Home > Biblioteques, Propietat intel·lectual > Reproduccions de les tesis doctorals

Reproduccions de les tesis doctorals

desembre 4th, 2010

Les tesis doctorals que es custodien a les biblioteques de les universitat són el resultat de molts esforços i dedicació. Parlava dels drets sobre les tesis en un post anterior que acabava, precisament, fent referència als usos que els investigadors, els altres investigadors que no en són els autors, en poden fer. Ara des d’una biblioteca universitària em pregunten si és correcte lliurar una reproducció íntegra d’una tesi doctoral a un altre investigador, o bé sí aquesta reproducció ha de ser parcial, reduïda o limitada a un percentatge determinat. És evident que el tema només es plantejarà en els casos que l’autor de la tesi no hagi autoritzat la seva difusió en obert per mitjà de TDX o des de repositoris de caràcter similar. Què passa, però, si l’autor no ha autoritzat pujar la tesi a la xarxa? Es poden fer còpies íntegres de la tesi a petició d’altres investigadors? Tantes com se’n demanin?

Per analitzar aquesta qüestió hem de recordar primer que a les tesis que obren en una biblioteca els és d’aplicació el límit que ve expressat a l’article 37 de la Llei de propietat intel·lectual.

1. Los titulares de los derechos de autor no podrán oponerse a las reproducciones de las obras, cuando aquéllas se realicen sin finalidad lucrativa por los museos, bibliotecas, fonotecas, filmotecas, hemerotecas o archivos de titularidad pública o integradas en instituciones de carácter cultural o científico y la reproducción se realice exclusivamente para fines de investigación o conservación.

Un investigador que s’acrediti com a tal i necessiti reproduccions els podrà obtenir sense que s’hagi de sol·licitar permís ni compensar a la persona autora de la tesi. Però, pot obtenir una reproducció íntegra? La lletra de la Llei no diu, com veiem en la cita, si hi ha un límit d’extensió, o de freqüència (quantes vegades còpia a un mateix usuari), perquè es centra en la finalitat. El condicionant o límit són les finalitats (recerca i conservació), de manera que qualsevol reproducció obtinguda d’una biblioteca, sigui íntegra o parcial, s’ha de poder efectuar si efectivament és necessària per a facilitar una recerca.

Hem de tenir però present que aquest límit als drets ha de ser interpretat (i aplicat) seguint la regla que figura a l’art. 40 bis de la Llei. Aquest límit (i els altres del mateix capítol) diu la Llei que

no podrán interpretarse de manera tal que permitan su aplicación de forma que causen un perjuicio injustificado a los intereses legítimos del autor o que vayan en detrimento de la explotación normal de las obras a que se refieran.

És evident que contradiríem aquesta regla si les biblioteques efectuessin “n” còpies íntegres d’una tesi a demanda de tants investigadors com ho demanessin, pel sol fet de ser investigadors. Una obra reproduïda íntegrament  i lliurada a un gran nombre d’investigadors (exagerant-ho per veure-ho més clar) impediria o dificultaria que l’autor la pogués publicar, o com a mínm limitaria la seva possible publicació comercial. Els possibles destinataris de l’obra editada, en el cas que ho volgués fer, són precisament el col·lectiu d’investigadors que no l’adquiriran si en poden demanar reproducció íntegra a la biblioteca on està dipositat. És evident, per tant, que aniria “en detrimento de la explotación normal de las obras”, com demana que no passi l’article 40 bis LPI.

En la meva opinió les reproduccions de les tesis s’han de pressuposar parcials, cenyides el màxim possible a la part que l’investigador sol·licitant indiqui que efectivament necessita.  L’esperit de la llei és aquest i des del meu punt de vista l’investigador ha de fer un esforç per precisar què necessita “exactament” per no perjudicar els drets de l’autor de la tesi. No obstant, també està clar que una reproducció íntegre d’una tesi, una sola vegada, no podria ser discutida, de manera que el criteri hauria de ser que excepcionalment això es pugui fer.

Com en tantes altres ocasions la norma ve a demanar que el límit s’apliqui de forma proporcional a les necessitats dels investigadors. No hi ha un límit o percentatge prestablert. La Llei evita ser taxativa i deixa marge al bon criteri d’uns i altres.

Actualització (11/02/2011)

El BOE del 10 de febrer ha publicat el Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, que regula els ensenyaments oficials de doctorat, que en el seu article 14.5 introdueix una important novetat sobre el règim de publicitat de les tesis doctorals: “Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional”. La tesi haurà de ser accessible en un repositori obert, no en un format electrònic obert, accessible sense identificació prèvia de les persones (qualsevol) que la podran consultar. La utilització de la tesi s’haurà de fer respectant els drets de la persona autora.

Biblioteques, Propietat intel·lectual ,