La publicitat del nou Registre Civil
Dedicat als amics de la Societat Catalana de Genealogia
Diguem “Registre Civil” i ens venen al cap les imatges de llibres ben enquadernats i ordenats, un al costat de l’altre i reculant fins el 1871, plens d’anotacions amb les dades de les darreres generacions, venerables llibres i venerable Registre que estan visquent una profunda transformació en la direcció que senyala la nova Llei del Registre Civil que entrarà en vigor el 23 de juliol de 2014. Passarà a ser un Registre únic (art. 3.1) que existirà únicament en suport electrònic, al qual podran accedir les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions, cosa que permetrà estalviar gestions i aportació de documents a les persones que han de fer (que hem de fer) tràmits davant d’aquestes administracions.
De les moltes novetats que comporta o comportarà aquesta nova Llei, vull comentar ara el canvi en el règim d’accés dels particulars als assentaments del Registre. En base a la normativa avui encara vigent, el Registre és una de les fonts amb informació personal més obertes de totes les existents a les administracions públiques. Segons l’art. 6 de la Llei de 1957 avui vigent
el Registre és públic per aquell que tingui interès en conèixer els assentaments
Qui té interès i, per tant, qui pot conèixer els assentaments? Ho aclareix l’article 17 del Reglament del Registre indicant senzillament i contundentment que
l’interès en conèixer els assentaments es pressuposa a qui en sol·licita la certificació
En definitiva, màxima publicitat, atès que és suficient sol·licitar certificació, o sigui manifestar interès, per accedi a la informació. Res a veure amb la necessitat d’acreditar determinades circumstàncies personals, o la condició de persona amb interès legítim i directe com exigeix l’art. 37.3 de la Llei 30/1992 de forma general per accedir a dades de caràcter personal de tercers que obren en els documents i registres de les administracions públiques. En el cas del Registre Civil la seva llei especial li va donar un caràcter extraordinàriament públic, excloent de la lliure consulta únicament un conjunt de dades per la seva consideració de sensibles o íntimes (art. 21 del Reglament).
Aquest singular règim de publicitat canvia radicalment en el text de la nova Llei, segons llegim en el seu article 15:
Article 15. Principi de publicitat.
1. Els ciutadans han de tenir accés lliure a les dades que figurin en el seu registre individual.
2. El Registre Civil és públic. Les administracions i els funcionaris públics, per exercir les seves funcions i sota la seva responsabilitat, poden accedir a les dades que conté el Registre Civil.
3. També es pot obtenir informació registral, pels mitjans de publicitat que preveuen els articles 80 i següents d’aquesta Llei, quan es refereixin a una persona diferent del sol·licitant, sempre que consti la identitat del sol·licitant i hi hagi un interès legítim.
4. Queden exceptuades del règim general de publicitat les dades especialment protegides, que estan sotmeses al sistema d’accés restringit al qual es refereixen els articles 83 i 84 de aquesta Llei.
La lletra d’aquest article reconduirà el règim de publicitat del Registre Civil vigent encara avui al règim regulador de l’accés a les dades personals determinat per la normativa de protecció de dades i la de règim jurídic de les administracions públiques que podem resumir d’aquesta manera:
- Lliure accés a les dades pròpies i a les de persones de qui s’ostenti la representació legal.
- Accés a les dades de terceres persones (excepte dades íntimes) prèvia acreditació d’interès legítim.
- Excloses de consulta les dades que es declaren especialment protegides.
La novetat radica en el punt número 2 (art. 15.3 de la nova Llei) que estableix el requisit de motivar la sol·licitud i acreditar l’existència d’un interès específic que afecti a drets, prerrogatives o descrigui una situació singular del sol·licitant, diferent a la de qualsevol altre ciutadà. Cal dir que la Direcció General de Registres i del Notariat ha estat defensant un criteri similar aquests darrers anys en algunes de les seves instruccions i resolucions amb arguments al meu entendre més que discutibles. És el cas, per exemple, d’una Instrucció de novembre de 2008 que dóna pautes sobre consultes derivades de la Llei 52/2007 (reconeixement de drets a víctimes de la Guerra Civil o del franquisme) exigint l’acreditació d’interès legítim per a formular consultes, argumentant aquesta restricció per la necessitat d’aclarir dubtes i “garantizar el normal funcionamiento del servicio”, raons insubstancials i insuficients per introduir aquest canvi en el criteri general establert per la Llei: no necessitat d’acreditar interès.
Un aspecte a valorar molt positivament de la nova Llei és que no ha perdut de vista l’interès que té aquest Registre des del punt de vista de la recerca. Em refereixo a la següent previsió de desenvolupament reglamentari que figura a l’art. 80.4:
Con carácter excepcional y con fines de investigación familiar, histórica o científica, se podrá autorizar el acceso a la información registral en los términos que reglamentariamente se establezcan.
Observi’s que a l’habitual referència a la recerca històrica o científica, inclosa en altres normes, s’afegeix aquí, amb molt d’encert, la recerca familiar, això és els treballs de genealogia. Es tracta d’una fórmula novedosa que és encertada i, al meu entendre, hauria d’ampliar-se a altres normes reguladores d’altres fonts igualment interessants per a treballs daquesta naturalesa. Esperem, de moment, que el Reglament de la Llei encerti i potenciï la utilització d’aquesta font també per aquesta classe de treball.
El DOGC d’avui dia 5 d’agost publica el text de la 
No sé si ho aconseguiré. De moment ho tinc malament. Tot va començar quan un amic (gràcies Miquel) em va fer saber de la publicació al 
