La setmana passada la Comissió Europea va difondre el seu informe anual sobre com accedeixen els ciutadans als seus documents, una mena de radiografia que reflecteix periòdicament els esforços que fan les insttitucions comunitàries per acostar-se als ciutadans essent més transparents. La burocràcia europea s’esforça en ser més transparent i accessible, modificant i polint constantment la normativa i els procediments, activitat i esforços que contrasten amb l’apatia o indiferència dels legisladors estatal i autonòmic.

Tot i que el portal de la UE no és un exemple a seguir en matèria d’usabilitat, almenys en matèria de comunicació dels documents s’ha creat un espai des del qual s’accedeix als diferents registres i recursos d’informació. Aquestes millores han de contribuir a incrementar les consultes dels documents que, tal i com recull l’informe corresponent a 2009, segueix essent més aviat discreta.

De la lectura de l’informe en destaquem algunes conclusions:

• Les consultes no s’incrementen sinó que es mantenen estables.
• Els més interessats en l’accés són els lobbys i els experts, bufets d’advocats i ONGs que resideixen a Brussel·les.
• Les consultes provinents del món acadèmic (amb finalitats de recerca) són encara molt importants (21 %) però van en retrocés.
• Els temes o matèries que motiven més consultes són, per nombre de sol·licituds, el medi ambient, l’energia i els transports, la justícia, els drets i la seguretat, els temes de mercat interior i competència.
• En prop del 85% dels casos es va donar accés a tota la documentació sol·licitada; en prop d’un 5 % es va donar accés parcial; en el 10 % restant es va denegar l’accés.

I una conclusió final que agradarà als arxivers i gestors documentals que puguin llegir aquesta entrada. La pròpia Comissió considera imprescindible millorar la gestió dels documents i indica que cal

aproximar gradualmente las herramientas de búsqueda de las instituciones (en este contexto, podrían examinarse la aptitud y la viabilidad de un método de clasificación común para los documentos, con el objetivo de crear una función de búsqueda común)

O sigui, la classificació dels documents i un sistema de gestió documental únic, com a base per a millorar la transparència i l’accessibilitat, tal i com sempre proposen els arxivers a qui la pràctica els dóna, un cop més, la raó.

Accés a la informació, Informació pública Dret d'accés

En aquests darrers mesos de la VIII Legislatura, gairebé en temps de descompte, coincideixen al Parlament de Catalunya quatre projectes de Llei que incideixen plenament en el règim legal de la informació, la documentació pública, la protecció de les dades de caràcter personal, els drets dels ciutadans en relació a aquesta informació i dades i altres temes que tractem en aquest blog. Probablement totes aquestes normes seran aprovades dins la Legislatura tot i que estem ja arribant al seu final.

Per ordre de número d’expedient són:

• Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
• Projecte de llei de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica
• Projecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
• Projecte de llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

Excepte la modificació de la 21/2000, que afecta només alguns articles d’aquella Llei, els altres tres textos són de gran importància i mereixedors de comentari i anàlisi que miraré d’anar fent des d’aquest blog. D’entrada però un breu comentari sobre un aspecte de gran importància que es tracta en el darrer d’aquests textos, en el que servirà de base a la futura llei de règim jurídic i de procediments de les administracions catalanes.

Es tracta de les referències a l’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, aspecte al que es dóna entrada a l’article 27 en els termes següents:

Article 27: Dret d’accés a arxius i registres
1. Els ciutadans tenen dret a accedir, directament i a distància per mitjans electrònics, als registres i als documents que formin part d’un expedient i es trobin en els arxius de les administracions públiques catalanes, sempre que els expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol·licitud.
2. L’accés als documents que continguin dades referents a la intimitat de les persones està reservat a aquestes, que, en el supòsit que observin que aquestes dades figuren incompletes o inexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevat que figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d’acord amb els terminis màxims que determinin els diferents procediments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.
3. L’autorització i la denegació d’accés als registres i als arxius de les administracions públiques catalanes s’ha de fer per resolució motivada de l’òrgan competent, i ponderant en qualsevol cas els drets i interessos de privacitat, confidencialitat, protecció de dades i altres que podrien resultar afectats.

És (gairebé) la reproducció de parts de l’article 37 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense voluntat, sembla, de desenvolupar-ne els continguts ni de corregir els moltíssims problemes que aquell desafortunat article planteja. Sense poder analitzar tots els aspectes problemàtics que planteja l’article 37 de la Llei 30/1992 i 27 de la futura llei catalana, destaquem almenys que la regulació de l’accés no es pot limitar als documents que formen part d’expedients. Hi ha molta informació que ha de ser accessible que no està pròpiament incorporada en expedients. El projecte de Llei no aprofita tampoc per establir un termini per donar resposta a les sol·licituds d’accés, un aspecte procedimental essencial per tal que aquest dret tingui una certa potència i efectivitat. D’altra banda, postposar l’accés al moment en el que els expedients estiguin dipositats als arxius és fer dependre l’exercici d’un dret subjectiu d’un acte de tràmit que no l’hauria de poder condicionar: la transferència a l’arxiu. Seguint això, una administració “secretista” en tindria prou amb anar acumulant a les oficines la documentació i no transferir-la.

El redactat és francament desafortunat i no s’entén que no s’aprofiti aquesta oportunitat única per completar i corregir els defectes de la Llei 30/1992. El tema no sembla haver preocupat gaire durant la tramitació del projecte de llei. Només una esmena conjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, proposa un nou punt de l’article 26 en els termes següents:

El personal responsable dels registres i arxius de les administracions públiques catalanes ha de vetllar per tal que no es produeixin demores injustificades en l’exercici d’aquest dret

Es tracta d’una afirmació ben intencionada però que en res millora el règim d’accés. D’altra banda la diligència dels empleats públics és exigible en aquest cas i en tots els casos.

Finalment, el més sorprenent de tot, és el fet que el redactat d’aquest article no sembla prendre en consideració una altra norma aprovada prèviament pel mateix Parlament. Es tracta de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents que, amb voluntat d’arreglar algun dels errors de la Llei 30/1992, afirma en el seu article 34.2 que:

2. (…) El fet que un document no sigui en un arxiu no l’exclou de consulta pública.

Nou anys després sembla que no anem endavant sinó que més aviat reculem. Seria desitjableque abans de l’aprovació de la Llei es pugui introduir alguna millora.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Avui al migdia s’han clausurat les jornades “Accés a la informació pública: l’avenç en transparència”, organitzades pel Síndic de Greuges. Vaig intervenir-hi convidat pels organitzadors per explicar el “Marc legal de l’accés a Catalunya” en una sessió en la que també partipaven Emilio Guichot, que va parlar de la regulació estatal del dret i del procés d’elaboració de la futura i esperada llei d’accés, i de Helen Darbshaire, directora d’Access Info Europe, que va fer una anàlisi de la regulació en altres països.

Emilio Guichot, professor de dret administratiu de la Universidad de Sevilla, és en l’actualitat subdirector general de Estudios y Propuestas Normativas del Ministerio de la Presidencia i condueix el procés d’elaboració de la norma sobre accés a la informació pública que figura en el programa electoral del PSOE per aquesta legislatura. Figurava també en el programa de la legislatura anterior. Tot i les reiterades i insistents preguntes dels assistents, el professor Guichot no va voler avançar els continguts del text en el que està treballant, excusant-se en la seva obligació de guardar reserva. No obstant va indicar que la futura norma incorporarà els principis de les recomanacions del Consell d’Europa i els que figuren en les normes d’accés dels països que han regulat més correctament aquest dret.

Un dels resultats positius d’aquestes jornades és que el Síndic de Greuges s’ha compromès a posar sobre la taula la necessitat d’una norma catalana sobre accés a la informació pública. Ha fet pública una nota de premsa que explica l’actuació d’ofici que portarà a terme. Confiem que aquesta nova actuació del Síndic sobre aquesta important qüestió ajudi a avançar cap a la transparència idea que era precisament l’objectiu i el títol de les jornades. La nota de premsa del Síndic recull també les conclusions de les jornades que són:

• Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació en mans del sector públic, i les excepcions a aquest dret s’han d’interpretar en sentit restrictiu.
• La transparència permet que els ciutadans puguin avaluar la gestió pública, que coneguin la despesa pública, i així s’evitin pràctiques fraudulentes o corruptes.
• Les administracions han de ser proactives en la difusió de la informació i han de respondre les demandes d’informació dels ciutadans.
• Les administracions haurien de respondre sempre i de forma ràpida les sol·licituds d’informació dels ciutadans.
• Segons l’experiència internacional, la protecció del dret d’accés a la informació ha de ser garantida per un òrgan independent.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Gràcies a un alumne del Màster en Arxivística i Gestió de Documents (gràcies Alberto) conec la notícia de la denúncia presentada contra el Col·legi de Registradors per el que podríem qualificar d’”excessiva publicitat” del Registre de la Propietat. Els denunciants expliquen que han comprovat una i altra vegada, adreçant sol·licituds a molts registres diferents, que els registres lliuren tota classe d’informació sense haver de justificar la sol·licitud o, fins i tot, justificant-ho posant qualsevol barbaritat. Tal com em diu un amic que treballa en un Registre, la denúncia no és sinó un altre capítol de la guerra oberta de fa temps entre notaris i registradors. Es dóna el cas que el president de la curiosa Asociación de Usuarios de los Registros Públicos denunciadora del cas és un notari directiu del Col·legi de Canàries. En qualsevol cas, els denunciants acusen als registradors de falta de diligència i venen a dir que el que volen és expedir (i cobrar) quantes més notes simples millor, fent passar l’obtenció de guanys per damunt de la reserva que mereix part de la informació que figura en el Registre ,i no prenent en consideració el que diu la normativa.

La normativa de referència és aquí l’art. 332 del Reglamento Hipotecario que en el seu punt tercer avança que

Quien desee obtener información de los asientos deberá acreditar ante el Registrador que tiene interés legítimo en ello.

I sobre l’expedició de notes simples precisa que

La nota simple, deberá reflejar fielmente los datos contenidos en los asientos registrales, sin extenderse más allá de lo que sea necesario para satisfacer el legítimo interés del solicitante y podrá referirse a determinados extremos solicitados por el interesado, si a juicio del Registrador, con independencia de quien sea éste, se justifica suficientemente el interés legítimo, según la finalidad de la información requerida.

D’aquest enunciat es dedueix que:

• No tota la informació que figura al Registre de la Propietat és de lliure accés per a tothom
• El sol·licitant ha de motivar la sol·licitud i indicar quin és l’interès legítim que la justifica
• El Registrador ha de valorar-la i proporcionar la informació en el grau i amplitud necessària i proporcional a l’interès que hagi acreditat el sol·licitant

Així doncs, si no existeix aquest interès que exigeix el Reglament, es podria accedir lliurement a informació descriptiva dels immobles (extensió, ubicació, afrontaments…) i a parer meu també a càrregues existents sobre aquests immobles. No en canvia a altres informacions, com per exemple les dades personals o circumstàncies personals dels titulars de les finques.

En realitat, la necessitat d’acreditar un interès legítim per accedir a dades de caràcter personal és la norma general en qualsevol sol·licitud d’accés a documents dels ens del sector públic. Aquest és el criteri proclamat a l’art. 37.3 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, òbviament, hauria de ser també el criteri per a la comunicació de les dades personals que figuren en el Registre de la Propietat.

És molt meritori l’esforç que es fa en els Registres per millorar el servei i atendre ràpidament les sol·licituds d’informació. Tan de bo totes les administracions públiques fossin capaces de contestar-les amb la celeritat que ho fa el Registre. Ara potser falta únicament matisar o modular les respostes.

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

Foto: Ariadna Matas

L’estruç que mira la càmera  (fotografia feta al Baix Empordà el dia 13 de març) sembla que digui “es pot saber què mires?”, o “que no havies vist mai un estruç passejant sobre la neu?”. És una de les moltes imatges insòlites, aquesta curiosa i divertida, que ens ha deixat la cèlebre nevada del 8 de març. L’estruç és un animal ben estrany. M’imagino que el coll llarg l’ajuda a veure a llarga distància i fugir ràpidament si observa perill a l’horitzó. O sigui que esforçant-se per veure ben lluny el coll se li ha anat estirant, estirant. Un coll molt llarg que, curiosament, també li permet amagar el cap en un forat davant del perill, fer veure que no hi és. Dues reaccions possibles: actuar i moure’s o fer veure que no hi és. És un animal ben curiós, també en aquest sentit.

En tot això penso aquests dies que en els mitjans de comunicació i la gent de Girona parlem tant dels temes derivats de la catastròfica nevada:. Es comenta si  les torres i la xarxa elèctrica eren les adequades, quines són les responsabilitats d’uns i altres, si hi haurà indemnitzacions… En aquest sentit és curiós l’enorme contrast que hi ha entre la quantitat d’informació que proporcionen els mitjans de comunicació, que no paren de tractar aquests temes, de fer parlar experts, de portar-ho a les tertúlies radiofòniques, de dibuixar plànols a les pàgines centrals dels diaris, i  d’altra banda el silenci absolut que trobes als mitjans que té el Govern, especialment a les pàgines web de la Generalitat. He fet com l’estruç de la imatge i he estirat el coll per veure si els Departaments afectats posaven informació en els seus llocs web i, efectivament, el resultat és tan desolador com l’estat actual dels nostres boscos. En el cas del Departament de Medi Ambient no hi ha cap referència a la nevada, ni a actuacions o iniciatives que es proposin realitzar. En el lloc web del Departament d’Interior hi ha únicament notícies en forma de breu, recollides dels mitjans. La nevada no existeix. De tota manera, la decepció més gran te l’emportes si busques informació a la web del Departament d’Indústria i Energia, on seria lògic  trobar referències als temes que ara més preocupen, per exemple informació sobre les inspeccions que s’havien fet a les infraestructures que ara han caigut, i els seus resultats, o informació sobre la normativa tècnica que han de seguir les companyies que es dediquen al transport d’electricitat. Res de res. La nevada no existeix tampoc a la pàgina del Departament que vetlla per aquesta matèria.

La transparència de les actuacions públiques i l’esforç per comunicar informacions rellevants s’han de practicar especialment quan es produeixen fets que interessen i preocupen a col·lectius importants de ciutadans. No dèiem que les noves tecnologies ho permetien fer de forma millor i més intensa? Si tornem al nostre amic l’estruç, sembla que en aquest cas l’opció triada no és la d’actuar i moure’s sinó la d’amagar el cap i fer com si res no hagués passat. Francament decebedor.

Accés a la informació, Informació pública Internet

“Podem dir al propietari d’un pis el nom de les persones que hi figuren empadronades?”. Molts ajuntaments es fan aquesta pregunta perquè són freqüents les peticions de propietaris d’immobles, generalment de pisos en règim de lloguer, que efectivament demanen ser informats de les persones que hi figuren empadronades. Aquestes peticions guarden relació amb problemes entre el propietari i els llogaters, o bé amb denúncies dels veïns de l’escala que s’adrecen al propietari per problemes en la convivència… Una cosa és que el contracte de lloguer incorpori clàusules i advertiments sobre prohibició de subarrendar o de limitació d’usos, i que identifiqui les persones a les que es lloga l’habitatge, i l’altra és que tot això es compleixi a la pràctica. D’aquí que els propietaris s’adrecin a l’Ajuntament buscant informació per poder verificar qui viu en el pis que té llogat. Com molts ajuntaments saben, aquesta informació no es pot donar, encara que el senyor propietari es desesperi. Si seguiu llegint trobareu quin és el criteri majoritari al respecte o, millor dit, el criteri que les agències de protecció de dades han exposat i fet dominant i, al final, la meva modesta opinió que, per cert, és totalment discrepant. Read more…

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

El diari El Punt em publicava l’altre dia una columna que anava d’escombraries, transparència i escàndols a les administracions públiques, un text breu que agafava com a excusa unes paperes o receptors d’escombraries, amb bosses transparents, que vaig veure l’altre dia en unes estacions de Metro. A l’interior d’una d’aquestes bosses es veia un diari que a la portada destacava precisament el cas Pretòria, amb una imatge de les cèlebres bosses, aquestes de color blau, recollides pels inculpats en el cas, ben emmanillats, a l’entrada de l’Audiència Nacional. Us poso l’enllaç a la columna per si la voleu llegir.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics

Sí, ho he aconseguit! El desenllaç de la història que explicava en el post anterior finalment ha estat positiu. Abans d’ahir dijous, el Sr. Xavier Uriós, advocat en cap de l’assessoria jurídica del Departament de Governació, em va contestar el correu que jo havia enviat 10 dies abans a la bústia de correu del Conseller.  10 dies ! Per carta postal n’hauríem fet més via, i això que l’avantprojecte de Llei parla d’administració electrònica, i de l’obligació de potenciar els canals de comunicació que les noves tecnologies ofereixen. Sigui com sigui he pogut ordenar quatre notes i, amb menys temps del que m’hauria agradat poder dedicar, he preparat un text amb observacions que avui mateix faig arribar al Departament. Les meves aportacions són puntuals, referides a punts molt concrets, sobre detalls, sense haver tingut temps de pensar-hi més a fons i  de fer propostes sobre els continguts que hi trobo a faltar. En qualsevol cas, per si a algú li interessa, reprodueixo seguidament el text que avui envio al Departament.

Read more…

Administració electrònica, Informació pública Administració electrònica

No sé si ho aconseguiré. De moment ho tinc malament. Tot va començar quan un amic (gràcies Miquel) em va fer saber de la publicació al DOGC del dia 16 de setembre de l’edicte que anunciava exposició pública de l’Avantprojecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. L’edicte anunciava període d’exposició pública de 15 dies, de manera que hi havia temps fins el 3 d’octubre per a fer arribar opinions, suggeriments… Indicava també la URL on trobaria el text “… per formular-hi les al·legacions que es considerin oportunes”, de manera que vaig visitar el web del Departament de Governació i després d’una primera lectura del text se’m van acudir unes quantes coses a comentar i proposar, sense cap pretensió de res.  Però, ai! Read more…

Informació pública Accés electrònic, Administració electrònica

Dijous de la setmana passada es va celebrar el III Encuentro APORTA, en aquest cas sota el títol genèric de “La reutilización de la información del sector público en Europa”. Això passava a Madrid la setmana passada però gràcies als materials penjats a la web (projeccions de suport i vídeos de les intervencions dels ponents) jo hi he assistit aquests dies a estones perdudes. Llàstima que aquesta manera còmode i no presencial no permet fer preguntes als ponents, especialment a les persones que explicaven la situació en altres països. Setmanes enrere vaig fer referència en un altre post d’aquest blog al projecte APORTA i a alguns dels interessants materials que trobareu en el seu web, especialment la seva Guia de reutilització. Ara si teniu una mica de temps val la pena escoltar /veure les ponències dels experts europeus i d’entre els convidats espanyols comenceu per la molt exemplificadora de Jaime Gómez, un dels dos socis de l’empresa creadora d’elpreciodelagasolina. I de passada visiteu aquesta pàgina sobre preus dels carburants, que només amb un parell de clicks us ajudarà a estalviar algun euro.

Informació pública Reutilització informació