Propietat intel·lectual i contractació pública
Els drets de propietat intel·lectual que obtenen les administracions públiques quan encarreguen un treball (un informe, un projecte tècnic, uns documents audiovisuals, un programa d’ordinador…) són motiu recurrent de conflicte i de mals entesos. És general la creença de que fer un encà rrec i pagar -lo ja comporta obtenir tots els drets sobre el resultat final (el text, les imatges…) i poder-ne fer qualsevol cosa sempre més, quan en realitat la Llei de Propietat Intel·lectual (art. 45) obliga a formalitzar amb precisió la cessió de drets. En realitat, com a criteri general, no s’obtenen drets sobre l’obra resultant d’un encà rrec si no s’ha pactat i documentat clarament.
En l’à mbit de l’activitat de les administracions públiques la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic ha introduït un règim especial. Tot i que és probablement la innovació més important, qualitativament parlant, en relació a la normativa de contractació anterior, és una novetat poc coneguda pels responsables de les nostres administracions i per això val la pena destacar-la i comentar-la breument. Diu l’art. 277 d’aquesta norma parlant dels contractes de serveis:
2. Salvo que se disponga otra cosa en los pliegos de cláusulas administrativas o en el documento contractual, los contratos de servicios que tengan por objeto el desarrollo y la puesta a disposición de productos protegidos por un derecho de propiedad intelectual o industrial llevarán aparejada la cesión de éste a la Administración contratante. En todo caso, y aun cuando se excluya la cesión de los derechos de propiedad intelectual, el órgano de contratación podrá siempre autorizar el uso del correspondiente producto a los entes, organismos y entidades pertenecientes al sector público a que se refiere el artÃculo 3.1.
El redactat no és gens afortunat, ni precÃs. Ens quedem amb el dubte de saber si és una cessió exclusiva o no exclusiva, si és per als usos relacionats amb la finalitat primera de l’encà rrec o per qualsevol ús, entre altres dubtes sobre els quals no és ara el moment ni el lloc d’aprofundir. Però la intenció del legislador és clara. Encara que no hi hagi una formalització de la cessió de drets, aquesta cessió de drets es produeix amb l’acceptació, de l’encà rrec, la seva realització i la percepció de la corresponent remuneració. Sempre serà millor que el plec de clà usules o altres documents especifiquin amb claredat quin és l’abast de la cessió de drets de l’adjudicatari de l’encà rrec (l’arquitecte, l’empresa d’informà tica, el redactor de l’informe…) a favor de l’ens del sector públic en qüestió. No obstant, diu ara la Llei que a falta de formalització hi ha una cessió de drets que ha de permetre l’explotació (en els termes de la normativa de propietat intel·lectual) de l’obra lliurada. Els contractes de serveis, per cert, venen definits a l’article 10 de la mateixa norma i s’enumeren a l’annex II.
Les conseqüències d’aquesta novetat són importants i afecten a à mbits diferents. En el de l’administració electrònica és de gran trascendència sobretot si el llegim conjuntament amb l’art. 45 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics
ArtÃculo 45. Reutilización de sistemas y aplicaciones de propiedad de la Administración.
1. Las administraciones titulares de los derechos de propiedad intelectual de aplicaciones, desarrolladas por sus servicios o cuyo desarrollo haya sido objeto de contratación, podrán ponerlas a disposición de cualquier Administración sin contraprestación y sin necesidad de convenio.
Si encadenem els dos articles resulta que:
- Sobre un programa desenvolupat per una empresa de software per encà rrec d’un ens públic, aquest segon passa a tenir drets sobre el programa.
- Els drets els obté l’òrgan de contractació encara que no s’hagi formalitzat documentalment la cessió.
- El programa podrà ser utilitzat pel propi ens que va fer l’encà rrec i també per altres ens públics.
- La cessió a altres ens públics requerirà formalitats mÃnimes.
- Encara que en els documents de formalització de l’encà rrec es limitin al mà xim els drets cedits, o es reservin al mà xim a favor de l’adjudicatari, aquesta cessió a un altre ens públic sempre es podrà fer.
En definitiva, una novetat importantÃssima que val la pena tenir present, i aprofitar.
El DOGC d’avui dia 5 d’agost publica el text de la 
SÃ, ho he aconseguit! El desenllaç de la història que explicava en el post anterior finalment ha estat positiu. Abans d’ahir dijous, el Sr. Xavier Uriós, advocat en cap de l’assessoria jurÃdica del Departament de Governació, em va contestar el correu que jo havia enviat 10 dies abans a la bústia de correu del Conseller. 10 dies ! Per carta postal n’haurÃem fet més via, i això que l’avantprojecte de Llei parla d’administració electrònica, i de l’obligació de potenciar els canals de comunicació que les noves tecnologies ofereixen. Sigui com sigui he pogut ordenar quatre notes i, amb menys temps del que m’hauria agradat poder dedicar, he preparat un text amb observacions que avui mateix faig arribar al Departament. Les meves aportacions són puntuals, referides a punts molt concrets, sobre detalls, sense haver tingut temps de pensar-hi més a fons i de fer propostes sobre els continguts que hi trobo a faltar. En qualsevol cas, per si a algú li interessa, reprodueixo seguidament el text que avui envio al Departament.
Aviat farà tres mesos de la publicació del Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, norma que desenvolupa part de les previsions de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i que concreta aspectes de règim intern de l’Administració de la Generalitat en el context de l’administració electrònica. El Decret toca un ampli ventall de temes entre els quals m’ha cridat l’atenció la creació d’una nova figura o eina, en un dels punts més innovadors del text. Es tracta del Catà leg de dades i documents electrònics (art. 17) definit com “la relació actualitzada de dades i documents que estan en poder dels ens previstos a la lletra a) de l’article 2.1 i d’altres administracions i institucions públiques, que es poden obtenir per mitjans electrònics, a l’efecte de fer efectiu el dret dels ciutadans i ciutadanes a no aportarlos a un procediment concret”. 
Una fusta, un PC connectat a la xarxa i una impressora, més senzill i econòmic impossible. El ciutadà que arriba al vestÃbul de l’Ajuntament de Palafrugell troba, a pocs metres del mostrador del registre, aquest punt de treball que li permet efectuar alguns trà mits, consultes i la impressió de documents. L’avenç cap a l’administració electrònica per part de les administracions públiques és complexe i en molts aspectes ple d’incerteses. Requereix inversions importants i canvis en els procediments i en els sistemes de treball, reciclatge dels funcionaris, etc. No obstant, de vegades, solucions senzilles com aquesta ajuden eficaçment a donar compliment als principis i garanties de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. La Llei exigeix que aquesta evolució cap a l’administració electrònica es faci sense deixar ningú enrere, o almenys procurant-ho (principi d’igualtat). L’art. 8 de la Llei demana expressament que: 
