Acabo de rebre el Manual d’Arxivística i Gestió Documental que ha editat l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Tot just he pogut fullejar les més de 500 pàgines d’aquesta obra enciclopèdica coordinada per Mariona Corominas i Emília Capell, que han aconseguit fer treballar 23 autors, però només repassant el sumari i saltant d’un capítol a un altre de seguida te n’adones que es tracta d’una obra de gran importància, d’aquelles que només poden aparèixer molt de tant en tant . Probablement encara hi ha gent que identifica els arxius amb documents vells i gairebé indesxifrables. Per això val la pena comentar que aquest Manual tracta d’aquesta classe de documents, i de la manera de tractar-los i posar-los al servei de la recerca i la cultura, però també dels documents electrònics i de la gestió dels documents durant el seu procés d’elaboració i tramitació. L’objectiu de donar un tractament integrat o integral als documents sigui quina sigui la seva data ja s’havia aconseguit a nivell legal de la mà de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Ara pren cos des de la perspectiva de la doctrina, de la metodologia i de les tècniques de treball. Aquesta perspectiva radicalment integral (tots els documents, de qualsevol data, en qualsevol suport) i la participació d’aquesta vintena d’autors és el que diferencia aquest Manual dels existents fins a la data.

He tingut la sort de poder participar en aquest treball redactant el capítol sobre accés a la informació del sector públic. Són 27 pàgines (només un 5 % del total del Manual) en les que he tractat sobretot els aspectes fonamentals del marc legal sobre l’accés i aspectes procedimentals a tenir presents. Només un 5% del volum però personalment estic 100% content d’haver-hi pogut participar.

Accés a la informació, Arxius Arxius, Dret d'accés

Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb caràcters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difícil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes gràcies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir  per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà, en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fàcil. Fins aquí arriben els CAPTCHA  però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilíssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…

Arxius, Internet, Seguretat Arxius, Internet, Seguretat

La meva participació en el Congrés d’Arxivística al que fa referència el post anterior va consistir en la ponència Accés amb reserves: llums i ombres de la normativa d’accés a la informació pública, que vaig presentar acompanyada d’unes imatges i alguns textos, només els imprescindibles, amb efectes divertits, muntatge realitzat per Publicaciones Técnicas – Digital edition & interactive services, jove empresa especialitzada en l’edició de materials per a la web amb molt de valor afegit. Els dibuixos són obra de Xavier Gironès, un dels dissenyadors de Neorg, una altra (no tan) jove empresa amb la que des del despatx col·laborem activament.

Diferents persones m’han demanat poder veure aquestes imatges, de manera que aquí estan. Només cal clickar sobre la ilustració i un cop activada seguir fent click. El text de la ponència ha estat inclòs al número 29 de la revista Lligall.

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

De dijous a dissabte s’ha celebrat a Tarragona el XII Congrés d’Arxivística de Catalunya, sobre el tema de l’accés als documents de les administracions públiques. Més de 300 professionals han escoltat les ponències i taules rodones d’un programa extens i complet. Les ponències es recullen en el volum 29 de Lligall, la revista de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, organitzadora d’aquesta exitosa i interessant convocatòria. L’Associació em va fer l’honor de convidar-me a participar com a ponent i vaig poder seguir els debats, en alguns moments intensos i apassionants, i parlar en els passadissos amb molts professionals.

Els arxivers estan implicats des de fa molts anys en la gestió de la documentació activa, responsabilitat que han afegit a la tradicional de custòdia i tractament dels documents històrics. Coneixen, viuen i sobretot pateixen com ningú la problemàtica de l’exercici del dret d’accés dels ciutadans als documents de titularitat pública, dret que es troba tan defectuosament regulat en el nostre ordenament i que tantes dificultats sovint ha de superar per  a ser exercit. El millor record que me n’he endut del Congrés, a part de l’amabilitat i les atencions rebudes pels organitzadors (gràcies Pat, Joan Antoni, Carme…) és precisament l’actitud d’aquest col·lectiu professional davant d’aquesta problemàtica, Read more…

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

Imaginem per un moment al client d’una botiga de roba, una camiseria per exemple, que abans de marxar s’entreté a recollir les camises que s’ha emprovat, a penjar-les en el lloc precís i encara, camí de la porta, a revisar els cartellets amb els noms de les marques, posar bé els preus, tornar al seu lloc un article mal desat… Comprés molt o comprés poc tothom pensaria que es tracta d’un bon client, i també d’una bona botiga, perquè només una bona botiga seria capaç d’engrescar i fer col·laborar així als seus clients. Read more…

Arxius, Biblioteques, Fotografia Arxiu fotogràfic, Biblioteques, Fotografia, Propietat intel·lectual

Un edicte publicat al DOGC del dia 6 de març anuncia l’esborrany d’una de les esperades normes de desenvolupament de la Llei 10/2001 d’arxius i documents. Es tracta del decret dels requisits a complir per part dels arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya, del procediment d’integració de centres al Sistema i del seu Registre. Aquest esborrany es pot descarregar des del lloc web del Departament de Cultura i fins a finals de març s’hi poden fer al·legacions i observacions. Sense poder dedicar-hi el temps que m’hauria agradat, vaig llegir aquest esborrany i vaig fer quatre notes que he adreçat a la Secretaria General del Departament de Cultura responent a la seva crida a la participació. Com a comentari general puc dir que m’ha sorprès la falta de concreció del text i les omissions d’aspectes fins i tot essencials. Reprodueixo seguidament les meves consideracions enviades a la Secretaria General del Departament de Cultura. Read more…

Arxius Arxius, Sistema d'arxius

Aquesta setmana he tingut la sort d’anar a Santiago de Compostela, convidat per ANABAD-Galicia, a fer un curs a l’Escola Galega de Administración Pública sobre Accés a la documentació pública, organitzat per cert de forma impecable per Isabel Buján. Hi he retrobat Gabriel Quiroga, amb qui havia compartit projectes anys enrere i que avui és director de l’Arquivo Nacional de Galicia, i juntament amb ell una trentena més de professionals d’arxius i de serveis de gestió documental. Un dels assistents va formular una de les preguntes que més Read more…

Arxius, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Una altra vegada (i ja en van…) el Palacio de la Moncloa, seu de la presidència del Govern d’Espanya, ha tornat a ser notícia per l’eliminació d’informació pública de gran interès, aquest cop a partir de declaracions del president Rodríguez Zapatero que ha recordat el “barrido” (expressió seva) informàtic efectuat per l’equip de José Maria Aznar abans del traspàs de poders de març de 2004. En realitat aquests fets es van conèixer poques setmanes després d’aquell relleu, i en constitueix prova, entre altres, la factura de 12.000 € emesa per l’empresa informàtica que efectuà el treball. Una eliminació d’informació pública com la que comentem és gravíssima i òbviament il·legal, però no obstant i això Read more…

Arxius, Informació pública Documents polítics, Documents públics