Aquests dies es confirma que les eleccions al Parlament de Catalunya seran ben entrat el novembre, amb la qual cosa el Parlament podrà celebrar encara un Ple que molt probablement permetrà aprovar la llei que ha de refundar l’Agència Catalana de Protecció de Dades. El projecte de Llei va entrar al Parlament l’octubre de l’any passat i pràcticament es troba al final del seu recorregut (podeu consultar els tràmits clicant aquí). Amb el pretext de donar compliment a l’art. 156.d) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquesta nova norma permetrà redefinir i reafirmar les funcions així com reforçar el rol i la independència de la fins avui Agència i a partir d’aviat Autoritat.

Dels diferents aspectes que planteja el text en la seva redacció actual, m’interessa fer referència a les funcions que s’atribueixen a l’Agència/Autoritat en un àmbit en el que fins ara no en tenia. com ho és el de l’accés a la informació del sector públic català. Més enllà de l’accés a les dades personals per part del propi interessat o afectat, aspecte sobre el que ja incidia fins avui l’Agència, ara l’article 5 (inicialment 10) del projecte de Llei diu que correspondran a l’Autoritat, entre altres, les funcions de:

c) Promoure, en l’àmbit de les seves competències, la divulgació dels drets de les persones amb relació a la protecció de dades i l’accés a la informació, i l’avaluació de l’impacte sobre la privacitat.
…
e) Dictar, sens perjudici de les competències d’altres òrgans i institucions, les instruccions i les recomanacions en matèria de protecció de dades de caràcter personal i d’accés a la informació.

L’enunciat de la lletra e) no ha variat en relació als esborranys anteriors, però en canvi en  textos anteriors el de la lletra c) no figurava l’esment a l’accés a la informació, amb la qual cosa es reafirma o es clarifica que efectivament la nova Autoritat actuarà en relació al dret d’accés dels ciutadans a la informació pública.

¿Correspon a una Agència de Protecció de Dades vetllar pel compliment del dret d’accés a la informació pública encara que la informació no contingui dades personals? A l’hora de decidir quin tipus d’ens o autoritat ha d’actuar en relació al dret d’accés a la informació pública trobarem arguments vàlids que permeten arribar a diferents solucions pcada una amb els seus avantatges i inconvenients. La futura llei estatal de transparència s’orienta precisament cap atorgar aquesta funció a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, segons epodem endevinar per les informacions que han arribat als mitjans, camí que sembla voler seguir, encara que dient-ho amb la boca petita, el legislador català.

Sigui quin sigui l’ens que hagi d’actuar en la promoció i salvaguarda del dret d’accés, tan important en una societat democràtica, sembla indiscutible que s’ha de fer en base a una llei que reguli amb detall aquest dret, una llei que en el cas de la informació de les administracions catalanes ha de ser forçosament una llei autonòmica. Les funcions  sobre accés a la informació que hagi de tenir l’Autoritat de Protecció de Dades, si és el cas, necessiten estar ben fonamentades en un bon text que el reguli i estableixi criteris i procediments. No pot ser que al final aquest dret entri en el nostre ordenament pel forat de la gatera. A veure si els partits polítics incorporen el tema en els seus programes electorals que és de suposar deuen estar preparant.

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades