De la llista d’interessants projectes de lleis en tràmit al Parlament a la que fèiem referència en una entradaanterior d’aquest blog, toca ara parlar de la Llei de modificació del tractament de la història clínica. El Butlletí Oficial del Parlament ha publicat ja el text de la norma aprovada en el Ple del passat 26 de maig. Es tracta d’una modificació de la Llei de l’any 2000 que actualitza la regulació de la història clínica. Els aspectes més destacables són:

• S’aclareix que les obligacions en matèria de conservació de la història clínica ho són per les generades per centres sanitaris i per les de les consultes titularitat de professionals que exerceixen la professió de forma lliure.
• Es modifica el termini mínim de conservació de la història clínica que passa de ser de vint anys després de la mort del pacient, pauta que era difícil d’aplicar perquè aquesta informació sovint es desconeixia, a 15 anys a comptar “de la data d’alta de cada procés assistencial” pel què fa als documents més substancials de la història. Al meu entendre hauria estat millor expressar-ho amb la fórmula “data d’alta del darrer procés assistencial” que peremtria un còmput no tan subjecte a interpretacions.
• S’aclareix que les obligacions de custòdia, accessibilitat i confidencialitat s’han de garantir també en cas de tancament de centres i serveis sanitaris, fet que es deduïa de la norma en el redactat de l’any 2000 però que no s’hi expressava de forma explícita.
• Es busca, amb referències en diferents punts del nou articulat, l’encaix i coordinació amb la normativa de protecció de dades.
• Es crea una Comissió tècnica en matèria de documentació clínica que haurà d’anar establint criteris tècnics en el tractament de les històries clíniques.

Es millora, s’aclareix i es precisa el tractament que s’ha de donar a la història clínica. Hauria estat oportú aprofitar per introduir una referència a les obligacions d’informació i consentiment per al tractament de dades de caràcter personal contemplats en els articles 5 i 6 de la LOPD, en la línia de coordinar-se amb aquesta normativa de tanta incidència en el cas dels centres i serveis assistencials. És evident que a la Comissió tècnica no li faltarà feina. Per si en volen apuntar una a la llista suggeriria que es dictessin instruccions sobre l’externalització dels serveis de custòdia i sobre la modulació o la determinació dels graus d’accés a la història clínica per part del personal no sanitari, de suport administratiu o auxiliar.

En relació als suport on figura la informació s’estableixen pautes per a garantir la perdurabilitat, autenticitat, inalterabilitat i confidencialitat.

Arxius, Intimitat honor imatge Arxius, Intimitat honor imatge

Dimecres passat vaig participar a la Jornada sobre l’equilibri entre la recerca històrica i la protecció de dades, organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i celebrada al Parlament de Catalunya. Convidat per l’Agència vaig exposar durant mitja hora una anàlisi de les coses clares i de les que no ho són tant en la normativa vigent en la relació i en la tensió que es produeix entre el dret a la protecció de dades i l’activitat de recerca. La Jornada, molt interessant però amb poc temps per al debat, es va enregistrar en videos que es poden veure i descarregar des del Canal Parlament. La meva intervenció va quedar partida de manera que si algú la vol seguir la trobarà a partir d’1h. 35′  de la part primera, i a la part segona. Aquest és l’enllaç que hi porta.

Arxius, Protecció de dades Arxius, Dret d'accés, Protecció de dades

La protecció del patrimoni cultural es pot fer de qualsevol manera, a qualsevol preu? O bé cal fer-ho complint les lleis i respectant el sistema de competències?  A la llum del cas de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles, de la seva compra i (sembla que inevitable) futura ubicació a Salamanca, el Ministeri de Cultura ha optat clarament per la primera opció: tot s’hi val. Cap respecte per l’ordenament ni pel sistema competencial que dimana de la Constitució. En la compra-venda de l’arxiu es poden arribar a entendre les raons dels fills d’Agustí Centelles, sobretot si són econòmiques. D’altra banda no puc opinar (perquè no en sé res) sobre el grau d’encert, tacte o interès demostrat per les institucions catalanes per aquest fons. Però, en qualsevol cas, no té justificació que el Ministeri de Cultura hagi competit amb la Generalitat, en lloc de col·laborar-hi. Read more…

Arxius, Fotografia Arxius, Fotografia

Acabo de rebre el Manual d’Arxivística i Gestió Documental que ha editat l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Tot just he pogut fullejar les més de 500 pàgines d’aquesta obra enciclopèdica coordinada per Mariona Corominas i Emília Capell, que han aconseguit fer treballar 23 autors, però només repassant el sumari i saltant d’un capítol a un altre de seguida te n’adones que es tracta d’una obra de gran importància, d’aquelles que només poden aparèixer molt de tant en tant . Probablement encara hi ha gent que identifica els arxius amb documents vells i gairebé indesxifrables. Per això val la pena comentar que aquest Manual tracta d’aquesta classe de documents, i de la manera de tractar-los i posar-los al servei de la recerca i la cultura, però també dels documents electrònics i de la gestió dels documents durant el seu procés d’elaboració i tramitació. L’objectiu de donar un tractament integrat o integral als documents sigui quina sigui la seva data ja s’havia aconseguit a nivell legal de la mà de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Ara pren cos des de la perspectiva de la doctrina, de la metodologia i de les tècniques de treball. Aquesta perspectiva radicalment integral (tots els documents, de qualsevol data, en qualsevol suport) i la participació d’aquesta vintena d’autors és el que diferencia aquest Manual dels existents fins a la data.

He tingut la sort de poder participar en aquest treball redactant el capítol sobre accés a la informació del sector públic. Són 27 pàgines (només un 5 % del total del Manual) en les que he tractat sobretot els aspectes fonamentals del marc legal sobre l’accés i aspectes procedimentals a tenir presents. Només un 5% del volum però personalment estic 100% content d’haver-hi pogut participar.

Accés a la informació, Arxius Arxius, Dret d'accés

Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb caràcters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difícil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes gràcies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir  per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà, en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fàcil. Fins aquí arriben els CAPTCHA  però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilíssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…

Arxius, Internet, Seguretat Arxius, Internet, Seguretat

Retrat de 1427, probable representació de Jaume I (MNAC)

S’ha dit molt sovint que la normativa de protecció de dades té una capacitat expansiva. L’omnipresència d’aquesta normativa sovint està justificada però també pot estar motivada per una mala interpretació de la Llei. En aquest sentit sovint arriben al despatx consultes de ciutadans a qui una administració ha denegat accés a determinats documents adduint que hi havia dades de caràcter personal de persones difuntes. Investigadors que porten a terme un treball de recerca, o persones que ho necessiten per a fer un tràmit administratiu, reben de vegades el no a la seva sol·licitud en base a l’argument de la protecció de les dades. Però, ¿és que les dades han de quedar protegides fins el dia del Judici Final quan, aleshores sí, sembla que hi haurà llistes de gran llargària amb indicació dels que han d’anar a la dreta o a l’esquerra, a dalt i a baix? Read more…

Accés a la informació, Protecció de dades Arxius, Documents públics, Dret d'accés, Protecció de dades

La meva participació en el Congrés d’Arxivística al que fa referència el post anterior va consistir en la ponència Accés amb reserves: llums i ombres de la normativa d’accés a la informació pública, que vaig presentar acompanyada d’unes imatges i alguns textos, només els imprescindibles, amb efectes divertits, muntatge realitzat per Publicaciones Técnicas – Digital edition & interactive services, jove empresa especialitzada en l’edició de materials per a la web amb molt de valor afegit. Els dibuixos són obra de Xavier Gironès, un dels dissenyadors de Neorg, una altra (no tan) jove empresa amb la que des del despatx col·laborem activament.

Diferents persones m’han demanat poder veure aquestes imatges, de manera que aquí estan. Només cal clickar sobre la ilustració i un cop activada seguir fent click. El text de la ponència ha estat inclòs al número 29 de la revista Lligall.

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

De dijous a dissabte s’ha celebrat a Tarragona el XII Congrés d’Arxivística de Catalunya, sobre el tema de l’accés als documents de les administracions públiques. Més de 300 professionals han escoltat les ponències i taules rodones d’un programa extens i complet. Les ponències es recullen en el volum 29 de Lligall, la revista de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, organitzadora d’aquesta exitosa i interessant convocatòria. L’Associació em va fer l’honor de convidar-me a participar com a ponent i vaig poder seguir els debats, en alguns moments intensos i apassionants, i parlar en els passadissos amb molts professionals.

Els arxivers estan implicats des de fa molts anys en la gestió de la documentació activa, responsabilitat que han afegit a la tradicional de custòdia i tractament dels documents històrics. Coneixen, viuen i sobretot pateixen com ningú la problemàtica de l’exercici del dret d’accés dels ciutadans als documents de titularitat pública, dret que es troba tan defectuosament regulat en el nostre ordenament i que tantes dificultats sovint ha de superar per  a ser exercit. El millor record que me n’he endut del Congrés, a part de l’amabilitat i les atencions rebudes pels organitzadors (gràcies Pat, Joan Antoni, Carme…) és precisament l’actitud d’aquest col·lectiu professional davant d’aquesta problemàtica, Read more…

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

Un edicte publicat al DOGC del dia 6 de març anuncia l’esborrany d’una de les esperades normes de desenvolupament de la Llei 10/2001 d’arxius i documents. Es tracta del decret dels requisits a complir per part dels arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya, del procediment d’integració de centres al Sistema i del seu Registre. Aquest esborrany es pot descarregar des del lloc web del Departament de Cultura i fins a finals de març s’hi poden fer al·legacions i observacions. Sense poder dedicar-hi el temps que m’hauria agradat, vaig llegir aquest esborrany i vaig fer quatre notes que he adreçat a la Secretaria General del Departament de Cultura responent a la seva crida a la participació. Com a comentari general puc dir que m’ha sorprès la falta de concreció del text i les omissions d’aspectes fins i tot essencials. Reprodueixo seguidament les meves consideracions enviades a la Secretaria General del Departament de Cultura. Read more…

Arxius Arxius, Sistema d'arxius