Les intervencions dels ponets de les Jornades d’Accés a la Informació Pública organitzades pel Síndic de Greuges i a la que ens referíem en una entrada anterior d’aquest blog, ara es poden consultar a la web del Síndic des d’aquest enllaç.

A la sessió del matí del primer dia vaig tenir ocasió d’intervenir parlant de la normativa catalana, al costat d’Emilio Guichot (normativa estatal) i Helen Darbshire (referències al dret comparat). Podeu veure aquesta sessió anant directament a aquest enllaç.

Accés a la informació Dret d'accés

En aquests darrers mesos de la VIII Legislatura, gairebé en temps de descompte, coincideixen al Parlament de Catalunya quatre projectes de Llei que incideixen plenament en el règim legal de la informació, la documentació pública, la protecció de les dades de caràcter personal, els drets dels ciutadans en relació a aquesta informació i dades i altres temes que tractem en aquest blog. Probablement totes aquestes normes seran aprovades dins la Legislatura tot i que estem ja arribant al seu final.

Per ordre de número d’expedient són:

• Projecte de llei de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
• Projecte de llei de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica
• Projecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
• Projecte de llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

Excepte la modificació de la 21/2000, que afecta només alguns articles d’aquella Llei, els altres tres textos són de gran importància i mereixedors de comentari i anàlisi que miraré d’anar fent des d’aquest blog. D’entrada però un breu comentari sobre un aspecte de gran importància que es tracta en el darrer d’aquests textos, en el que servirà de base a la futura llei de règim jurídic i de procediments de les administracions catalanes.

Es tracta de les referències a l’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, aspecte al que es dóna entrada a l’article 27 en els termes següents:

Article 27: Dret d’accés a arxius i registres
1. Els ciutadans tenen dret a accedir, directament i a distància per mitjans electrònics, als registres i als documents que formin part d’un expedient i es trobin en els arxius de les administracions públiques catalanes, sempre que els expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol·licitud.
2. L’accés als documents que continguin dades referents a la intimitat de les persones està reservat a aquestes, que, en el supòsit que observin que aquestes dades figuren incompletes o inexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevat que figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d’acord amb els terminis màxims que determinin els diferents procediments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.
3. L’autorització i la denegació d’accés als registres i als arxius de les administracions públiques catalanes s’ha de fer per resolució motivada de l’òrgan competent, i ponderant en qualsevol cas els drets i interessos de privacitat, confidencialitat, protecció de dades i altres que podrien resultar afectats.

És (gairebé) la reproducció de parts de l’article 37 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense voluntat, sembla, de desenvolupar-ne els continguts ni de corregir els moltíssims problemes que aquell desafortunat article planteja. Sense poder analitzar tots els aspectes problemàtics que planteja l’article 37 de la Llei 30/1992 i 27 de la futura llei catalana, destaquem almenys que la regulació de l’accés no es pot limitar als documents que formen part d’expedients. Hi ha molta informació que ha de ser accessible que no està pròpiament incorporada en expedients. El projecte de Llei no aprofita tampoc per establir un termini per donar resposta a les sol·licituds d’accés, un aspecte procedimental essencial per tal que aquest dret tingui una certa potència i efectivitat. D’altra banda, postposar l’accés al moment en el que els expedients estiguin dipositats als arxius és fer dependre l’exercici d’un dret subjectiu d’un acte de tràmit que no l’hauria de poder condicionar: la transferència a l’arxiu. Seguint això, una administració “secretista” en tindria prou amb anar acumulant a les oficines la documentació i no transferir-la.

El redactat és francament desafortunat i no s’entén que no s’aprofiti aquesta oportunitat única per completar i corregir els defectes de la Llei 30/1992. El tema no sembla haver preocupat gaire durant la tramitació del projecte de llei. Només una esmena conjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, proposa un nou punt de l’article 26 en els termes següents:

El personal responsable dels registres i arxius de les administracions públiques catalanes ha de vetllar per tal que no es produeixin demores injustificades en l’exercici d’aquest dret

Es tracta d’una afirmació ben intencionada però que en res millora el règim d’accés. D’altra banda la diligència dels empleats públics és exigible en aquest cas i en tots els casos.

Finalment, el més sorprenent de tot, és el fet que el redactat d’aquest article no sembla prendre en consideració una altra norma aprovada prèviament pel mateix Parlament. Es tracta de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents que, amb voluntat d’arreglar algun dels errors de la Llei 30/1992, afirma en el seu article 34.2 que:

2. (…) El fet que un document no sigui en un arxiu no l’exclou de consulta pública.

Nou anys després sembla que no anem endavant sinó que més aviat reculem. Seria desitjableque abans de l’aprovació de la Llei es pugui introduir alguna millora.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Avui al migdia s’han clausurat les jornades “Accés a la informació pública: l’avenç en transparència”, organitzades pel Síndic de Greuges. Vaig intervenir-hi convidat pels organitzadors per explicar el “Marc legal de l’accés a Catalunya” en una sessió en la que també partipaven Emilio Guichot, que va parlar de la regulació estatal del dret i del procés d’elaboració de la futura i esperada llei d’accés, i de Helen Darbshaire, directora d’Access Info Europe, que va fer una anàlisi de la regulació en altres països.

Emilio Guichot, professor de dret administratiu de la Universidad de Sevilla, és en l’actualitat subdirector general de Estudios y Propuestas Normativas del Ministerio de la Presidencia i condueix el procés d’elaboració de la norma sobre accés a la informació pública que figura en el programa electoral del PSOE per aquesta legislatura. Figurava també en el programa de la legislatura anterior. Tot i les reiterades i insistents preguntes dels assistents, el professor Guichot no va voler avançar els continguts del text en el que està treballant, excusant-se en la seva obligació de guardar reserva. No obstant va indicar que la futura norma incorporarà els principis de les recomanacions del Consell d’Europa i els que figuren en les normes d’accés dels països que han regulat més correctament aquest dret.

Un dels resultats positius d’aquestes jornades és que el Síndic de Greuges s’ha compromès a posar sobre la taula la necessitat d’una norma catalana sobre accés a la informació pública. Ha fet pública una nota de premsa que explica l’actuació d’ofici que portarà a terme. Confiem que aquesta nova actuació del Síndic sobre aquesta important qüestió ajudi a avançar cap a la transparència idea que era precisament l’objectiu i el títol de les jornades. La nota de premsa del Síndic recull també les conclusions de les jornades que són:

• Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació en mans del sector públic, i les excepcions a aquest dret s’han d’interpretar en sentit restrictiu.
• La transparència permet que els ciutadans puguin avaluar la gestió pública, que coneguin la despesa pública, i així s’evitin pràctiques fraudulentes o corruptes.
• Les administracions han de ser proactives en la difusió de la informació i han de respondre les demandes d’informació dels ciutadans.
• Les administracions haurien de respondre sempre i de forma ràpida les sol·licituds d’informació dels ciutadans.
• Segons l’experiència internacional, la protecció del dret d’accés a la informació ha de ser garantida per un òrgan independent.

Accés a la informació, Informació pública Documents públics, Dret d'accés

Gràcies a un alumne del Màster en Arxivística i Gestió de Documents (gràcies Alberto) conec la notícia de la denúncia presentada contra el Col·legi de Registradors per el que podríem qualificar d’”excessiva publicitat” del Registre de la Propietat. Els denunciants expliquen que han comprovat una i altra vegada, adreçant sol·licituds a molts registres diferents, que els registres lliuren tota classe d’informació sense haver de justificar la sol·licitud o, fins i tot, justificant-ho posant qualsevol barbaritat. Tal com em diu un amic que treballa en un Registre, la denúncia no és sinó un altre capítol de la guerra oberta de fa temps entre notaris i registradors. Es dóna el cas que el president de la curiosa Asociación de Usuarios de los Registros Públicos denunciadora del cas és un notari directiu del Col·legi de Canàries. En qualsevol cas, els denunciants acusen als registradors de falta de diligència i venen a dir que el que volen és expedir (i cobrar) quantes més notes simples millor, fent passar l’obtenció de guanys per damunt de la reserva que mereix part de la informació que figura en el Registre ,i no prenent en consideració el que diu la normativa.

La normativa de referència és aquí l’art. 332 del Reglamento Hipotecario que en el seu punt tercer avança que

Quien desee obtener información de los asientos deberá acreditar ante el Registrador que tiene interés legítimo en ello.

I sobre l’expedició de notes simples precisa que

La nota simple, deberá reflejar fielmente los datos contenidos en los asientos registrales, sin extenderse más allá de lo que sea necesario para satisfacer el legítimo interés del solicitante y podrá referirse a determinados extremos solicitados por el interesado, si a juicio del Registrador, con independencia de quien sea éste, se justifica suficientemente el interés legítimo, según la finalidad de la información requerida.

D’aquest enunciat es dedueix que:

• No tota la informació que figura al Registre de la Propietat és de lliure accés per a tothom
• El sol·licitant ha de motivar la sol·licitud i indicar quin és l’interès legítim que la justifica
• El Registrador ha de valorar-la i proporcionar la informació en el grau i amplitud necessària i proporcional a l’interès que hagi acreditat el sol·licitant

Així doncs, si no existeix aquest interès que exigeix el Reglament, es podria accedir lliurement a informació descriptiva dels immobles (extensió, ubicació, afrontaments…) i a parer meu també a càrregues existents sobre aquests immobles. No en canvia a altres informacions, com per exemple les dades personals o circumstàncies personals dels titulars de les finques.

En realitat, la necessitat d’acreditar un interès legítim per accedir a dades de caràcter personal és la norma general en qualsevol sol·licitud d’accés a documents dels ens del sector públic. Aquest és el criteri proclamat a l’art. 37.3 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, òbviament, hauria de ser també el criteri per a la comunicació de les dades personals que figuren en el Registre de la Propietat.

És molt meritori l’esforç que es fa en els Registres per millorar el servei i atendre ràpidament les sol·licituds d’informació. Tan de bo totes les administracions públiques fossin capaces de contestar-les amb la celeritat que ho fa el Registre. Ara potser falta únicament matisar o modular les respostes.

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

“Podem dir al propietari d’un pis el nom de les persones que hi figuren empadronades?”. Molts ajuntaments es fan aquesta pregunta perquè són freqüents les peticions de propietaris d’immobles, generalment de pisos en règim de lloguer, que efectivament demanen ser informats de les persones que hi figuren empadronades. Aquestes peticions guarden relació amb problemes entre el propietari i els llogaters, o bé amb denúncies dels veïns de l’escala que s’adrecen al propietari per problemes en la convivència… Una cosa és que el contracte de lloguer incorpori clàusules i advertiments sobre prohibició de subarrendar o de limitació d’usos, i que identifiqui les persones a les que es lloga l’habitatge, i l’altra és que tot això es compleixi a la pràctica. D’aquí que els propietaris s’adrecin a l’Ajuntament buscant informació per poder verificar qui viu en el pis que té llogat. Com molts ajuntaments saben, aquesta informació no es pot donar, encara que el senyor propietari es desesperi. Si seguiu llegint trobareu quin és el criteri majoritari al respecte o, millor dit, el criteri que les agències de protecció de dades han exposat i fet dominant i, al final, la meva modesta opinió que, per cert, és totalment discrepant. Read more…

Accés a la informació, Informació pública, Protecció de dades Dret d'accés, Protecció de dades

Dimecres passat vaig participar a la Jornada sobre l’equilibri entre la recerca històrica i la protecció de dades, organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i celebrada al Parlament de Catalunya. Convidat per l’Agència vaig exposar durant mitja hora una anàlisi de les coses clares i de les que no ho són tant en la normativa vigent en la relació i en la tensió que es produeix entre el dret a la protecció de dades i l’activitat de recerca. La Jornada, molt interessant però amb poc temps per al debat, es va enregistrar en videos que es poden veure i descarregar des del Canal Parlament. La meva intervenció va quedar partida de manera que si algú la vol seguir la trobarà a partir d’1h. 35′  de la part primera, i a la part segona. Aquest és l’enllaç que hi porta.

Arxius, Protecció de dades Arxius, Dret d'accés, Protecció de dades

Acabo de rebre el Manual d’Arxivística i Gestió Documental que ha editat l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Tot just he pogut fullejar les més de 500 pàgines d’aquesta obra enciclopèdica coordinada per Mariona Corominas i Emília Capell, que han aconseguit fer treballar 23 autors, però només repassant el sumari i saltant d’un capítol a un altre de seguida te n’adones que es tracta d’una obra de gran importància, d’aquelles que només poden aparèixer molt de tant en tant . Probablement encara hi ha gent que identifica els arxius amb documents vells i gairebé indesxifrables. Per això val la pena comentar que aquest Manual tracta d’aquesta classe de documents, i de la manera de tractar-los i posar-los al servei de la recerca i la cultura, però també dels documents electrònics i de la gestió dels documents durant el seu procés d’elaboració i tramitació. L’objectiu de donar un tractament integrat o integral als documents sigui quina sigui la seva data ja s’havia aconseguit a nivell legal de la mà de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Ara pren cos des de la perspectiva de la doctrina, de la metodologia i de les tècniques de treball. Aquesta perspectiva radicalment integral (tots els documents, de qualsevol data, en qualsevol suport) i la participació d’aquesta vintena d’autors és el que diferencia aquest Manual dels existents fins a la data.

He tingut la sort de poder participar en aquest treball redactant el capítol sobre accés a la informació del sector públic. Són 27 pàgines (només un 5 % del total del Manual) en les que he tractat sobretot els aspectes fonamentals del marc legal sobre l’accés i aspectes procedimentals a tenir presents. Només un 5% del volum però personalment estic 100% content d’haver-hi pogut participar.

Accés a la informació, Arxius Arxius, Dret d'accés

Retrat de 1427, probable representació de Jaume I (MNAC)

S’ha dit molt sovint que la normativa de protecció de dades té una capacitat expansiva. L’omnipresència d’aquesta normativa sovint està justificada però també pot estar motivada per una mala interpretació de la Llei. En aquest sentit sovint arriben al despatx consultes de ciutadans a qui una administració ha denegat accés a determinats documents adduint que hi havia dades de caràcter personal de persones difuntes. Investigadors que porten a terme un treball de recerca, o persones que ho necessiten per a fer un tràmit administratiu, reben de vegades el no a la seva sol·licitud en base a l’argument de la protecció de les dades. Però, ¿és que les dades han de quedar protegides fins el dia del Judici Final quan, aleshores sí, sembla que hi haurà llistes de gran llargària amb indicació dels que han d’anar a la dreta o a l’esquerra, a dalt i a baix? Read more…

Accés a la informació, Protecció de dades Arxius, Documents públics, Dret d'accés, Protecció de dades

El Butlletí ITGD, editat per la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat de Catalunya, és una  font d’informació de lectura imprescindible per a tots els que seguim el trepidant món de la gestió de la informació a les administracions públiques, i un bon indicador de com evolucionen les administracions cap a formes més eficients i transparents d’actuació. En el seu número 35 (agost 2009) llegeixo, entre moltes altres referències d’interès, la promulgació a França del Décret 2008 1281 du 8 décembre 2008 relatif aux conditions de publication des instructions et circulaires, un pas més, un altre després de molts d’anteriors, que fan els meus admirats veïns del nord cap a la transparència. Read more…

Accés a la informació, Informació pública Dret d'accés

La meva participació en el Congrés d’Arxivística al que fa referència el post anterior va consistir en la ponència Accés amb reserves: llums i ombres de la normativa d’accés a la informació pública, que vaig presentar acompanyada d’unes imatges i alguns textos, només els imprescindibles, amb efectes divertits, muntatge realitzat per Publicaciones Técnicas – Digital edition & interactive services, jove empresa especialitzada en l’edició de materials per a la web amb molt de valor afegit. Els dibuixos són obra de Xavier Gironès, un dels dissenyadors de Neorg, una altra (no tan) jove empresa amb la que des del despatx col·laborem activament.

Diferents persones m’han demanat poder veure aquestes imatges, de manera que aquí estan. Només cal clickar sobre la ilustració i un cop activada seguir fent click. El text de la ponència ha estat inclòs al número 29 de la revista Lligall.

Arxius, Informació pública Arxius, Documents públics, Dret d'accés