Ara que tant es parla i escriu sobre l’Estatut d’Autonomia, i que el tenim a la picota a l’espera del gest enèrgic del botxí, l’he tornat a fullejar a la recerca de la referència sobre el dret a la protecció de dades…

Article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers (…)

…i he recordat un tema que ja em va sorprendre quan vaig llegir l’Estatut per primera vegada, en la versió original, o sigui la versió aprovada inicialment pel Parlament de Catalunya (setembre de 2005), versió mutilada després en diferents episodis. Es tracta de l’absència de referències al dret a la intimitat i, al mateix temps, a l’honor i a la pròpia imatge. La intimitat només apareix circumstancialment, de rebot, a l’article 23, en referència al dret a la salut i al de confidencialitat de les dades que hi fan referència. Cap més esment, tampoc a l’honor i a la pròpia imatge.

Està molt bé que l’Estatut hagi incorporat el nou dret fonamental a la protecció de dades, un nou dret que per cert no està escrit a la Constitució (ai!), però no sembla correcte l’oblit dels drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge considerats com a fonamentals, aquests sí, a l’article 18 de la Constitució. Semblaria com si la inclosió del dret a la protecció de dades hauria estat considerada suficient  i hauria fet innecessària la referència a aquests tres altres drets de la personalitat: intimitat, honor i pròpia imatge.  En definitiva hi ha dues possibilitats:

1.- La intimitat, l’honor i la pròpia imatge no es van incloure pensant que quedaven inclosos
dins el dret a la protecció de dades.

2.- La intimitat, l’honor i la pròpia imatge no es van incloure per un simple oblit.

No sé quina resposta és pitjor. La confussió entre el dret a la protecció de les dades de caràcter personal o a l’autodeterminació informativa i els altres  tres drets (opció 1) és un error gravíssim. La intimitat sovint no té res a veure amb aspectes vinculats a la informació, per exemple la inviolabilitat del domicili és un aspecte que afecta a la intimitat personal i familiar però no a les dades de caràcter personal. O en relació a l’honor, l’insult a una persona pot ser considerada una intromissió contra aquest dret sense cap connexió amb el dret a la protecció de dades. Especialment des de l’aprovació de la Directiva 95/46/CE del parlament europeu i del consell de 24 d’octubre de 1995 relativa a la protecció de les persones físiques en referència al tractament de les dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, la protecció de les dades personals té entitat jurídica pròpia, diferenciada del dret a la intimitat.

Curiós i sorprenent lapsus, per tant, aquest que tenim en el nostre pobre i aviat més escarransit Estatut. No sé si seríem a temps de demanar a aquests super-homes (i super-dona) que tenen capacitat de decidir en contra de la voluntat dels pobles i dels seus representants, em refereixo als membres del Tribunal Constitucional, si posats a tocar, que sembla que tocaran molt, ens podrien arreglar aquesta qüestió.

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Intimitat honor imatge, Protecció de dades