L’administració electrònica comportarà innovar tots els àmbits d’actuació de les administracions públiques. El més visible de tots, encara que ni molt menys l’únic, és el de les relacions no presencials i amb efectes jurídics entre els ciutadans i l’administració. Dissabte passat, dia 5 de març, el BOE publicava la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible, cèlebre especialment per la seva disposició final 43 sobre protecció de la propietat intel·lectual, la denominada “Ley Sinde”. Entre moltes altres qüestions, no tan polèmiques, la Llei inclou precisament una referencia al calendari a seguir en la implantació dels canals d’administració electrònica (disposició adicional setena), un calendari als que altres normes ja s’han referit i que és oportú ara posar en ordre i sistematitzar. Recordem que es tracta de fer possible de forma no presencial i en els terminis i forma que comentarem drets i accions tan importants com ara

• Obtenir qualsevol classe d’informació
• Accedir als documents dels procediments en els que es té la condició d’interessat i conèixer l’estat de la tramitació
• Presentar sol·licituds i al·legacions i oposar-se a les resolucions i actes administratius
• Fer pagaments
• Iniciar el procediment i aportar documents per aquests mitjans
• Ser notificat

… entre altres drets esmentats a l’article 6 de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Els terminis màxims o finals en els que aquests canals o drets han de ser adoptats o posats en pràctica són els següents:

Administració General de l’Estat
Tots els procediments i actuacions abans del 31/12/2009.

Comunitats autònomes
Tots els procediments i actuacions abans del 31/12/2009, en la mesura que ho permetin les disponibilitats pressupostàries.
En cas de no compliment del termini indicat, abans del 7 de setembre de 2011 hauran d’haver aprovat i publicat un calendari amb els treballs i terminis amb indicació de les dates en les que els diferents drets seran exercibles per part dels ciutadans.

Generalitat de Catalunya (específicament)
Prop de 175 tràmits a efectuar per part d’empreses abans del 31.12.2012, segons calendari de l’annex de la Llei 29/2010.
Altres procediments s’afegiran al calendari de forma progressiva.

Ens de l’administració local
tots els procediments i actuacions abans del 31/12/2009, en la mesura que ho permetin les disponibilitats pressupostàries.
En cas de no compliment del termini indicat, abans del 7 de setembre de 2011 hauran d’haver aprovat i publicat un calendari amb els treballs i terminis amb indicació de les dates en les que els diferents drets seran exercibles per part dels ciutadans.

.

Essencialment aquests calendaris resulten del que figura a:

• Disposició Addicional 3a. Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (ara modificada parcialment per la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible)
• Disposició Addicional vuitena i annex de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

La novetat introduïda per la Llei d’Economia Sostenible és l’obligació de no deixar en suspens l’exercici dels drets per part dels particulars, sense termini i a mercè de les disponibilitats pressupostàries. A partir d’ara hi ha sis mesos per concretar els terminis, concreció que en el cas de la Generalitat de Catalunya s’ha començat a fer per la via de la Llei 29/2010.

Administració electrònica Accés electrònic, Administració electrònica

Els drets de propietat intel·lectual que obtenen les administracions públiques quan encarreguen un treball (un informe, un projecte tècnic, uns documents audiovisuals, un programa d’ordinador…) són motiu recurrent de conflicte i de mals entesos. És general la creença de que fer un encàrrec i pagar -lo ja comporta obtenir tots els drets sobre el resultat final (el text, les imatges…) i poder-ne fer qualsevol cosa sempre més, quan en realitat la Llei de Propietat Intel·lectual (art. 45) obliga a formalitzar amb precisió la cessió de drets. En realitat, com a criteri general, no s’obtenen drets sobre l’obra resultant d’un encàrrec si no s’ha pactat i documentat clarament.

En l’àmbit de l’activitat de les administracions públiques la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic ha introduït un règim especial. Tot i que és probablement la innovació més important, qualitativament parlant, en relació a la normativa de contractació anterior, és una novetat poc coneguda pels responsables de les nostres administracions i per això val la pena destacar-la i comentar-la breument. Diu l’art. 277 d’aquesta norma parlant dels contractes de serveis:

2. Salvo que se disponga otra cosa en los pliegos de cláusulas administrativas o en el documento contractual, los contratos de servicios que tengan por objeto el desarrollo y la puesta a disposición de productos protegidos por un derecho de propiedad intelectual o industrial llevarán aparejada la cesión de éste a la Administración contratante. En todo caso, y aun cuando se excluya la cesión de los derechos de propiedad intelectual, el órgano de contratación podrá siempre autorizar el uso del correspondiente producto a los entes, organismos y entidades pertenecientes al sector público a que se refiere el artículo 3.1.

El redactat no és gens afortunat, ni precís. Ens quedem amb el dubte de saber si és una cessió exclusiva o no exclusiva, si és per als usos relacionats amb la finalitat primera de l’encàrrec o per qualsevol ús, entre altres dubtes sobre els quals no és ara el moment ni el lloc d’aprofundir. Però la intenció del legislador és clara. Encara que no hi hagi una formalització de la cessió de drets, aquesta cessió de drets es produeix amb l’acceptació, de l’encàrrec, la seva realització i la percepció de la corresponent remuneració. Sempre serà millor que el plec de clàusules o altres documents especifiquin amb claredat quin és l’abast de la cessió de drets de l’adjudicatari de l’encàrrec (l’arquitecte, l’empresa d’informàtica, el redactor de l’informe…) a favor de l’ens del sector públic en qüestió. No obstant, diu ara la Llei que a falta de formalització hi ha una cessió de drets que ha de permetre l’explotació (en els termes de la normativa de propietat intel·lectual) de l’obra lliurada. Els contractes de serveis, per cert, venen definits a l’article 10 de la mateixa norma i s’enumeren a l’annex II.

Les conseqüències d’aquesta novetat són importants i afecten a àmbits diferents. En el de l’administració electrònica és de gran trascendència sobretot si el llegim conjuntament amb l’art. 45 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Artículo 45. Reutilización de sistemas y aplicaciones de propiedad de la Administración.
1. Las administraciones titulares de los derechos de propiedad intelectual de aplicaciones, desarrolladas por sus servicios o cuyo desarrollo haya sido objeto de contratación, podrán ponerlas a disposición de cualquier Administración sin contraprestación y sin necesidad de convenio.

Si encadenem els dos articles resulta que:

• Sobre un programa desenvolupat per una empresa de software per encàrrec d’un ens públic, aquest segon passa a tenir drets sobre el programa.
• Els drets els obté l’òrgan de contractació encara que no s’hagi formalitzat documentalment la cessió.
• El programa podrà ser utilitzat pel propi ens que va fer l’encàrrec i també per altres ens públics.
• La cessió a altres ens públics requerirà formalitats mínimes.
• Encara que en els documents de formalització de l’encàrrec es limitin al màxim els drets cedits, o es reservin al màxim a favor de l’adjudicatari, aquesta cessió a un altre ens públic sempre es podrà fer.

En definitiva, una novetat importantíssima que val la pena tenir present, i aprofitar.

Administració electrònica, Propietat intel·lectual Administració electrònica, Propietat intel·lectual

Es pot controlar la bústia de correu electrònic dels treballadors? És el mateix cas si és un nom genèric que si s’ha personalitzat amb el seu nom? Aquesta és una pregunta que reiteradament es fan els responsables de les administracions públiques o els gerents o administradors de les empreses. Respondre bé requeriria molt més espai que el d’un post d’aquest modest blog, de manera que, a risc de simplificar, em centraré en els aspectes claus.

Una qüestió prèvia a considerar, que és òbvia però veig que freqüentment no es té prou present. El contingut dels missatges de correu electrònic ha de ser (almenys es pressuposa que és) relatiu a les tasques assignades a un empleat i són essencials en el desenvolupament ordinari de la gestió dels afers d’una empresa, o en el seguiment d’un tràmit per part d’una unitat administrativa i, en el context de l’administració electrònica, poden formar part d’un expedient electrònic. Senyalada aquesta obvietat, en cas d”un possible mal ús cal prendre en consideració els aspectes següents.

Possibilitat de controlar. L’Estatut dels Treballadors atorga a l’empresari la facultat de controlar el compliment de les obligacions laborals (art. 20.3) , facultat que ha d’incloure el control de  l’ús dels béns i equips de l’empresa, i de la forma d’invertir el temps. En el cas del sector públic opino que aquesta facultat s’hauria d’utilitzar de la forma més rigorosa i exigent  possible, pel caràcter públic dels recursos.

Respecte a la dignitat. L’Estatut exigeix respecte a la dignitat i a la intimitat del treballador en el moment d’efectuar controls de la seva activitat (20.3) i en general en el desenvolupament de la relació laboral (4.2.e).

Conèixer els límits i condicions d’ús. Davant les expectatives d’ús que ofereixen els sistemes i eines que es proporcionen als treballadors, és convenient informar dels usos admesos i dels límits, així com dels criteris que es seguirien en cas de ser necessari el control.

Les referències “externes” dels missatges. Els administradors dels sistemes poden/han d’anar verificant la correcta utilització del correu, sobretot davant d’incidències. Les referències del remitent, destinatari, tema, documents adjunts, data i hora poden ser revisats sempre que es consideri necessari.

El contingut del missatge. En cas de  detectar missatges contraris a les normes generals o internes i que puguin contenir informació personal, sempre és preferible seguir un protocol, prèviament acordat amb els representants dels treballadors, per a procedir a la seva visualització. Entenc que aquesta es justifica sobretot si es suposa que s’està creant un perjudici a l’empresa, o a terceres persones.

Consentiment i coneixement de l’empleat? La jurisprudència ha evolucionat cap a reforçar la possibilitat de controlar els equips, i l’ús que se’n fa. El Tribunal Suprem (per exemple Sentència de 26 de setemebre 2007) desestima que els equips i mitjans s’hagin de considerar efectes personals o àmbits cedits personalment a l’empleat (com ho són les guixetes dels vestidors) i afirma que “el control empresarial de un medio de trabajo no necesita, a diferencia de lo que sucede con los supuestos del artículo 18 del Estatuto de los Trabajadores [cas de les guixetes], una justificación específica caso por caso” entenent que “el hecho de que el trabajador no esté presente en el control no es en sí mismo un elemento que pueda considerarse contrario a su dignidad”. No obstant el tribunal entén que el control no ha de ser arbitrari ni desproporcionat, sinó fonamentat en indicis d’irregularitats.

Un exemple d’aplicació extrema d’aquests principis i d’atribució de facultats absolutes de control de l’empresari, és una sentència de fa pocs dies de l’Audiència Provincial de Madrid que veureu comentada en aquest article. Fins i tot sense informació prèvia i efectuant controls sistemàtics dels continguts dels correus-e es considera correcte l’actuació de l’empresari, sentència discutible que sembla contradir l’opinió més ponderada del Tribunal Suprem.

Administració electrònica, Intimitat honor imatge Administració electrònica, Intimitat honor imatge

Ahir al matí, a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es va presentar el recentment aprovat Reglament del Sistema Municipal d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelona, una norma ambiciosa que incideix sobre tota la documentació municipal, s’obre a la nova realitat de l’administració electrònica i regula i relaciona les funcions i responsabilitats dels diferents centres d’arxiu municipal. El text final del Reglament va ser aprovat per la Corporació el passat 14 de juliol i el podeu llegir clicant en aquest enllaç en la versió que amablement m’ha facilitat la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius.

Vaig participar en l’elaboració d’aquesta interessant norma en qualitat d’assessor extern de l’Ajuntament i ahir vaig tenir el plaer de poder participar en la sessió de presentació amb una intervenció sota el títol  Els documents i els arxius al centre de l’espiral. Novetats normatives en el context de la societat de la informació, que em va permetre referir-me a les principals novetats sobre la gestió de documents introduïdes per una dotzena de lleis aprovades en el període 2007 – 2010, destacant l’èmfasi que es posa en la necessitat de la funció arxiu i en l’aplicació de tècniques de gestió documental.

A l’animat torn de paraules final moltes intervencions van anar sobre la denominada reutilització de la informació del sector públic, una nova funció i un nou servei que s’ha de donar a la informació, en relació al qual, precisament, l’Ajuntament de Barcelona acaba d’anunciar que el primer trimestre de l’any vinent obrirà un portal – OpenData BCN – orientat a promoure aquest nous usos de la informació pública.

Alguns dels articles comentats els podreu trobar en el prezi que trobareu a sota mateix. Sense el text de la conferència les imatges perden molt de sentit però permeten veure els temes que van ser objecte de comentari. Un advertiment. En els textos no hi ha accents perquè prezi no n’admet. Per visionar-lo únicament cal anar clicant sobre la fletxa de play de la part inferior.

Bon zooming!!

Arxius, Informació pública, Patrimoni cultural Administració electrònica, Arxius, Documents públics, Reutilització informació

El Govern Central anunciava fa pocs dies que l’any 2015 les administracions públiques ja no utilitzarien el paper per a deixar constància de les seves actuacions, una optimista previsió sobre la que ahir vaig publicar un breu article a EL PUNT que reprodueixo aquí sota:

“Llegir els acords i projectes que aproven els governs permet trobar de vegades notes d’humor, com ara recentment l’anunci del Consell de Ministres d’inici d’un pla (Avanza 2) per aconseguir que l’any 2015 les administracions públiques ja no elaborin documents en suport paper. Segons diu el govern central, d’aquí a cinc anys ja no veurem més els clàssics expedients farcits de documents, no s’utilitzaran els típics papers amb capçalera i les impressores ja no serviran perquè tot serà electrònic. Realment més val entendre-ho com una broma, perquè qualsevol que conegui mínimament l’administració sap que l’única manera de fer desaparèixer el paper de les oficines públiques per aquelles dates, d’aconseguir que no se n’hi vegin, serà començar a pensar a fer amagatalls i implantar procediments d’ocultació. Si la cosa ha d’anar per aquí proposo la construcció de parets giratòries, amb prestatgeries per als documents en paper per una banda (per treballar quan no hi hagi públic) i cartells turístics per l’altra (per quan entri un ciutadà), taules amb calaix com els dels antics pupitres escolars (al cim només pantalla d’ordinador i teclat i a sota els expedients entaforats com es pugui), paviments falsos amb les carpetes d’arxiu a sota… De possibilitats, com es veu, ja n’hi ha. No serà ben bé sense papers però almenys serà sense papers a la vista.”

El tema dóna per molt i, sense abandonar les ganes de veure-ho des del costat positiu i divertit, podem afegir que probablement aquest anunci/compromís acabi beneficiant el compliment de la normativa de protecció de dades perquè:

1. És impossible complir aquest compromís de fer desaparèixer el paper en els treballs de les AAPP el 2015 però…
2. No obstant caldrà fer veure que el paper ha desaparegut, de manera que…
3. Els funcionaris els hauran d’amagar amb tècniques com les explicades més amunt, i així…
4. Per tal que no es sàpiga que existeixen (els documents en paper, no pas els funcionaris) quedaran inevitablement més controlats, menys accessibles, o sigui que…
5. Estaran custodiats amb més seguretat tal i com demana el Reglament de la Llei de protecció de dades.

En definitiva, no haurem avançat en administració electrònica però sí en el compliment de la normativa de protecció de dades.

De manera que endavant amb l’objectiu de 2015 sense (però amb) documents en paper!

Administració electrònica Administració electrònica, Arxius, Documents públics

El DOGC d’avui dia 5 d’agost publica el text de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya aprovada en la darrera sessió del Plenari del Parlament de Catalunya, quasi en temps de descompte. Aviat (potser demà) veurem a les pàgines del DOGC una altra Llei, elaborada en paral·lel a la primera, referida a l’ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, aprovada a la mateixa sessió que l’anterior i consultable avui a les pàgines del Butlletí del Parlament. Vaig fer una breu referència a aquests dos textos en un post que en donava notícia i que criticava la increïble reculada que per al dret d’accés a la informació pública es perpetra amb l’aprovació de la primera d’aquestes dues lleis.

En qualsevol cas són dues normes que caldrà analitzar amb més calma i sobre les quals tornaré passats uns dies de vacances. No obstant voldria avançar que hauria estat molt millor integrar tota la regulació de les eines i recursos electrònics en la llei sobre règim jurídic, i evitar que en ambdós textos (llei de règim jurídic / Llei d’ús dels mitjans-e) s’hi faci referència amb els conseqüents solapaments i confussió. El model seguit, potser inevitablement, en la normativa estatal (Llei 30/1992 // Llei 11/2007) es podia haver evitat amb una norma integradora atès que en el nostre cas no estàvem condicionats per la pre-existència de la Llei de règim jurídic. En qualsevol cas tornaré sobre aspectes més concrets d’aquests textos a la tornada de vacances, de manera que aprofito per penjar ara mateix el cartellet que veieu a sota i aprofito per desitjar, a qui en faci, unes bones vacances !

Accés a la informació, Administració electrònica Accés electrònic, Administració electrònica, Dret d'accés

Sí, ho he aconseguit! El desenllaç de la història que explicava en el post anterior finalment ha estat positiu. Abans d’ahir dijous, el Sr. Xavier Uriós, advocat en cap de l’assessoria jurídica del Departament de Governació, em va contestar el correu que jo havia enviat 10 dies abans a la bústia de correu del Conseller.  10 dies ! Per carta postal n’hauríem fet més via, i això que l’avantprojecte de Llei parla d’administració electrònica, i de l’obligació de potenciar els canals de comunicació que les noves tecnologies ofereixen. Sigui com sigui he pogut ordenar quatre notes i, amb menys temps del que m’hauria agradat poder dedicar, he preparat un text amb observacions que avui mateix faig arribar al Departament. Les meves aportacions són puntuals, referides a punts molt concrets, sobre detalls, sense haver tingut temps de pensar-hi més a fons i  de fer propostes sobre els continguts que hi trobo a faltar. En qualsevol cas, per si a algú li interessa, reprodueixo seguidament el text que avui envio al Departament.

Read more…

Administració electrònica, Informació pública Administració electrònica

No sé si ho aconseguiré. De moment ho tinc malament. Tot va començar quan un amic (gràcies Miquel) em va fer saber de la publicació al DOGC del dia 16 de setembre de l’edicte que anunciava exposició pública de l’Avantprojecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. L’edicte anunciava període d’exposició pública de 15 dies, de manera que hi havia temps fins el 3 d’octubre per a fer arribar opinions, suggeriments… Indicava també la URL on trobaria el text “… per formular-hi les al·legacions que es considerin oportunes”, de manera que vaig visitar el web del Departament de Governació i després d’una primera lectura del text se’m van acudir unes quantes coses a comentar i proposar, sense cap pretensió de res.  Però, ai! Read more…

Informació pública Accés electrònic, Administració electrònica

La Resolució PRE/2079//2009, publicada al DOGC del passat 23 de juliol, dóna publicitat al Conveni entre l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l’ens editor del DOGC (EADOP) sobre com es publicaran al Diari Oficial els anuncis i edictes de l’ATC. Una Resolució aparentment tan insulsa i anodina, tracta un aspecte de gran actualitat tot proposant fórmules ben innovadores i interessants. Seguint la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, especialment el seu article 112, el Conveni estableix mecanismes de relació entre ambdues institucions per a fer més fàcil la publicació d’edictes i anuncis, i és en el pacte quart, titulat Protecció de dades de caràcter personal, on apareixen aquests elements innovadors als que abans em referia. El Conveni, en aquest punt, es proposa resoldre la desmesura que representa que les informacions personals i les dades dels ciutadans a qui fan referència els edictes de l’ATC quedin per sempre més accessibles per mitjà d’Internet mercès a la publicació en l’edició electrònica (ja la única) del DOGC. Es tracta de combinar publicitat amb reserva de dades personals, de donar garanties als ciutadans i obligar a seguir un procediment, en aquest cas a l’administració tributària, que no representi un perjudici excessiu i injustificat per l’interessat. El Conveni ho planteja amb les mesures següents: Read more…

Administració electrònica, Protecció de dades Administració electrònica, Buscadors, Protecció de dades

Aviat farà tres mesos de la publicació del Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, norma que desenvolupa part de les previsions de la Llei 11/2007, de 22 de juny,  d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i que concreta aspectes de règim intern de l’Administració de la Generalitat en el context de l’administració electrònica. El Decret toca un ampli ventall de temes entre els quals m’ha cridat l’atenció la creació d’una nova figura o eina, en un dels punts més innovadors del text. Es tracta del Catàleg de dades i documents electrònics (art. 17) definit com “la relació actualitzada de dades i documents que estan en poder dels ens previstos a la lletra a) de l’article 2.1 i d’altres administracions i institucions públiques, que es poden obtenir per mitjans electrònics, a l’efecte de fer efectiu el dret dels ciutadans i ciutadanes a no aportarlos a un procediment concret”.  Read more…

Administració electrònica, Biblioteques Administració electrònica, Documents públics