Poden els interventors trucar als que no han anat a votar?
Per Taber http://taberbain.com
S’incrementen aquests dies les consultes al despatx sobre usos de les dades del cens electoral, pel fet que passat l’estiu ens encararem a les eleccions al Parlament i tot plegat es comença a moure. En tres ocasions ens han formulat la curiosa, i interessant (i una mica inquietant), pregunta que figura com a títol d’aquest post: “Poden els interventors que estan a la mesa trucar als que no han vingut encara a votar i animar-los a fer-ho abans no tanqui la mesa?”. El tema que es planteja és saber si és lícit que els interventors representants dels partits polítics d’una mesa electoral, que durant la jornada electoral han anat “puntejant” la seva llista, utilitzin aquesta informació i ja cap a darrera hora, abans de que es tanquin les urnes, truquin als electors afins al seu partit que no havien anat a votar, per animar-los a fer-ho. Això pot passar especialment en municipis petits i es tracta d’una utilització del cens electoral sobre la que ja havia hagut de pensar anteriorment i en relació a la qual em permeto fer un comentari, advertint que és únicament una opinió personal.
Un repàs a la Llei Orgànica del Règim Electoral General permet constatar que en tot moment parla de la utilització del cens electoral de forma molt oberta, sense precisar-ne del tot els usos. Diu en el seu art. 41 que
5. Los representantes de cada candidatura podrán obtener el día siguiente a la proclamación de candidaturas una copia del censo del distrito correspondiente, ordenado por mesas, en soporte apto para su tratamiento informático, que podrá ser utilizado exclusivamente para los fines previstos en la presente ley.
En principi, per tant, qualsevol utilització del cens que coincideixi amb les finalitats de vetllar per la correcció de les eleccions, per exemple verificar que un elector no vota dues vegades, seria correcte. Això permet la pràctica de “puntejar” la llista que cada interventor té. Cap problema per anar fent aquestes marques que els han d’ajudar a fer la seva feina.
Una altra cosa ben diferent és la qüestió de la trucada telefònica animant a anar a votar. Encara que es truqui a un amic, a un parent o a un militant o simpatitzant, està clar que la trucada neix a partir de la informació obtinguda en l’exercici d’una funció determinada i a partir de la llista del cens a la que l’interventor ha tingut accés per a la finalitat ja indicada de control i verificació de la correcció del procés. L’interventor que truca als quasi-absentistes no actua com a tal sinó simplement com a militant o simpatitzant d’un partit, confonent dos papers que no es poden confondre o barrejar.
No he trobat cap denúncia o cas analitzat per les agències de protecció de dades però és evident que l’interventor que truca incompleix el principi de finalitat de l’article 4 LOPD i 8 del Reglament de la Llei: les dades personals només es poden tractar per a les finalitats que en van justificar la recollida i tractament.
En definitiva, si l’interventor té el cens per a vetllar per la legalitat del procés, no el pot utilitzar a interès del partit. Incompliment de la normativa electoral i del principi de finalitat exigit per la normativa de protecció de dades. Intervenir sí. Trucades no.
