Gràcies a la meva subscripció a la llista pinews llegeixo un comentari sobre els casos de robatoris d’idees d’un empleat per part del seu superior. L’article es titula “Què fer si el teu cap et roba una idea que has tingut tu?” i comenta que les sessions de treball conjunt, d’exposició d’idees, tipus pluja d’idees, és una de les estratègies utilitzades pels caps per desposseir als empleats de les seves idees. Sembla una història de bons (els empleats) i dolents (els caps) però la cosa, evidentment, no és tan clara ni senzilla.

Si una persona ha estat contractada per “tenir idees”, per exemple una empresa de publicitat que necessita creatius que participin en processos d’elaboració de projectes, campanyes, dissenys… òbviament l’empresari ha de poder-ne disposar. Tinguem també present que la idea en si, abans de ser materialitzada, difícilment pot obtenir protecció. Els drets es reconeixen únicament sobre les idees ja manifestades o, millor dit, sobre la forma com s’han materialitzat, creat o expressat les idees.

Centrant-nos ja només en això, o sigui en la materialització de les idees, en l’obra que resulta d’un procés de creació (un text, unes imatges, un projecte tècnic, un disseny…) existeix una transferència de drets que opera automàticament a favor de l’empresari sempre i quan l’empleat que l’hagi creat hagi estat contractat per a realitzar aquest tipus de treball. A això es refereix la Llei de propietat intel·lectual quan parla de les creacions de “l’autor assalariat”:

Artículo 51. Transmisión de los derechos del autor asalariado.
1. La transmisión al empresario de los derechos de explotación de la obra creada en virtud de una relación laboral se regirá por lo pactado en el contrato, debiendo éste realizarse por escrito.
2. A falta de pacto escrito, se presumirá que los derechos de explotación han sido cedidos en exclusiva y con el alcance necesario para el ejercicio de la actividad habitual del empresario en el momento de la entrega de la obra realizada en virtud de dicha relación laboral.
3. En ningún caso podrá el empresario utilizar la obra o disponer de ella para un sentido o fines diferentes de los que se derivan de lo establecido en los dos apartados anteriores. (…)

De tota manera, perquè hi hagi aquesta transmissió s’ha de complir el fet que l’autor hagi estat contractat per a realitzar aquella classe de treballs, no un altre de sou i categoria inferior, per exemple. D’altra banda queda clar que la idea la pot explotar l’empresari per a l’exercici de la seva activitat empresarial habitual, de manera que si volgués explotar-la d’alguna altra forma, o desenvolupar una nova iniciativa empresarial, o cedir els drets a una altra empresa, hauria d’acordar-ho amb l’empleat que l’hagi creat.

Molt breument aquestes serien les regles en cas que el contracte laboral no especifiqués res al respecte. No obstant, de comú acord, empleat i empleador òbviament poden negociar condicions diferents.

A remolc de tot plegat em permeto formular una altra pregunta: “Què fer si tens una idea que no té res a veure amb l’encàrrec de treball que t’havien fet?’.
La resposta, en aquest cas seria:
- Demana a la teva empresa que et donin una participació sobre els resultats de l’explotació
o encara millor
- Munta la teva pròpia empresa

Propietat industrial, Propietat intel·lectual Propietat intel·lectual

Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar  precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemàtica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.

Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pàgina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancàries) per evitar el phishing, o perquè a la pàgina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pàgines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avís legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç? Read more…

Internet, Propietat industrial, Propietat intel·lectual Internet, Marques, Propietat intel·lectual

Els amics de www.samarretes.cat m’han regalat una samarreta amb el logo que veieu al costat, que és el de la PEPSI, encara que fent un joc de paraules que acaba essent una broma i un petit poema visual. Com podeu veure la cosa és encara més complicada perquè s’hi ha afegit LEGALMENT i a continuació “marca registrada”, de manera que es podria interpretar que PEP SÍ! és una marca registrada per LEGALMENT, o que LEGALMENT és marca registrada. La resposta bona és la segona però és més complicat saber si puc jo o poden tenir problemes els meus dinàmics amics estampadors de samarretes si em passejo aquest estiu amb aquesta peça autoafirmativa. Un cop d’ull als registres oficials de marques permet comprovar que PEPSI i els seus logos estan estrictament protegits per PEPSICO, INC contra usos no autoritzats. Ai!! Read more…

Propietat industrial Marques