Els enllaços són tan essencials per a internet com l’oxigen per als humans. Però, tots els llocs i pàgines d’Internet es poden enllaçar lliurement? La pregunta porta cap a temes i problemàtiques diferents, una de les quals està ara (de fet des fa molt) sobre la taula amb la cèlebre i polèmica “Ley Sinde” i no és altre que la responsabilitat dels titulars dels llocs que orienten cap a pàgines des d’on descarregar obres protegides per drets de propietat intel·lectual.

Sobre la possibilitat de restringir, condicionar o prohibir els enllaços a les pàgines pròpies en parlàvem aquí mateix agafant com a pretext el cas de l’avís legal de Cola Cao. ¿Es pot prohibir, com fa Cola Cao, enllaçar fins i tot a la pàgina d’inici? És una prohibició que equival a preparar, guarnir i il·luminar un aparador i prohibir després als vianants que el mirin argumentant que l’interior és un espai privat.

Un àmbit especialment complicat i conflictiu al respecte dels enllaços és el dels mitjans de comunicació i les seves edicions electròniques, cada cop més potents i ben fetes. Els llibres d’estil dels mitjans encara dediquen poca atenció a aquesta qüestió que és fonamental si es vol tenir una edició electrònica de qualitat i respectuosa amb els drets dels altres mitjans. N’hi ha prou amb “fullejar” l’edició electrònica d’un diari qualsevol per comprovar que fins i tot els redactors d’una mateixa secció segueixen criteris diferents a l’hora d’enllaçar, amb altres mitjans o amb fonts d’informació. Ã’bviament hi ha d’haver, també en això, un (cert) criteri, criteri que hauria d’incorporar-se al corresponent llibre d’estil.

Un exemple interessant és el de les pautes sobre enllaços aprovades per la BBC el setembre passat, pautes que són interessants tant per provenir d’un dels mitjans més prestigiosos, com per les opcions que proposa., La política d’enllaços de la BBC va orientada cap a potenciar-los el màxim possible, entenent que són essencials per a una bona presència a la xarxa, de manera que es plantegen duplicar-ne l’existència en els seus llocs web en només tres anys. Alguns dels criteris més interessants per enllçar són:

• No s’han de fer enllaços a notícies sinó que les notícies publicades per altres mitjans s’han de citar i comentar en la pròpia pàgina de la BBC.
• Es potencien els enllaços profunds, directes al text o imatge, i es volen evitar els enllaços a les pàgines d’inici (canvi radical en relació a la normativa anterior que obligava a “passar” per la pàgina d’inici)
• Es promouen els enllaços a comentaris i continguts que incorporen opinions i valoracions.
• Sempre que sigui possible s’ha d’enllaçar amb la font primària, per exemple un article en una revista científica, i no a la notícia o al comentari que en pugui fer un altre mitjà o analista.

A curt termini segur que veurem i llegirem polèmiques sobre aquesta qüestió tan essencial. Trepitgem un terreny inestable, insegur, entre altres coses perquè la cita periodística és una pràctica molt estesa i, en canvi, defectuosament tractada per la nostra normativa. En el cas espanyol, per exemple, la cita es preveu únicament per a treballs elaborats amb finalitats de recerca i de docència, i no a la pràctica que porten a terme els mitjans.

Per cert, el text complet i comentaris sobre les normes de la BBC els podeu llegir si cliqueu sobre aquest enllaç. No hi havia restriccions per enllaçar-hi. Per sort.

Internet, Mitjans de comunicació, Propietat intel·lectual Internet, Propietat intel·lectual

Deia Zapatero l’altre dia al Congrés dels Diputats que els anuncis sobre prostitució que apareixen a la premsa generalista s’haurien de prohibir.

Noti’s que la frase no és “ho prohibiré” ni “treballaré perquè es prohibeixi”, de manera que probablement tot plegat quedi en res i l’Estat Espanyol segueixi essent l’únic del seu entorn que admet que en qualsevol publicació, en qualsevol, pugui aparèixer aquesta classe de publicitat. Només “Público” i “20 minutos”, d’entre els que més tiren, han renunciat als ingressos provinents d’aquesta publicitat que tan atempta contra la dignitat de la meitat de la humanitat, està relacionada amb el comerç d’éssers humans, amb l’activitat de màfies i l’esclavitud de moltes dones.

Contra aquesta tímida frase d’en Zapatero des de la premsa que publica els anuncis s’han donat dos arguments:

• Seria una prohibició hipòcrita perquè no va a l’arrel del problema
• La premsa no pot suportar perdre ara aquesta font d’ingressos

La primera resposta és ben decebedora perquè que no es vagi a l’arrel de la qüestió no vol dir que la mesura per ella mateixa no sigui bona, cosa que els editors de diaris no es molesten en pensar. Sobre la segona resposta, o sigui que “ara” no es puguin permetre renunciar-hi, és absolutament amoral i a més obliga a preguntar per què no ho van fer abans.

Prestigiosos diaris que prediquen en les seves editorials els més alts valors democràtics i els drets humans es tapen el nas amb una mà i paren l’altra per cobrar l’import dels anuncis que, analitzats amb un mínim d’exigència i rigor, incompleixen la normativa sobre publicitat, la qual adverteix que és ilícita aquella que  “atente contra la dignidad de la persona o vulnere los valores y derechos reconocidos en la Constitución”, cas entre els que segons la norma s’han d’incloure “los anuncios que presenten a las mujeres de forma vejatoria o discriminatoria” (Llei 34/1988 general de publicitat, art. 3).

Està vist que algunes lleis estan fetes per no ser aplicades, com tampoc s’aplicarà la previsió de la nova Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que fa poques setmanes aprovava el Parlament de Catalunya. Diu aquest nou text (art. 62) que les publicacions amb contingut:

… que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogràfic, o qualsevol altre que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents, no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a l’abast d’aquests

Belles frases i belles proclames sobre la dignitat de la persona les que llegim en els preàmbuls i en els articles de les lleis, i encara més les que escriuen els editorialistes dels diaris. Mentrestant un nombre indeterminat de persones seguiran essent explotades contra la seva voluntat ben a la vora de casa nostre, i entre tots (no fos cas que ens acusin de puritans) tolerarem que, a més, se’n pugui fer publicitat.

Mitjans de comunicació, Publicitat Publicitat

El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més àmplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.

La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…

Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades Internet, Menors, Protecció de dades