Archive

Archive for the ‘Patrimoni cultural’ Category

El Reglament del Sistema Municipal d’Arxius de Barcelona

novembre 25th, 2010

Ahir al matí, a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es va presentar el recentment aprovat Reglament del Sistema Municipal d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelona, una norma ambiciosa que incideix sobre tota la documentació municipal, s’obre a la nova realitat de l’administració electrònica i regula i relaciona les funcions i responsabilitats dels diferents centres d’arxiu municipal. El text final del Reglament va ser aprovat per la Corporació el passat 14 de juliol i el podeu llegir clicant en aquest enllaç en la versió que amablement m’ha facilitat la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius.

Vaig participar en l’elaboració d’aquesta interessant norma en qualitat d’assessor extern de l’Ajuntament i ahir vaig tenir el plaer de poder participar en la sessió de presentació amb una intervenció sota el títol  Els documents i els arxius al centre de l’espiral. Novetats normatives en el context de la societat de la informació, que em va permetre referir-me a les principals novetats sobre la gestió de documents introduïdes per una dotzena de lleis aprovades en el període 2007 – 2010, destacant l’èmfasi que es posa en la necessitat de la funció arxiu i en l’aplicació de tècniques de gestió documental.

A l’animat torn de paraules final moltes intervencions van anar sobre la denominada reutilització de la informació del sector públic, una nova funció i un nou servei que s’ha de donar a la informació, en relació al qual, precisament, l’Ajuntament de Barcelona acaba d’anunciar que el primer trimestre de l’any vinent obrirà un portal – OpenData BCN – orientat a promoure aquest nous usos de la informació pública.

Alguns dels articles comentats els podreu trobar en el prezi que trobareu a sota mateix. Sense el text de la conferència les imatges perden molt de sentit però permeten veure els temes que van ser objecte de comentari. Un advertiment. En els textos no hi ha accents perquè prezi no n’admet. Per visionar-lo únicament cal anar clicant sobre la fletxa de play de la part inferior.

Bon zooming!!

Arxius, Informació pública, Patrimoni cultural , , ,

Esgargots històrics en monuments històrics

octubre 10th, 2010

Els monuments que configuren el nostre patrimoni cultural requereixen ser protegits contra el deteriorament inevitable provocat pel pas del temp, han de ser defensats dels espoliadors, protegits de les inclemències meteorològiques i… salvats de la mania dels visitants d’escriure dibuixos o gargots a les seves parets. Com sabem el repertori és ampli, ja sigui amb cors travessats per fletxes amb els noms de dos enamorats, o un nom i una data, o un “aquí va estar en Pepet”… lletres i ninots que cobreixen els murs de monuments amb més o menys abundància segons el nombre de turistes que els visitem. Potser és que ens sabem d’alguna manera efímers i temporals i necessitem vincular-nos a monuments històrics que ens sobreviuran a nosaltres, o simplement que volem deixar constància del nostre pas per llocs singulars… Vés a saber.

El cas és que els rastres deixats per aquest mal costum, que pot arribar a ser una plaga terrible, agafa tot un altre significat quan les guixades que llegim són antigues, fetes fa molts anys. D’esgargots desagradables de veure passen a ser dades o informacions que ens parlen de viatgers d’altres temps, documents que acaben essent dades d’interès històric.

On més he vist aquesta curiosa transformació d’esgargot abominable a interessant dada històrica és en els principals monuments d’Egipte, visitats des de fa segles per europeus. El nom de visitants britànics, textos escrits en l’alfabet grec, els quatre dígits d’una data, petites cròniques escrites per soldats de Napoleó… una varietat infinita d’informacions que, de no haver estat anotades (ara diríem) incívicament no tindríem ocasió de llegir.

Les imatges que reprodueixo en aquesta entrada formen part de la meva modesta i peculiar col·lecció de graffitis vistos al país de les piràmides.

Patrimoni cultural

Els documents de Don Niceto

setembre 17th, 2010

La setmana passada, en diferents sessions del curs sobre arxius personals celebrat a la Universitat de Navarra, es va fer referència de forma puntual al contenciós a tres bandes sobre uns documents de Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República espanyola. Intervenen en la controvèrsia el Ministerio de Cultura, que va adquirir els documents ara fa dos mesos, la família valenciana que va vendre els documents al Ministerio i, enfrontats amb aquests darrers, alguns hereus de Don Niceto que es consideren els propietaris dels manuscrits.

Els documents en disputa són cartes, textos de discursos, manuscrits de treballs i unes memòries personals, materials que van sortir a la llum pública el desembre de 2008 quan la família Soria, de València, els volia vendre inicialment a un investigador. La família, després de ser presionada pel Ministerio segons decalracions seves a la premsa, els va acabar venent a aquest (en realitat dació en pagament d’un deute fiscal). Paral·lelament uns nets de Don Niceto estaven reclamant la propietat dels documents, i la segueixen mantenint, entenent que van ser robats l’estiu de 1936 per un escamot de milicians. Els interessats en el tema heu de llegir la carta recapitulatòria publicada per un dels nets, Don José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, en el diari ABC.

Com es veu el tema planteja diferents qüestions, entre elles una suposada manipulació dels continguts denunciada pels nets. A l’espera de les sentències sobre les pretensions dels nets d’Alcalá-Zamora, que podrien invalidar la dació en pagament dels Soria a favor de l’Estat, em permeto apuntar les meves conclusions a partir del que he pogut llegir:

  • Els documents en qüestió són de naturalesa privada, atès que van ser redactats per Alcalá-Zamora sense que derivessin de les seves funcions o atribucions com a president de la República.
  • L’Estat només en pot ser propietari per adquisició i no com a titular en origen.
  • La reivindicació dels descendents és perfectament lícita atès que no es poden considerar prescrits els seus drets seguint els articles 1950 i 1955 del Codi Civil.

Davant de tot plegat, i per tal d’assegurar que aquests interessants documents segueixin estan sempre oberts a investigadors i els seus continguts siguin coneguts públicament, seria desitjable que el Ministerio incoés expedient per a protegir-los amb algunes de les figures previstes a la Llei 16/1985 del patrimoni històric espanyol, amb la qualificació de Bé d’Interès Cultural o amb la d’integrant de l’Inventari General de Béns Mobles, secció patrimoni documental. No consta que el Ministeri hagi iniciat cap tràmit en aquest sentit i en canvi és ben justificat i necessari fer-ho.

Arxius, Patrimoni cultural ,