Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats va ser el títol de la taula rodona a la que em van convidar dimecres passat l’AMPA de l’Escola Montessori-Palau de Girona i la pròpia Escola. Els meus fantàstics companys de taula van ser la Irene Alcaide i la Puri Cosgaya, de la Policia Municipal de Girona, l’enginyer informàtic i professor de la UPF Josep Maria Ganyet, i la Trini Milán, professora de la UOC i responsable del projecte d’Identitat Digital del Departament d’Educació de la Generalitat, moderats amb moderació per la periodista Clara Jordan. Sempre és interessant escoltar els punts de vista d’altres professionals que s’ocupen/preocupen del mateix tema que tu mateix. Interessant el contrast entre el que deien les expertes de la Policia, que van parlar sobretot dels problemes que pot provocar a la gent més jove el fet que ara el malfactor entra a casa per la xarxa, i l’enfocament de la Trini i en Josep Maria que remarcaven l’enorme potencial que té la xarxa com a eina per a generar continguts i al servei de l’aprenentatge, així com el seu caràcter col·laboratiu que, ja de per si, és una qualitat.

Per la meva banda vaig insistir en la idea que la xarxa i la llei són termes de mal  combinar. A més regulació més perill de fer perdre a Internet el seu enorme potencial de crear, de servir-nos, de créixer i de reinventar-se constantment. Les lleis amb la xarxa haurien d’aplicar un principi semblant al que en dret penal denominem principi d’intervenció mínima, de manera que regular-la, establir-hi normes i prohibicions, només s’hauria de fer com a últim recurs.

Pensant en els continguts que finalment van exposar els participants, veig que el títol inicial anava bé  sobretot per l’exposició de les companyes policies. Potser en Josep Maria Ganyet hauria preferit que fos “com utilitzar la xarxa per agafar bon peix” i fins i tot “com fer que la xarxa ens enxarxi a tots i ens enriqueixi”. Posats a dir la Trina Milán potser hauria dit “com utilitzar la xarxa de forma elàstica per a pujar més enlaire i a sobre passar-s’ho bé”. Si havés estat a les meves mans hauria dit “com utilitzar la xarxa sense haver de necessitar una xarxa de protecció”.

Internet Internet

Un projecte tan potent com Google street view és una font inacabable d’anècdotes. Fer fotografies de forma tan sistemàtica de la vida quotidiana, arran de carrer, i posar-les a l’abast de tothom, ha provocat ja i seguirà provocant situacions divertides per alguns, i potser incòmodes per altres, com la del senyor que veiem enfilant-se a la imatge del costat. Em consta  també que alguns promotors immobiliaris es queixen del fet que street view permet comprovar que la seva promoció d’habitatges no és en el lloc idílic que diu la seva propaganda. Google procura (no sempre ho aconsegueix) esborrar les cares i les matrícules dels automòbils, i és conscient de que si no vol ser impopular ha de ser molt i molt sensible a les queixes dels ciutadans.

“Puc evitar que es vegi la meva casa a Google street view?” Això em preguntava fa una setmana una persona, a qui denominarem X, que sense escoltar massa les meves explicacions (que si l’espai públic, que si no hi ha dany o perjudici…) va fer arribar la seva queixa a Google. Read more…

Fotografia, Internet Buscadors, Fotografia, Internet

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials

El comerç electrònic no sembla notar la crisi. Potser precisament la crisi l’afavoreix perquè els consumidors internautes són (som) cada cop més i van (anem) a la recerca d’ofertes i oportunitats. Només les vendes d’articles electrònics (càmeres de fotos al capdavant de la llista) van representar a Europa prop de 7.000 milions d’euros l’exercici 2008. Moltes vendes i, també, molts problemes en la relació client – botiguer. Un terç de les reclamacions i queixes que van arribar el 2007 a les oficines de defensa de consumidors i usuaris europees feien referència a vendes per internet de càmeres, reproductors de música, ordinadors, telèfons, cònsoles de joc i altres ginys electrònics. Per aquest motiu la Direcció General de la salut i dels consumidors de la Comissió Europea va coordinar un estudi sobre el compliment de les normes de comerç electrònic per part de prop de 369 botigues virtuals, entre les quals les 200 que més volum de vendes tenen. L’estudi es va realitzar el passat mes de maig i les dades i les conclusions s’han divulgat recentment. Read more…

Comerç electrònic, Internet

Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb caràcters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difícil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes gràcies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir  per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà, en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fàcil. Fins aquí arriben els CAPTCHA  però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilíssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…

Arxius, Internet, Seguretat Arxius, Internet, Seguretat

Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar  precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemàtica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.

Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pàgina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancàries) per evitar el phishing, o perquè a la pàgina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pàgines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avís legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç? Read more…

Internet, Propietat industrial, Propietat intel·lectual Internet, Marques, Propietat intel·lectual

Fa temps que segueixo absolutament atònit la defensa que molta gent fa de les descàrregues o intercanvis d’arxius mitjançant les eines P2P. Sempre m’ha sorprès que es pugui discutir sobre aquesta qüestió. Veig que els defensors d’aquests intercanvis sovint consideren que fer-ho és ser més modern. Altres vegades busquen en la llibertat d’informació i de comunicació l’aval per a portar-ho a terme. Al·lucinant. També em sorprèn i espanta el to agressiu de molts defensors de les descàrregues en el moment d’exposar els seus arguments. Hi he tornat a pensar llegint la notícia de l’aprovació ahir mateix a França d’una norma que permetrà desconectar els internautes que portin a terme aquestes descàrregues, aprovació precedida d’una llarga polèmica i de la correcció d’una primera proposta de llei que anava en aquesta direcció. Explica la història que antigament, Read more…

Internet, Propietat intel·lectual Internet, Propietat intel·lectual

..

Mai no he entès la cèlebre frase “les comparacions són odioses”. La majoria de les vegades les comparacions em són alliçonadores, com ho és veure el funcionament d’aquest diguem-ne joc denominat Pick the perp que descobreixo via Boing Boing, per cert una de les meves pàgines preferides. Pick the perp ens convida a jugar a descobrir el sospitós d’entre diferents persones que ens posen en una roda de reconeixement, a endevinar quina de les cinc persones que apareixen a cada seqüència era la presumptament culpable del delicte o falta que s’indica per a cada cas. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge Drets d'imatge, Intimitat honor imatge, Protecció de dades

A partir de la retirada de les actes de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tossa de Mar de la seva pàgina web per evitar responsabilitats en la divulgació de dades de caràcter personal, en Jordi Colomer d’EL PUNT em va trucar dimarts al vespre i ahir a la tarda un altre cop. El contingut de les dues converses telefòniques surt recollit, al costat de moltes altres informacions elaborades per en Jordi, a l‘edició d’ahir dimecres i a la d’avui dijous del diari El PUNT. A l’entrega d’avui es tracten altres problemes habituals en el tractament de dades per part d’administracions públiques. A més el diari editorialitza avui sobre el dilema publicitat transparència i a l’enquesta s’ofereix als lectors la possibilitat de manifestar la seva opinió. Ara a la 7 del vespre d’avui dijous guanya per poc (46%) els lectors que aposten perquè es publiquin les actes amb noms, contra els que hem votat (42%) perquè es publiquin sense noms. Amb tot plegat el diari aconsegueix fer pensar a molta gent sobre la qüestió. Un PUNT a favor d’ells.

Administració electrònica, Informació pública, Internet Administració electrònica, Documents públics

El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més àmplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.

La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…

Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades Internet, Menors, Protecció de dades