris que han de complir les oficines de farmàcia”. L’article 3 indica que l’àrea de dispensació ha d’estar clarament diferenciada de les altres i “ha de permetre una ateció particular i individualitzada per part del farmacèutic a l’usuari que sol·liciti la dispensació, el consell  o la informació…”. L’article 6 indica que ha d’existir un “despatx per al farmacèutic o zona diferenciada” que ha de servir també per a entrevistes personals i permetre “especialment les tasques d’informació del medicament  al pacient…”.

Com tots sabem i veiem l’incompliment d’aquesta normativa és absoluta i general. En realitat pot ser considerat també un incompliment de les garanties que exigeix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.  Lleis apart, tot plegat és ben lamentable sobretot si pensem que els farmacèutics són professionals del sector de la salut que han de ser molt diligents en tot allò que faci referència a informació tan sensible com la que tracten.  Costaria tant com a mínim pintar alguna ratlla a terra rere la qual fer esperar el torn? O potser, quan l’espai ho permeti, col·locar unes cadires convidant a esperar el torn en un lloc separat del mostrador?

Algú em podria indicar alguna farmàcia on es compleixin aquestes condicions? Si és a la vora de casa me’n faré client. Mentrestant seguiré entrant a les farmàcies i seguiré escoltant, i aprenent.

Intimitat honor imatge Intimitat honor imatge