Elizabeth Strout, autora d'Olive Kitteridge

“… però la Mary Blackwell, que feia de radiòloga a Portland, va dir que [la Louise Larkin] havia estat ingressada a l’hospital de Portland. Va ser curiós que la Mary en sortís criticada per haver revelat aquesta informació, sobretot perquè en aquell moment no hi havia ànima vivent al poble que no hagués estat disposada a donar un dit de la mà dreta per aconseguir notícies. Tot i així, es va dir mal de la Mary. Avui dia, amb les lleis de protecció de la intimitat i de les dades personals, la Mary podria haver perdut la feina, deia la gent.”

Aquesta cita l’he extret d’Olive Kitteridge, d’Elizabeth Strout (Barcelona : Edicions de 1984, 2010) llibre que em permeto recomanar, tot i que l’única referència als temes que es tracten en aquest blog és aquest petit episodi en el que la Mary Blackwell és criticada per incomplir el secret professional. Ha esta la meva gran descoberta entre les lectures de les vacances i no em resisteixo a recomanar-lo a tothom, aquí amb el prettext de la frase que acabo de transcriure. La Mary, la Louise, l’Olive… formen part d’un món que la novel·lista descriu en tretze relats, tretze capbussades a les profunditats de la naturalesa humana, tretze petites joies que emocionen en molts paràgrafs, diverteixen en alguns i meravellen de tan ben escrits (i traduïts) com estan. Una galeria de personatges molt extensa hi apareix retratada, i de tots i cada un d’ells l’autora se’n serveix per fer entendre millor i estimar aquesta espècie  tan peculiar que som els humans. Si esteu de vacances i teniu ocasió de dedicar temps a la lectura, suggereixo que conegueu els mons d’e l’Olive, el món físic en el que viu, el seu poble i la seva gent, i el seu món interior. Els que hagueu llegit Winesburg Ohio hi trobareu coincidències i, a més, coneixereu aquest tros de dona que és l’Olive. En opinió d’aquest simple lector posat a crític literari, és especialment aconsellable per a lectors/es de més quaranta anys.

Sense categoria