El DOGC d’avui dia 5 d’agost publica el text de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya aprovada en la darrera sessió del Plenari del Parlament de Catalunya, quasi en temps de descompte. Aviat (potser demà) veurem a les pàgines del DOGC una altra Llei, elaborada en paral·lel a la primera, referida a l’ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, aprovada a la mateixa sessió que l’anterior i consultable avui a les pàgines del Butlletí del Parlament. Vaig fer una breu referència a aquests dos textos en un post que en donava notícia i que criticava la increïble reculada que per al dret d’accés a la informació pública es perpetra amb l’aprovació de la primera d’aquestes dues lleis.

En qualsevol cas són dues normes que caldrà analitzar amb més calma i sobre les quals tornaré passats uns dies de vacances. No obstant voldria avançar que hauria estat molt millor integrar tota la regulació de les eines i recursos electrònics en la llei sobre règim jurídic, i evitar que en ambdós textos (llei de règim jurídic / Llei d’ús dels mitjans-e) s’hi faci referència amb els conseqüents solapaments i confussió. El model seguit, potser inevitablement, en la normativa estatal (Llei 30/1992 // Llei 11/2007) es podia haver evitat amb una norma integradora atès que en el nostre cas no estàvem condicionats per la pre-existència de la Llei de règim jurídic. En qualsevol cas tornaré sobre aspectes més concrets d’aquests textos a la tornada de vacances, de manera que aprofito per penjar ara mateix el cartellet que veieu a sota i aprofito per desitjar, a qui en faci, unes bones vacances !

Accés a la informació, Administració electrònica Accés electrònic, Administració electrònica, Dret d'accés

La setmana passada la Comissió Europea va difondre el seu informe anual sobre com accedeixen els ciutadans als seus documents, una mena de radiografia que reflecteix periòdicament els esforços que fan les insttitucions comunitàries per acostar-se als ciutadans essent més transparents. La burocràcia europea s’esforça en ser més transparent i accessible, modificant i polint constantment la normativa i els procediments, activitat i esforços que contrasten amb l’apatia o indiferència dels legisladors estatal i autonòmic.

Tot i que el portal de la UE no és un exemple a seguir en matèria d’usabilitat, almenys en matèria de comunicació dels documents s’ha creat un espai des del qual s’accedeix als diferents registres i recursos d’informació. Aquestes millores han de contribuir a incrementar les consultes dels documents que, tal i com recull l’informe corresponent a 2009, segueix essent més aviat discreta.

De la lectura de l’informe en destaquem algunes conclusions:

• Les consultes no s’incrementen sinó que es mantenen estables.
• Els més interessats en l’accés són els lobbys i els experts, bufets d’advocats i ONGs que resideixen a Brussel·les.
• Les consultes provinents del món acadèmic (amb finalitats de recerca) són encara molt importants (21 %) però van en retrocés.
• Els temes o matèries que motiven més consultes són, per nombre de sol·licituds, el medi ambient, l’energia i els transports, la justícia, els drets i la seguretat, els temes de mercat interior i competència.
• En prop del 85% dels casos es va donar accés a tota la documentació sol·licitada; en prop d’un 5 % es va donar accés parcial; en el 10 % restant es va denegar l’accés.

I una conclusió final que agradarà als arxivers i gestors documentals que puguin llegir aquesta entrada. La pròpia Comissió considera imprescindible millorar la gestió dels documents i indica que cal

aproximar gradualmente las herramientas de búsqueda de las instituciones (en este contexto, podrían examinarse la aptitud y la viabilidad de un método de clasificación común para los documentos, con el objetivo de crear una función de búsqueda común)

O sigui, la classificació dels documents i un sistema de gestió documental únic, com a base per a millorar la transparència i l’accessibilitat, tal i com sempre proposen els arxivers a qui la pràctica els dóna, un cop més, la raó.

Accés a la informació, Informació pública Dret d'accés

Les intervencions dels ponets de les Jornades d’Accés a la Informació Pública organitzades pel Síndic de Greuges i a la que ens referíem en una entrada anterior d’aquest blog, ara es poden consultar a la web del Síndic des d’aquest enllaç.

A la sessió del matí del primer dia vaig tenir ocasió d’intervenir parlant de la normativa catalana, al costat d’Emilio Guichot (normativa estatal) i Helen Darbshire (referències al dret comparat). Podeu veure aquesta sessió anant directament a aquest enllaç.

Accés a la informació Dret d'accés

En aquests darrers mesos de la VIII Legislatura, gairebé en temps de descompte, coincideixen al Parlament de Catalunya quatre projectes de Llei que incideixen plenament en el règim legal de la informació, la documentació pública, la protecció de les dades de caràcter personal, els drets dels ciutadans en relació a aquesta informació i dades i altres temes que tractem en aquest blog. Probablement totes aquestes normes seran aprovades dins la Legislatura tot i que estem ja arribant al seu final.

Per ordre de número d’expedient són:

• Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
• Projecte de llei de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica
• Projecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
• Projecte de llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

Excepte la modificació de la 21/2000, que afecta només alguns articles d’aquella Llei, els altres tres textos són de gran importància i mereixedors de comentari i anàlisi que miraré d’anar fent des d’aquest blog. D’entrada però un breu comentari sobre un aspecte de gran importància que es tracta en el darrer d’aquests textos, en el que servirà de base a la futura llei de règim jurídic i de procediments de les administracions catalanes.

Es tracta de les referències a l’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, aspecte al que es dóna entrada a l’article 27 en els termes següents:

Article 27: Dret d’accés a arxius i registres
1. Els ciutadans tenen dret a accedir, directament i a distància per mitjans electrònics, als registres i als documents que formin part d’un expedient i es trobin en els arxius de les administracions públiques catalanes, sempre que els expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol·licitud.
2. L’accés als documents que continguin dades referents a la intimitat de les persones està reservat a aquestes, que, en el supòsit que observin que aquestes dades figuren incompletes o inexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevat que figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d’acord amb els terminis màxims que determinin els diferents procediments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.
3. L’autorització i la denegació d’accés als registres i als arxius de les administracions públiques catalanes s’ha de fer per resolució motivada de l’òrgan competent, i ponderant en qualsevol cas els drets i interessos de privacitat, confidencialitat, protecció de dades i altres que podrien resultar afectats.

És (gairebé) la reproducció de parts de l’article 37 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense voluntat, sembla, de desenvolupar-ne els continguts ni de corregir els moltíssims problemes que aquell desafortunat article planteja. Sense poder analitzar tots els aspectes problemàtics que planteja l’article 37 de la Llei 30/1992 i 27 de la futura llei catalana, destaquem almenys que la regulació de l’accés no es pot limitar als documents que formen part d’expedients. Hi ha molta informació que ha de ser accessible que no està pròpiament incorporada en expedients. El projecte de Llei no aprofita tampoc per establir un termini per donar resposta a les sol·licituds d’accés, un aspecte procedimental essencial per tal que aquest dret tingui una certa potència i efectivitat. D’altra banda, postposar l’accés al moment en el que els expedients estiguin dipositats als arxius és fer dependre l’exercici d’un dret subjectiu d’un acte de tràmit que no l’hauria de poder condicionar: la transferència a l’arxiu. Seguint això, una administració “secretista” en tindria prou amb anar acumulant a les oficines la documentació i no transferir-la.

El redactat és francament desafortunat i no s’entén que no s’aprofiti aquesta oportunitat única per completar i corregir els defectes de la Llei 30/1992. El tema no sembla haver preocupat gaire durant la tramitació del projecte de llei. Només una esmena conjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, proposa un nou punt de l’article 26 en els termes següents:

El personal responsable dels registres i arxius de les administracions públiques catalanes ha de vetllar per tal que no es produeixin demores injustificades en l’exercici d’aquest dret

Es tracta d’una afirmació ben intencionada però que en res millora el règim d’accés. D’altra banda la diligència dels empleats públics és exigible en aquest cas i en tots els casos.

Finalment, el més sorprenent de tot, és el fet que el redactat d’aquest article no sembla prendre en consideració una altra norma aprovada prèviament pel mateix Parlament. Es tracta de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents que, amb voluntat d’arreglar algun dels errors de la Llei 30/1992, afirma en el seu article 34.2 que:

2. (…) El fet que un document no sigui en un arxiu no l’exclou de consulta pública.

Nou anys després sembla que no anem endavant sinó que més aviat reculem. Seria desitjableque abans de l’aprovació de la Llei es pugui introduir alguna millora.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Avui al migdia s’han clausurat les jornades “Accés a la informació pública: l’avenç en transparència”, organitzades pel Síndic de Greuges. Vaig intervenir-hi convidat pels organitzadors per explicar el “Marc legal de l’accés a Catalunya” en una sessió en la que també partipaven Emilio Guichot, que va parlar de la regulació estatal del dret i del procés d’elaboració de la futura i esperada llei d’accés, i de Helen Darbshaire, directora d’Access Info Europe, que va fer una anàlisi de la regulació en altres països.

Emilio Guichot, professor de dret administratiu de la Universidad de Sevilla, és en l’actualitat subdirector general de Estudios y Propuestas Normativas del Ministerio de la Presidencia i condueix el procés d’elaboració de la norma sobre accés a la informació pública que figura en el programa electoral del PSOE per aquesta legislatura. Figurava també en el programa de la legislatura anterior. Tot i les reiterades i insistents preguntes dels assistents, el professor Guichot no va voler avançar els continguts del text en el que està treballant, excusant-se en la seva obligació de guardar reserva. No obstant va indicar que la futura norma incorporarà els principis de les recomanacions del Consell d’Europa i els que figuren en les normes d’accés dels països que han regulat més correctament aquest dret.

Un dels resultats positius d’aquestes jornades és que el Síndic de Greuges s’ha compromès a posar sobre la taula la necessitat d’una norma catalana sobre accés a la informació pública. Ha fet pública una nota de premsa que explica l’actuació d’ofici que portarà a terme. Confiem que aquesta nova actuació del Síndic sobre aquesta important qüestió ajudi a avançar cap a la transparència idea que era precisament l’objectiu i el títol de les jornades. La nota de premsa del Síndic recull també les conclusions de les jornades que són:

• Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació en mans del sector públic, i les excepcions a aquest dret s’han d’interpretar en sentit restrictiu.
• La transparència permet que els ciutadans puguin avaluar la gestió pública, que coneguin la despesa pública, i així s’evitin pràctiques fraudulentes o corruptes.
• Les administracions han de ser proactives en la difusió de la informació i han de respondre les demandes d’informació dels ciutadans.
• Les administracions haurien de respondre sempre i de forma ràpida les sol·licituds d’informació dels ciutadans.
• Segons l’experiència internacional, la protecció del dret d’accés a la informació ha de ser garantida per un òrgan independent.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Gràcies a un alumne del Màster en Arxivística i Gestió de Documents (gràcies Alberto) conec la notícia de la denúncia presentada contra el Col·legi de Registradors per el que podríem qualificar d’”excessiva publicitat” del Registre de la Propietat. Els denunciants expliquen que han comprovat una i altra vegada, adreçant sol·licituds a molts registres diferents, que els registres lliuren tota classe d’informació sense haver de justificar la sol·licitud o, fins i tot, justificant-ho posant qualsevol barbaritat. Tal com em diu un amic que treballa en un Registre, la denúncia no és sinó un altre capítol de la guerra oberta de fa temps entre notaris i registradors. Es dóna el cas que el president de la curiosa Asociación de Usuarios de los Registros Públicos denunciadora del cas és un notari directiu del Col·legi de Canàries. En qualsevol cas, els denunciants acusen als registradors de falta de diligència i venen a dir que el que volen és expedir (i cobrar) quantes més notes simples millor, fent passar l’obtenció de guanys per damunt de la reserva que mereix part de la informació que figura en el Registre ,i no prenent en consideració el que diu la normativa.

La normativa de referència és aquí l’art. 332 del Reglamento Hipotecario que en el seu punt tercer avança que

Quien desee obtener información de los asientos deberá acreditar ante el Registrador que tiene interés legítimo en ello.

I sobre l’expedició de notes simples precisa que

La nota simple, deberá reflejar fielmente los datos contenidos en los asientos registrales, sin extenderse más allá de lo que sea necesario para satisfacer el legítimo interés del solicitante y podrá referirse a determinados extremos solicitados por el interesado, si a juicio del Registrador, con independencia de quien sea éste, se justifica suficientemente el interés legítimo, según la finalidad de la información requerida.

D’aquest enunciat es dedueix que:

• No tota la informació que figura al Registre de la Propietat és de lliure accés per a tothom
• El sol·licitant ha de motivar la sol·licitud i indicar quin és l’interès legítim que la justifica
• El Registrador ha de valorar-la i proporcionar la informació en el grau i amplitud necessària i proporcional a l’interès que hagi acreditat el sol·licitant

Així doncs, si no existeix aquest interès que exigeix el Reglament, es podria accedir lliurement a informació descriptiva dels immobles (extensió, ubicació, afrontaments…) i a parer meu també a càrregues existents sobre aquests immobles. No en canvia a altres informacions, com per exemple les dades personals o circumstàncies personals dels titulars de les finques.

En realitat, la necessitat d’acreditar un interès legítim per accedir a dades de caràcter personal és la norma general en qualsevol sol·licitud d’accés a documents dels ens del sector públic. Aquest és el criteri proclamat a l’art. 37.3 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, òbviament, hauria de ser també el criteri per a la comunicació de les dades personals que figuren en el Registre de la Propietat.

És molt meritori l’esforç que es fa en els Registres per millorar el servei i atendre ràpidament les sol·licituds d’informació. Tan de bo totes les administracions públiques fossin capaces de contestar-les amb la celeritat que ho fa el Registre. Ara potser falta únicament matisar o modular les respostes.

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

“Podem dir al propietari d’un pis el nom de les persones que hi figuren empadronades?”. Molts ajuntaments es fan aquesta pregunta perquè són freqüents les peticions de propietaris d’immobles, generalment de pisos en règim de lloguer, que efectivament demanen ser informats de les persones que hi figuren empadronades. Aquestes peticions guarden relació amb problemes entre el propietari i els llogaters, o bé amb denúncies dels veïns de l’escala que s’adrecen al propietari per problemes en la convivència… Una cosa és que el contracte de lloguer incorpori clàusules i advertiments sobre prohibició de subarrendar o de limitació d’usos, i que identifiqui les persones a les que es lloga l’habitatge, i l’altra és que tot això es compleixi a la pràctica. D’aquí que els propietaris s’adrecin a l’Ajuntament buscant informació per poder verificar qui viu en el pis que té llogat. Com molts ajuntaments saben, aquesta informació no es pot donar, encara que el senyor propietari es desesperi. Si seguiu llegint trobareu quin és el criteri majoritari al respecte o, millor dit, el criteri que les agències de protecció de dades han exposat i fet dominant i, al final, la meva modesta opinió que, per cert, és totalment discrepant. Read more…

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

Dimecres passat vaig participar a la Jornada sobre l’equilibri entre la recerca històrica i la protecció de dades, organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i celebrada al Parlament de Catalunya. Convidat per l’Agència vaig exposar durant mitja hora una anàlisi de les coses clares i de les que no ho són tant en la normativa vigent en la relació i en la tensió que es produeix entre el dret a la protecció de dades i l’activitat de recerca. La Jornada, molt interessant però amb poc temps per al debat, es va enregistrar en videos que es poden veure i descarregar des del Canal Parlament. La meva intervenció va quedar partida de manera que si algú la vol seguir la trobarà a partir d’1h. 35′  de la part primera, i a la part segona. Aquest és l’enllaç que hi porta.

Arxius, Protecció de dades Arxius, Dret d'accés, Protecció de dades

Acabo de rebre el Manual d’Arxivística i Gestió Documental que ha editat l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Tot just he pogut fullejar les més de 500 pàgines d’aquesta obra enciclopèdica coordinada per Mariona Corominas i Emília Capell, que han aconseguit fer treballar 23 autors, però només repassant el sumari i saltant d’un capítol a un altre de seguida te n’adones que es tracta d’una obra de gran importància, d’aquelles que només poden aparèixer molt de tant en tant . Probablement encara hi ha gent que identifica els arxius amb documents vells i gairebé indesxifrables. Per això val la pena comentar que aquest Manual tracta d’aquesta classe de documents, i de la manera de tractar-los i posar-los al servei de la recerca i la cultura, però també dels documents electrònics i de la gestió dels documents durant el seu procés d’elaboració i tramitació. L’objectiu de donar un tractament integrat o integral als documents sigui quina sigui la seva data ja s’havia aconseguit a nivell legal de la mà de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Ara pren cos des de la perspectiva de la doctrina, de la metodologia i de les tècniques de treball. Aquesta perspectiva radicalment integral (tots els documents, de qualsevol data, en qualsevol suport) i la participació d’aquesta vintena d’autors és el que diferencia aquest Manual dels existents fins a la data.

He tingut la sort de poder participar en aquest treball redactant el capítol sobre accés a la informació del sector públic. Són 27 pàgines (només un 5 % del total del Manual) en les que he tractat sobretot els aspectes fonamentals del marc legal sobre l’accés i aspectes procedimentals a tenir presents. Només un 5% del volum però personalment estic 100% content d’haver-hi pogut participar.

Accés a la informació, Arxius Arxius, Dret d'accés

Retrat de 1427, probable representació de Jaume I (MNAC)

S’ha dit molt sovint que la normativa de protecció de dades té una capacitat expansiva. L’omnipresència d’aquesta normativa sovint està justificada però també pot estar motivada per una mala interpretació de la Llei. En aquest sentit sovint arriben al despatx consultes de ciutadans a qui una administració ha denegat accés a determinats documents adduint que hi havia dades de caràcter personal de persones difuntes. Investigadors que porten a terme un treball de recerca, o persones que ho necessiten per a fer un tràmit administratiu, reben de vegades el no a la seva sol·licitud en base a l’argument de la protecció de les dades. Però, ¿és que les dades han de quedar protegides fins el dia del Judici Final quan, aleshores sí, sembla que hi haurà llistes de gran llargària amb indicació dels que han d’anar a la dreta o a l’esquerra, a dalt i a baix? Read more…

Accés a la informació, Protecció de dades Arxius, Documents públics, Dret d'accés, Protecció de dades