Informe sobre accés als documents de la UE
La setmana passada la Comissió Europea va difondre el seu informe anual sobre com accedeixen els ciutadans als seus documents, una mena de radiografia que reflecteix periòdicament els esforços que fan les insttitucions comunità ries per acostar-se als ciutadans essent més transparents. La burocrà cia europea s’esforça en ser més transparent i accessible, modificant i polint constantment la normativa i els procediments, activitat i esforços que contrasten amb l’apatia o indiferència dels legisladors estatal i autonòmic.
Tot i que el portal de la UE no és un exemple a seguir en matèria d’usabilitat, almenys en matèria de comunicació dels documents s’ha creat un espai des del qual s’accedeix als diferents registres i recursos d’informació. Aquestes millores han de contribuir a incrementar les consultes dels documents que, tal i com recull l’informe corresponent a 2009, segueix essent més aviat discreta.
De la lectura de l’informe en destaquem algunes conclusions:
- Les consultes no s’incrementen sinó que es mantenen estables.
- Els més interessats en l’accés són els lobbys i els experts, bufets d’advocats i ONGs que resideixen a Brussel·les.
- Les consultes provinents del món acadèmic (amb finalitats de recerca) són encara molt importants (21 %) però van en retrocés.
- Els temes o matèries que motiven més consultes són, per nombre de sol·licituds, el medi ambient, l’energia i els transports, la justÃcia, els drets i la seguretat, els temes de mercat interior i competència.
- En prop del 85% dels casos es va donar accés a tota la documentació sol·licitada; en prop d’un 5 % es va donar accés parcial; en el 10 % restant es va denegar l’accés.
I una conclusió final que agradarà als arxivers i gestors documentals que puguin llegir aquesta entrada. La pròpia Comissió considera imprescindible millorar la gestió dels documents i indica que cal
aproximar gradualmente las herramientas de búsqueda de las instituciones (en este contexto, podrÃan examinarse la aptitud y la viabilidad de un método de clasificación común para los documentos, con el objetivo de crear una función de búsqueda común)
O sigui, la classificació dels documents i un sistema de gestió documental únic, com a base per a millorar la transparència i l’accessibilitat, tal i com sempre proposen els arxivers a qui la prà ctica els dóna, un cop més, la raó.

