En aquests darrers mesos de la VIII Legislatura, gairebé en temps de descompte, coincideixen al Parlament de Catalunya quatre projectes de Llei que incideixen plenament en el règim legal de la informació, la documentació pública, la protecció de les dades de caràcter personal, els drets dels ciutadans en relació a aquesta informació i dades i altres temes que tractem en aquest blog. Probablement totes aquestes normes seran aprovades dins la Legislatura tot i que estem ja arribant al seu final.

Per ordre de número d’expedient són:

• Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
• Projecte de llei de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica
• Projecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
• Projecte de llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

Excepte la modificació de la 21/2000, que afecta només alguns articles d’aquella Llei, els altres tres textos són de gran importància i mereixedors de comentari i anàlisi que miraré d’anar fent des d’aquest blog. D’entrada però un breu comentari sobre un aspecte de gran importància que es tracta en el darrer d’aquests textos, en el que servirà de base a la futura llei de règim jurídic i de procediments de les administracions catalanes.

Es tracta de les referències a l’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, aspecte al que es dóna entrada a l’article 27 en els termes següents:

Article 27: Dret d’accés a arxius i registres
1. Els ciutadans tenen dret a accedir, directament i a distància per mitjans electrònics, als registres i als documents que formin part d’un expedient i es trobin en els arxius de les administracions públiques catalanes, sempre que els expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol·licitud.
2. L’accés als documents que continguin dades referents a la intimitat de les persones està reservat a aquestes, que, en el supòsit que observin que aquestes dades figuren incompletes o inexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevat que figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d’acord amb els terminis màxims que determinin els diferents procediments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.
3. L’autorització i la denegació d’accés als registres i als arxius de les administracions públiques catalanes s’ha de fer per resolució motivada de l’òrgan competent, i ponderant en qualsevol cas els drets i interessos de privacitat, confidencialitat, protecció de dades i altres que podrien resultar afectats.

És (gairebé) la reproducció de parts de l’article 37 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense voluntat, sembla, de desenvolupar-ne els continguts ni de corregir els moltíssims problemes que aquell desafortunat article planteja. Sense poder analitzar tots els aspectes problemàtics que planteja l’article 37 de la Llei 30/1992 i 27 de la futura llei catalana, destaquem almenys que la regulació de l’accés no es pot limitar als documents que formen part d’expedients. Hi ha molta informació que ha de ser accessible que no està pròpiament incorporada en expedients. El projecte de Llei no aprofita tampoc per establir un termini per donar resposta a les sol·licituds d’accés, un aspecte procedimental essencial per tal que aquest dret tingui una certa potència i efectivitat. D’altra banda, postposar l’accés al moment en el que els expedients estiguin dipositats als arxius és fer dependre l’exercici d’un dret subjectiu d’un acte de tràmit que no l’hauria de poder condicionar: la transferència a l’arxiu. Seguint això, una administració “secretista” en tindria prou amb anar acumulant a les oficines la documentació i no transferir-la.

El redactat és francament desafortunat i no s’entén que no s’aprofiti aquesta oportunitat única per completar i corregir els defectes de la Llei 30/1992. El tema no sembla haver preocupat gaire durant la tramitació del projecte de llei. Només una esmena conjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, proposa un nou punt de l’article 26 en els termes següents:

El personal responsable dels registres i arxius de les administracions públiques catalanes ha de vetllar per tal que no es produeixin demores injustificades en l’exercici d’aquest dret

Es tracta d’una afirmació ben intencionada però que en res millora el règim d’accés. D’altra banda la diligència dels empleats públics és exigible en aquest cas i en tots els casos.

Finalment, el més sorprenent de tot, és el fet que el redactat d’aquest article no sembla prendre en consideració una altra norma aprovada prèviament pel mateix Parlament. Es tracta de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents que, amb voluntat d’arreglar algun dels errors de la Llei 30/1992, afirma en el seu article 34.2 que:

2. (…) El fet que un document no sigui en un arxiu no l’exclou de consulta pública.

Nou anys després sembla que no anem endavant sinó que més aviat reculem. Seria desitjableque abans de l’aprovació de la Llei es pugui introduir alguna millora.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Avui al migdia s’han clausurat les jornades “Accés a la informació pública: l’avenç en transparència”, organitzades pel Síndic de Greuges. Vaig intervenir-hi convidat pels organitzadors per explicar el “Marc legal de l’accés a Catalunya” en una sessió en la que també partipaven Emilio Guichot, que va parlar de la regulació estatal del dret i del procés d’elaboració de la futura i esperada llei d’accés, i de Helen Darbshaire, directora d’Access Info Europe, que va fer una anàlisi de la regulació en altres països.

Emilio Guichot, professor de dret administratiu de la Universidad de Sevilla, és en l’actualitat subdirector general de Estudios y Propuestas Normativas del Ministerio de la Presidencia i condueix el procés d’elaboració de la norma sobre accés a la informació pública que figura en el programa electoral del PSOE per aquesta legislatura. Figurava també en el programa de la legislatura anterior. Tot i les reiterades i insistents preguntes dels assistents, el professor Guichot no va voler avançar els continguts del text en el que està treballant, excusant-se en la seva obligació de guardar reserva. No obstant va indicar que la futura norma incorporarà els principis de les recomanacions del Consell d’Europa i els que figuren en les normes d’accés dels països que han regulat més correctament aquest dret.

Un dels resultats positius d’aquestes jornades és que el Síndic de Greuges s’ha compromès a posar sobre la taula la necessitat d’una norma catalana sobre accés a la informació pública. Ha fet pública una nota de premsa que explica l’actuació d’ofici que portarà a terme. Confiem que aquesta nova actuació del Síndic sobre aquesta important qüestió ajudi a avançar cap a la transparència idea que era precisament l’objectiu i el títol de les jornades. La nota de premsa del Síndic recull també les conclusions de les jornades que són:

• Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació en mans del sector públic, i les excepcions a aquest dret s’han d’interpretar en sentit restrictiu.
• La transparència permet que els ciutadans puguin avaluar la gestió pública, que coneguin la despesa pública, i així s’evitin pràctiques fraudulentes o corruptes.
• Les administracions han de ser proactives en la difusió de la informació i han de respondre les demandes d’informació dels ciutadans.
• Les administracions haurien de respondre sempre i de forma ràpida les sol·licituds d’informació dels ciutadans.
• Segons l’experiència internacional, la protecció del dret d’accés a la informació ha de ser garantida per un òrgan independent.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

El diari El Punt em publicava l’altre dia una columna que anava d’escombraries, transparència i escàndols a les administracions públiques, un text breu que agafava com a excusa unes paperes o receptors d’escombraries, amb bosses transparents, que vaig veure l’altre dia en unes estacions de Metro. A l’interior d’una d’aquestes bosses es veia un diari que a la portada destacava precisament el cas Pretòria, amb una imatge de les cèlebres bosses, aquestes de color blau, recollides pels inculpats en el cas, ben emmanillats, a l’entrada de l’Audiència Nacional. Us poso l’enllaç a la columna per si la voleu llegir.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics

Retrat de 1427, probable representació de Jaume I (MNAC)

S’ha dit molt sovint que la normativa de protecció de dades té una capacitat expansiva. L’omnipresència d’aquesta normativa sovint està justificada però també pot estar motivada per una mala interpretació de la Llei. En aquest sentit sovint arriben al despatx consultes de ciutadans a qui una administració ha denegat accés a determinats documents adduint que hi havia dades de caràcter personal de persones difuntes. Investigadors que porten a terme un treball de recerca, o persones que ho necessiten per a fer un tràmit administratiu, reben de vegades el no a la seva sol·licitud en base a l’argument de la protecció de les dades. Però, ¿és que les dades han de quedar protegides fins el dia del Judici Final quan, aleshores sí, sembla que hi haurà llistes de gran llargària amb indicació dels que han d’anar a la dreta o a l’esquerra, a dalt i a baix? Read more…

Accés a la informació, Protecció de dades Arxius, Documents públics, Dret d'accés, Protecció de dades

Aviat farà tres mesos de la publicació del Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, norma que desenvolupa part de les previsions de la Llei 11/2007, de 22 de juny,  d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i que concreta aspectes de règim intern de l’Administració de la Generalitat en el context de l’administració electrònica. El Decret toca un ampli ventall de temes entre els quals m’ha cridat l’atenció la creació d’una nova figura o eina, en un dels punts més innovadors del text. Es tracta del Catàleg de dades i documents electrònics (art. 17) definit com “la relació actualitzada de dades i documents que estan en poder dels ens previstos a la lletra a) de l’article 2.1 i d’altres administracions i institucions públiques, que es poden obtenir per mitjans electrònics, a l’efecte de fer efectiu el dret dels ciutadans i ciutadanes a no aportarlos a un procediment concret”.  Read more…

Administració electrònica, Biblioteques Administració electrònica, Documents públics

La meva participació en el Congrés d’Arxivística al que fa referència el post anterior va consistir en la ponència Accés amb reserves: llums i ombres de la normativa d’accés a la informació pública, que vaig presentar acompanyada d’unes imatges i alguns textos, només els imprescindibles, amb efectes divertits, muntatge realitzat per Publicaciones Técnicas – Digital edition & interactive services, jove empresa especialitzada en l’edició de materials per a la web amb molt de valor afegit. Els dibuixos són obra de Xavier Gironès, un dels dissenyadors de Neorg, una altra (no tan) jove empresa amb la que des del despatx col·laborem activament.

Diferents persones m’han demanat poder veure aquestes imatges, de manera que aquí estan. Només cal clickar sobre la ilustració i un cop activada seguir fent click. El text de la ponència ha estat inclòs al número 29 de la revista Lligall.

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

De dijous a dissabte s’ha celebrat a Tarragona el XII Congrés d’Arxivística de Catalunya, sobre el tema de l’accés als documents de les administracions públiques. Més de 300 professionals han escoltat les ponències i taules rodones d’un programa extens i complet. Les ponències es recullen en el volum 29 de Lligall, la revista de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, organitzadora d’aquesta exitosa i interessant convocatòria. L’Associació em va fer l’honor de convidar-me a participar com a ponent i vaig poder seguir els debats, en alguns moments intensos i apassionants, i parlar en els passadissos amb molts professionals.

Els arxivers estan implicats des de fa molts anys en la gestió de la documentació activa, responsabilitat que han afegit a la tradicional de custòdia i tractament dels documents històrics. Coneixen, viuen i sobretot pateixen com ningú la problemàtica de l’exercici del dret d’accés dels ciutadans als documents de titularitat pública, dret que es troba tan defectuosament regulat en el nostre ordenament i que tantes dificultats sovint ha de superar per  a ser exercit. El millor record que me n’he endut del Congrés, a part de l’amabilitat i les atencions rebudes pels organitzadors (gràcies Pat, Joan Antoni, Carme…) és precisament l’actitud d’aquest col·lectiu professional davant d’aquesta problemàtica, Read more…

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés

Acabem de conèixer  la sentència sobre vuit informes encarregats pel Departament de Treball entre els anys 1994 i 1995, sentència que declara culpables per malversació de fons i per frau, a qui aleshores era secretari general del Departament i a un particular que rebia els encàrrecs, tots dos vinculats a Unió Democràtica. Però els informes encarregats per la Generalitat també són actualitat per la negativa del Govern actual a donar informació sobre els encarregats aquests darrers anys. La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  investiga què ha passat (com s’ha fet, eren o no justificats…) els encàrrecs d’informes efectuats des de set departaments de la Generalitat. Paral·lelament, periodistes i diputats intenten conèixer quins són aquests informes i quin contingut tenen. Ben fet que fan. És la seva obligació i això esperem d’ells els ciutadans que creiem en la democràcia. Per això segueixo amb estupefacció les respostes negatives que obtenen. Periodistes i diputats del PP i de CiU es queixen de no aconseguir ni tan sols la llista dels existents, i molt menys còpia. Dic que segueixo el tema amb estupefacció perquè Read more…

Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Per temes professionals vaig conèixer a la gent de Compe GPS l’estiu de 2004, tres anys després de crear la seva empresa. Eren sis o set informàtics que treballaven en un garatge ple d’ordinadors (on si no?) de reduïdes dimensions on feia una calor espantosa. Sort en tenien d’una piscina veïna a la que tenien accés, de manera que el garatge era un entrar i sortir de banyistes que tornaven encara xops de la piscina i Read more…

Informació pública Documents públics, Reutilització informació

A partir de la retirada de les actes de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tossa de Mar de la seva pàgina web per evitar responsabilitats en la divulgació de dades de caràcter personal, en Jordi Colomer d’EL PUNT em va trucar dimarts al vespre i ahir a la tarda un altre cop. El contingut de les dues converses telefòniques surt recollit, al costat de moltes altres informacions elaborades per en Jordi, a l‘edició d’ahir dimecres i a la d’avui dijous del diari El PUNT. A l’entrega d’avui es tracten altres problemes habituals en el tractament de dades per part d’administracions públiques. A més el diari editorialitza avui sobre el dilema publicitat transparència i a l’enquesta s’ofereix als lectors la possibilitat de manifestar la seva opinió. Ara a la 7 del vespre d’avui dijous guanya per poc (46%) els lectors que aposten perquè es publiquin les actes amb noms, contra els que hem votat (42%) perquè es publiquin sense noms. Amb tot plegat el diari aconsegueix fer pensar a molta gent sobre la qüestió. Un PUNT a favor d’ells.

Administració electrònica, Informació pública, Internet Administració electrònica, Documents públics