Acompanyo a una persona a un Centre d’Assistència Primària. El tracte és molt correcte, el local en bones condicions i el personal molt professional. Per això sorprèn tant trobar en el vestíbul la imatge que reprodueixo aquí. A la vista de tothom, sense estar tancades i a l’abast de qualsevol persona que treballi en el centre queden les històries clíniques que es veuen a la prestatgeria. Teòricament haurien d’estar custodiades en un local específic dotat amb sistema de tancament, de manera que es pugués controlar l’accés. Les dades de la història clínica són, no cal dir-ho, de les que més mereixerien ser custodiades amb garanties.

“Agafi el seu torn” diu el rètol, i gairebé en podríem afegir un altre que indiqués “Agafi la seva història clínica”.

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Intimitat honor imatge, Protecció de dades

De la llista d’interessants projectes de lleis en tràmit al Parlament a la que fèiem referència en una entradaanterior d’aquest blog, toca ara parlar de la Llei de modificació del tractament de la història clínica. El Butlletí Oficial del Parlament ha publicat ja el text de la norma aprovada en el Ple del passat 26 de maig. Es tracta d’una modificació de la Llei de l’any 2000 que actualitza la regulació de la història clínica. Els aspectes més destacables són:

• S’aclareix que les obligacions en matèria de conservació de la història clínica ho són per les generades per centres sanitaris i per les de les consultes titularitat de professionals que exerceixen la professió de forma lliure.
• Es modifica el termini mínim de conservació de la història clínica que passa de ser de vint anys després de la mort del pacient, pauta que era difícil d’aplicar perquè aquesta informació sovint es desconeixia, a 15 anys a comptar “de la data d’alta de cada procés assistencial” pel què fa als documents més substancials de la història. Al meu entendre hauria estat millor expressar-ho amb la fórmula “data d’alta del darrer procés assistencial” que peremtria un còmput no tan subjecte a interpretacions.
• S’aclareix que les obligacions de custòdia, accessibilitat i confidencialitat s’han de garantir també en cas de tancament de centres i serveis sanitaris, fet que es deduïa de la norma en el redactat de l’any 2000 però que no s’hi expressava de forma explícita.
• Es busca, amb referències en diferents punts del nou articulat, l’encaix i coordinació amb la normativa de protecció de dades.
• Es crea una Comissió tècnica en matèria de documentació clínica que haurà d’anar establint criteris tècnics en el tractament de les històries clíniques.

Es millora, s’aclareix i es precisa el tractament que s’ha de donar a la història clínica. Hauria estat oportú aprofitar per introduir una referència a les obligacions d’informació i consentiment per al tractament de dades de caràcter personal contemplats en els articles 5 i 6 de la LOPD, en la línia de coordinar-se amb aquesta normativa de tanta incidència en el cas dels centres i serveis assistencials. És evident que a la Comissió tècnica no li faltarà feina. Per si en volen apuntar una a la llista suggeriria que es dictessin instruccions sobre l’externalització dels serveis de custòdia i sobre la modulació o la determinació dels graus d’accés a la història clínica per part del personal no sanitari, de suport administratiu o auxiliar.

En relació als suport on figura la informació s’estableixen pautes per a garantir la perdurabilitat, autenticitat, inalterabilitat i confidencialitat.

Arxius, Intimitat honor imatge Arxius, Intimitat honor imatge

Clip d'Ernes / OpenClipArt

Torno a entrar en el tema de la farmàcia a resultes d’un comentari que fa un farmacèutic, en Jordi, a una entrada anterior que es referia a la intimitat, o no intimitat, que tenim / patim els clients. Agraeixo sincerament el comentari d’en Jordi,  que podreu llegir íntegrament aquí, si bé no comparteixo algunes afirmacions ni el seu optimisme quan afirma “veuràs com la tendència de les farmàcies és fer taulells individuals per tal de donar una mica més de privacitat”. Treballo des de fa temps en aquest sector i en tot cas la tendència, si hi és, és difícil de constatar. De fet no es tracta de que hi hagi tendència sinó de complir la normativa. No s’ha de tendir a respectar els drets sinó simplement respectar-los.

Diu en Jordi que no haig de ser prim mirat, i no acabo d’entendre perquè parla d’entrar a comprar preservatius. Jo em referia al dret dels ciutadans a no comunicar dades de la nostra salut a qui no n’ha de fer res (els altres clients), i no a la compra de preservatius, que no tenen res a veure amb aquest tema. Sobre ser prim mirat, aquesta és una  actitud que correspon a cadascú decidir si ho vol ser o no, o en quin grau ho vol ser. I tothom ho ha d’entendre i respectar.

De la meva col·lecció d’imatges de farmàcies d’altres països on no es “tendeix a respectar” sinó que ja es respecta com a criteri el dret a la intimitat, reprodueixo aquí sota un exemple de punt d’atenció al client a l’interior d’una botiga de farmàcia de Riga. Tan complicat no és.

Intimitat honor imatge Intimitat honor imatge

Ara que tant es parla i escriu sobre l’Estatut d’Autonomia, i que el tenim a la picota a l’espera del gest enèrgic del botxí, l’he tornat a fullejar a la recerca de la referència sobre el dret a la protecció de dades…

Article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers (…)

…i he recordat un tema que ja em va sorprendre quan vaig llegir l’Estatut per primera vegada, en la versió original, o sigui la versió aprovada inicialment pel Parlament de Catalunya (setembre de 2005), versió mutilada després en diferents episodis. Es tracta de l’absència de referències al dret a la intimitat i, al mateix temps, a l’honor i a la pròpia imatge. La intimitat només apareix circumstancialment, de rebot, a l’article 23, en referència al dret a la salut i al de confidencialitat de les dades que hi fan referència. Cap més esment, tampoc a l’honor i a la pròpia imatge.

Està molt bé que l’Estatut hagi incorporat el nou dret fonamental a la protecció de dades, un nou dret que per cert no està escrit a la Constitució (ai!), però no sembla correcte l’oblit dels drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge considerats com a fonamentals, aquests sí, a l’article 18 de la Constitució. Semblaria com si la inclosió del dret a la protecció de dades hauria estat considerada suficient  i hauria fet innecessària la referència a aquests tres altres drets de la personalitat: intimitat, honor i pròpia imatge.  En definitiva hi ha dues possibilitats:

1.- La intimitat, l’honor i la pròpia imatge no es van incloure pensant que quedaven inclosos
dins el dret a la protecció de dades.

2.- La intimitat, l’honor i la pròpia imatge no es van incloure per un simple oblit.

No sé quina resposta és pitjor. La confussió entre el dret a la protecció de les dades de caràcter personal o a l’autodeterminació informativa i els altres  tres drets (opció 1) és un error gravíssim. La intimitat sovint no té res a veure amb aspectes vinculats a la informació, per exemple la inviolabilitat del domicili és un aspecte que afecta a la intimitat personal i familiar però no a les dades de caràcter personal. O en relació a l’honor, l’insult a una persona pot ser considerada una intromissió contra aquest dret sense cap connexió amb el dret a la protecció de dades. Especialment des de l’aprovació de la Directiva 95/46/CE del parlament europeu i del consell de 24 d’octubre de 1995 relativa a la protecció de les persones físiques en referència al tractament de les dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, la protecció de les dades personals té entitat jurídica pròpia, diferenciada del dret a la intimitat.

Curiós i sorprenent lapsus, per tant, aquest que tenim en el nostre pobre i aviat més escarransit Estatut. No sé si seríem a temps de demanar a aquests super-homes (i super-dona) que tenen capacitat de decidir en contra de la voluntat dels pobles i dels seus representants, em refereixo als membres del Tribunal Constitucional, si posats a tocar, que sembla que tocaran molt, ens podrien arreglar aquesta qüestió.

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Intimitat honor imatge, Protecció de dades

Entrar a la farmàcia, i més si està plena de gent, és una experiència cada cop més interessant, en especial per a un trapasser. Encara que el client a qui  estan atenent davant teu parli amb veu baixa, difícilment evitarà que la resta sapiguem dels seus tropells de salut, o que el nen ha tornat a agafar polls, o que no es treu de sobre una pulmonia, o que té un problema víric, o que el marit ronca desaforadament.. De manera que  surts de la farmàcia més informat i més sabi que abans d’entrar-hi, havent après dels maldecaps dels altres, i també dels seus gustos i aficions, perquè la gama de productes que ven l’apotecari és cada cop més àmplia i això et posa al corrent de temes ben diversos, des dels problemes del teu veí d’escala amb el mal alè, fins a com funciona el darrer model de vibrador, amb indicacions de com es col·loca, s’atura… Una veritable escola de la vida.

Avui que es parla tant del dret a la intimitat, sorprèn que el gremi farmacèutic no hi sigui més sensible i no organitzi les botigues de manera que els clients no haguem de declarar, davant de tothom que ho vulgui escoltar, sobre aspectes personals.  Si els professionals de la farmàcia són tan poc professionals amb això potser caldria una norma, penso jo, que els obligui a resoldre-ho. Però el cas curiós, i escandalós, és que de fet aquesta norma ja existeix. El problema està en que no s’aplica, ni es fa aplicar. El Decret 168/1990 va establir els “requisits tècnico-sanitaris que han de complir les oficines de farmàcia”. L’article 3 indica que l’àrea de dispensació ha d’estar clarament diferenciada de les altres i “ha de permetre una ateció particular i individualitzada per part del farmacèutic a l’usuari que sol·liciti la dispensació, el consell  o la informació…”. L’article 6 indica que ha d’existir un “despatx per al farmacèutic o zona diferenciada” que ha de servir també per a entrevistes personals i permetre “especialment les tasques d’informació del medicament  al pacient…”.

Com tots sabem i veiem l’incompliment d’aquesta normativa és absoluta i general. En realitat pot ser considerat també un incompliment de les garanties que exigeix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.  Lleis apart, tot plegat és ben lamentable sobretot si pensem que els farmacèutics són professionals del sector de la salut que han de ser molt diligents en tot allò que faci referència a informació tan sensible com la que tracten.  Costaria tant com a mínim pintar alguna ratlla a terra rere la qual fer esperar el torn? O potser, quan l’espai ho permeti, col·locar unes cadires convidant a esperar el torn en un lloc separat del mostrador?

Algú em podria indicar alguna farmàcia on es compleixin aquestes condicions? Si és a la vora de casa me’n faré client. Mentrestant seguiré entrant a les farmàcies i seguiré escoltant, i aprenent.

Intimitat honor imatge Intimitat honor imatge

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials

..

Mai no he entès la cèlebre frase “les comparacions són odioses”. La majoria de les vegades les comparacions em són alliçonadores, com ho és veure el funcionament d’aquest diguem-ne joc denominat Pick the perp que descobreixo via Boing Boing, per cert una de les meves pàgines preferides. Pick the perp ens convida a jugar a descobrir el sospitós d’entre diferents persones que ens posen en una roda de reconeixement, a endevinar quina de les cinc persones que apareixen a cada seqüència era la presumptament culpable del delicte o falta que s’indica per a cada cas. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge Drets d'imatge, Estats Units, Intimitat honor imatge, Protecció de dades

El meu amic Jordi Pont em comenta en un correu que no entén perquè o, millor dit, que no li sembla bé que “tots els partits polítics, de tots els colors i tendències, puguin usar les meves dades per enviar-me, nominalment, publicitat electoral. I no només això, van començar a enviar-la just quan vaig complir la majoria d’edat (i.e., saben també la meva data de naixement)? Tinc dret a donar-me de baixa?”. D’aquest mateix tema en vam parlar casualment ahir divendres a la darrera sessió del curs sobre L’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, quan comentàvem la utilització del padró d’habitants i del cens electoral. És un tema ben del dia, ara que estem enmig d’una campanya electoral. Read more…

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Eleccions, Protecció de dades