Clip d'Ernes / OpenClipArt

Torno a entrar en el tema de la farmàcia a resultes d’un comentari que fa un farmacèutic, en Jordi, a una entrada anterior que es referia a la intimitat, o no intimitat, que tenim / patim els clients. Agraeixo sincerament el comentari d’en Jordi,  que podreu llegir íntegrament aquí, si bé no comparteixo algunes afirmacions ni el seu optimisme quan afirma “veuràs com la tendència de les farmàcies és fer taulells individuals per tal de donar una mica més de privacitat”. Treballo des de fa temps en aquest sector i en tot cas la tendència, si hi és, és difícil de constatar. De fet no es tracta de que hi hagi tendència sinó de complir la normativa. No s’ha de tendir a respectar els drets sinó simplement respectar-los.

Diu en Jordi que no haig de ser prim mirat, i no acabo d’entendre perquè parla d’entrar a comprar preservatius. Jo em referia al dret dels ciutadans a no comunicar dades de la nostra salut a qui no n’ha de fer res (els altres clients), i no a la compra de preservatius, que no tenen res a veure amb aquest tema. Sobre ser prim mirat, aquesta és una  actitud que correspon a cadascú decidir si ho vol ser o no, o en quin grau ho vol ser. I tothom ho ha d’entendre i respectar.

De la meva col·lecció d’imatges de farmàcies d’altres països on no es “tendeix a respectar” sinó que ja es respecta com a criteri el dret a la intimitat, reprodueixo aquí sota un exemple de punt d’atenció al client a l’interior d’una botiga de farmàcia de Riga. Tan complicat no és.

Intimitat honor imatge Intimitat honor imatge