Deia Zapatero l’altre dia al Congrés dels Diputats que els anuncis sobre prostitució que apareixen a la premsa generalista s’haurien de prohibir.

Noti’s que la frase no és “ho prohibiré” ni “treballaré perquè es prohibeixi”, de manera que probablement tot plegat quedi en res i l’Estat Espanyol segueixi essent l’únic del seu entorn que admet que en qualsevol publicació, en qualsevol, pugui aparèixer aquesta classe de publicitat. Només “Público” i “20 minutos”, d’entre els que més tiren, han renunciat als ingressos provinents d’aquesta publicitat que tan atempta contra la dignitat de la meitat de la humanitat, està relacionada amb el comerç d’éssers humans, amb l’activitat de màfies i l’esclavitud de moltes dones.

Contra aquesta tímida frase d’en Zapatero des de la premsa que publica els anuncis s’han donat dos arguments:

• Seria una prohibició hipòcrita perquè no va a l’arrel del problema
• La premsa no pot suportar perdre ara aquesta font d’ingressos

La primera resposta és ben decebedora perquè que no es vagi a l’arrel de la qüestió no vol dir que la mesura per ella mateixa no sigui bona, cosa que els editors de diaris no es molesten en pensar. Sobre la segona resposta, o sigui que “ara” no es puguin permetre renunciar-hi, és absolutament amoral i a més obliga a preguntar per què no ho van fer abans.

Prestigiosos diaris que prediquen en les seves editorials els més alts valors democràtics i els drets humans es tapen el nas amb una mà i paren l’altra per cobrar l’import dels anuncis que, analitzats amb un mínim d’exigència i rigor, incompleixen la normativa sobre publicitat, la qual adverteix que és ilícita aquella que  “atente contra la dignidad de la persona o vulnere los valores y derechos reconocidos en la Constitución”, cas entre els que segons la norma s’han d’incloure “los anuncios que presenten a las mujeres de forma vejatoria o discriminatoria” (Llei 34/1988 general de publicitat, art. 3).

Està vist que algunes lleis estan fetes per no ser aplicades, com tampoc s’aplicarà la previsió de la nova Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que fa poques setmanes aprovava el Parlament de Catalunya. Diu aquest nou text (art. 62) que les publicacions amb contingut:

… que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogràfic, o qualsevol altre que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents, no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a l’abast d’aquests

Belles frases i belles proclames sobre la dignitat de la persona les que llegim en els preàmbuls i en els articles de les lleis, i encara més les que escriuen els editorialistes dels diaris. Mentrestant un nombre indeterminat de persones seguiran essent explotades contra la seva voluntat ben a la vora de casa nostre, i entre tots (no fos cas que ens acusin de puritans) tolerarem que, a més, se’n pugui fer publicitat.

Mitjans de comunicació, Publicitat Publicitat

El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més àmplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.

La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…

Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades Internet, Menors, Protecció de dades