El mes de maig hi haurà eleccions municipals i, a bona part de l’Estat, autonòmiques. Seran les primeres que es celebraran amb la nova regulació sobre la publicitat en període electoral que va entrar en vigor a finals de gener per una modificació de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG) que vol evitar que des de les institucions s’organitzin actes pretesament institucionals o informatius que poden respondre a interessos partidistes. L’article 50 LOREG s’hi refereix ara d’aquesta manera:

2. Desde la convocatoria de las elecciones y hasta la celebración de las mismas queda prohibido cualquier acto organizado o financiado, directa o indirectamente, por los poderes públicos que contenga alusiones a las realizaciones o a los logros obtenidos, o que utilice imágenes o expresiones coincidentes o similares a las utilizadas en sus propias campañas por alguna de las entidades políticas concurrentes a las elecciones.
3.- Asimismo, durante el mismo período queda prohibido realizar cualquier acto de inauguración de obras o servicios públicos o proyectos de estos, cualquiera que sea la denominación utilizada, sin perjuicio de que dichas obras o servicios puedan entrar en funcionamiento en dicho período.

És una positiva regulació que esperem eviti el lamentable espectacle que tantes vegades hem vist de les inauguracions a poques setmanes (o dies) vista del moment que s’obren les urnes, o el de les obres que s’acaben depressa i corrent (i malament). La prohibició, destaquem-ho, fa referència al període que s’inicia amb la convocatòria de les eleccions, no només el període de la campanya electoral,  i deixa clar que es prohibeixen inauguracions  i similars, però… A què es referix quan parla “de cualquier acto organizado o financiado (…) que contenga alusiones a las realizaciones o a los logros obtenidos”? Probablement, per a més claredat, hauria estat preferible prohibir “cualquier actividad” i no “cualquier acto” perquè amb el redactat actual, una interpretació literal de l’article portaria a admetre activitats informatives sobre nous serveis o activitats, per exemple repartiment de materials impresos, o publicitat en els mitjans de comunicació, o des dels llocs web, burlant i buidant d’efectivitat el redactat i l’esperit de la Llei.

La qüestió es complica una mica més quan observem que en alguns casos pot ser ben necessari o fins i tot imprescindible que dins el temps de la campanya electoral una administració hagi d’informar als ciutadans de l’entrada en funcionament d’un nou servei, la qual cosa obliga a pensar que portar a terme activitat informativa seria correcte quan això connecti amb l’interès dels ciutadans. De fet, la normativa no prohibeix que els poders públics puguin realitzar campanyes informatives sempre i quan no es vulnerin els principis d’objectivitati d’igualtat entre els actors elecorals.

Prèviament a la modificació de la LOREG la Junta Electoral Central ha establert la seva doctrina sobre on estaria el límit o la ratlla vermella a respectar. Un dels darrers exemples el trobem en la seva Resolució de 23 de novembre de 2010 formulada davant una denúncia per emissió, en període electoral a TV3, d’anuncis de la Generalitat de Catalunya sobre la campanya de vacunació antigripal estacional i sobre eleccions als Consells Escolars. Conclou la Junta que els anuncis no infringien cap norma perquè

1. En ambas campañas de información, concurre el carácter estacional y periódicamente reiterado de este tipo de campañas, que precisamente tienen que realizarse en estos momentos. En el caso de la elección a los Consejos Escolares porque dicha elección se realiza en este periodo en todo el territorio nacional. En el caso de la campaña de información sobre vacunación de la gripe porque, según se indica en el Informe de la Subdirectora General de Promoción de la Salud de la Generalidad de Cataluña, es en el periodo final de vacunación cuando resulta más conveniente llevar a cabo esta campaña.
2. De los videos examinados no se deduce connotación electoralista que permita entender que se induce directa o indirectamente el voto a favor de alguna de las candidaturas, pues se trata de una breve información de carácter objetivo sobre la elección a los Consejos Escolares y la campaña de vacunación de la gripe.

Òbviament apareixeran casos en els que la necessitat i l’interès públic serà menys evident, o poc evident, o potser inexistent als ulls d’algú. Impossible preveure i enumerar, i qualificar, tota la casuística. En qualsevol cas, esperem que la nova normativa es respecti, en benefici de tots i sobretot del propi sistema democràtic.

Actualització (26/03/2011)

La Junta Electoral Central ha aprovat i divulga una Instrucció en la que interpreta o dóna pautes per interpretar el nou article 50 LOREG. El podeu llegir des d’aquest enllaç. Enumera les activitats prohibides i permet determinats actes propers al concepte inauguració.

Informació pública Eleccions

Un col·legi electoral britànic al s. XIX

Diumenge vinent hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i aquests dies les nostres bústies s’omplen de sobres que venen amb el nostre nom i adreça, amb propaganda electoral i amb els sobres i paperetes que cada partit ens convida a dipositar a l’urna, un petit allau que multiplicat per tots els electors (5.363.088 persones tenen dret a vot en aquesta ocasió) acaba essent un enorme volum  de  material que es llança a la paperera, sovint sense ni haver estat obert el sobre, una despesa de temps, de diners per als partits i de recursos que és francament incomprensible. Si multipliquem per vuit el nombre de sobres que cada elector rep acaben representant prop de 50 milions de sobres.

A EL PUNT d’avui he publicat un breu comentari sobre aquest anacrònic sistema de fer arribar informació als electors, comentari que podeu llegir  si us ve de gust des d’aquest enllaç. En el text faig referència, molt per sobre, a la possibilitat que s’hauria d’oferir als ciutadans a quedar exclosos sempre o en alguns casos del cens que es lliura als partits, un aspecte que m’agradaria argumentar ara amb més detall. Però serà millor que anem per parts i comencem explicant d’on treuen els partits les nostres dades.

L’article 41.5 de laLlei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG) indica que

5. Los representantes de cada candidatura podrán obtener el día siguiente a la proclamación de candidaturas una copia del censo del distrito correspondiente, ordenado por mesas, en soporte apto para su tratamiento informático, que podrá ser utilizado exclusivamente para los fines previstos en la presente ley.

La Llei no diu expressament que el cens electoral hagi de servir per enviar publicitat als domicilis dels electors però permet la utilització “para los fines previstos en la presente Ley”, finalitats entre les quals hi ha la publicitat electoral, de manera que en una interpretació més aviat generosa del que es pot fer amb aquest cens s’ha admès que acabi servint per fer els enviaments als domicilis, tot provocant aquesta despesa espectacular i innecessària de recursos.

Arribats a aquest punt seria molt d’agrair que la normativa es modifiqués de manera que l’Instituto Nacional de Estadística (INE) permetés als ciutadans si volen figurar o no en el cens a efectes de rebre publicitat electoral a casa. El cens l’han de rebre els partits, lògicament, però no costaria res sotmetre a la consideració de cada ciutadà aquesta qüestió, ja sigui via postal o des del lloc web de l’INE. Per aquesta segona via l’INE ja permet consultar les dades censals des de la seva seu electrònica, prèvia identificació de l’interessat amb certificat electrònic. Una modificació de la normativa que habilités aquest nou tràmit i que permetés a cada ciutadà marcar l’opció de no figurar a la llista a efectes d’enviament de propaganda seria ben fàcil de materialitzar i acabaria comportant beneficis per a tothom.

Mentre això no arribi haurem d’anar pensant com reciclar tant de paper. Encendre l’estufa o la llar de foc amb determinades paperetes? Blocs de notes darrere d’altres? La papiroflèxia?

Protecció de dades Eleccions, Protecció de dades

Per Taber http://taberbain.com

S’incrementen aquests dies les consultes al despatx sobre usos de les dades del cens electoral, pel fet que passat l’estiu ens encararem a les eleccions al Parlament i tot plegat es comença a moure. En tres ocasions ens han formulat la curiosa, i interessant (i una mica inquietant), pregunta que figura com a títol d’aquest post: “Poden els interventors que estan a la mesa trucar als que no han vingut encara a votar i animar-los a fer-ho abans no tanqui la mesa?”. El tema que es planteja és saber si és lícit que els interventors representants dels partits polítics d’una mesa electoral, que durant la jornada electoral han anat “puntejant” la seva llista, utilitzin aquesta informació i ja cap a darrera hora, abans de que es tanquin les urnes, truquin als electors afins al seu partit que no havien anat a votar, per animar-los a fer-ho. Això pot passar especialment en municipis petits i es tracta d’una utilització del cens electoral sobre la que ja havia hagut de pensar anteriorment i en relació a la qual em permeto fer un comentari, advertint que és únicament una opinió personal.

Un repàs a la Llei Orgànica del Règim Electoral General permet constatar que en tot moment parla de la utilització del cens electoral de forma molt oberta, sense precisar-ne del tot els usos. Diu en el seu art. 41 que

5. Los representantes de cada candidatura podrán obtener el día siguiente a la proclamación de candidaturas una copia del censo del distrito correspondiente, ordenado por mesas, en soporte apto para su tratamiento informático, que podrá ser utilizado exclusivamente para los fines previstos en la presente ley.

En principi, per tant, qualsevol utilització del cens que coincideixi amb les finalitats de vetllar per la correcció de les eleccions, per exemple verificar que un elector no vota dues vegades, seria correcte. Això permet la pràctica de “puntejar” la llista que cada interventor té. Cap problema per anar fent aquestes marques que els han d’ajudar a fer la seva feina.

Una altra cosa ben diferent és la qüestió de la trucada telefònica animant a anar a votar. Encara que es truqui a un amic, a un parent o a un militant o simpatitzant, està clar que la trucada neix a partir de la informació obtinguda en l’exercici d’una funció determinada i a partir de la llista del cens a la que l’interventor ha tingut accés per a la finalitat ja indicada de control i verificació de la correcció del procés. L’interventor que truca als quasi-absentistes no actua com a tal sinó simplement com a militant o simpatitzant d’un partit, confonent dos papers que no es poden confondre o barrejar.

No he trobat cap denúncia o cas analitzat per les agències de protecció de dades però és evident que l’interventor que truca incompleix el principi de finalitat de l’article 4 LOPD i 8 del Reglament de la Llei: les dades personals només es poden tractar per a les finalitats que en van justificar la recollida i tractament.

En definitiva, si l’interventor té el cens per a vetllar per la legalitat del procés, no el pot utilitzar a interès del partit. Incompliment de la normativa electoral i del principi de finalitat exigit per la normativa de protecció de dades. Intervenir sí. Trucades no.

Protecció de dades Eleccions, Protecció de dades

El meu amic Jordi Pont em comenta en un correu que no entén perquè o, millor dit, que no li sembla bé que “tots els partits polítics, de tots els colors i tendències, puguin usar les meves dades per enviar-me, nominalment, publicitat electoral. I no només això, van començar a enviar-la just quan vaig complir la majoria d’edat (i.e., saben també la meva data de naixement)? Tinc dret a donar-me de baixa?”. D’aquest mateix tema en vam parlar casualment ahir divendres a la darrera sessió del curs sobre L’accés dels ciutadans a la documentació de les administracions, organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, quan comentàvem la utilització del padró d’habitants i del cens electoral. És un tema ben del dia, ara que estem enmig d’una campanya electoral. Read more…

Intimitat honor imatge, Protecció de dades Eleccions, Protecció de dades

El Tribunal Constitucional d’Alemanya, en sentència de 3 de març, ha declarat inconstitucional la utilització d’urnes electròniques en les eleccions, almenys d’urnes poc fiables com les proposades als electors en els comicis federals de 2005, de manera que el 2009 els alemanys tornaran al sistema tradicional a base de paper i urnes de plàstic transparent. Novament el vot electrònic, en les diferents formes i sistemes proposats fins avui, es qüestiona per la seva falta de garanties i poca fiabilitat, i demostra un cop més que la tecnologia no sempre aporta més valor i qualitat als processos. Read more…

Protecció de dades, Seguretat Eleccions, Protecció de dades, Seguretat, Vot electrònic