Facebook és notícia a diari. Són constants i importants les notícies que es generen des de dins o al voltant d’aquesta xarxa, cosa ben lògica atès que és el punt de trobada de 500 milions de persones, i el “lloc” on hi passa quasi de tot. L’última, o potser ja la penúltima, notícia que afecta Facebook és la iniciativa del Govern d’Alemanya de prohibir, per mitjà d’una Llei, la utilització de la informació personal que els usuaris pugen a les xarxes socials, no només a Facebook, en el procés de contractació d’una persona. Serà aquesta, en cas d’aprovar-se finalment, una Llei no aplicada, sense efectes directes. És sabut que des de fa molt de temps les oficines de “head hunters” o els departaments de RRHH de les empreses cerquen a qualsevol lloc d’Internet incloses les xarxes socials, informació dels candidats a un lloc de treball, i ho seguiran fent, hi hagi o no una Llei que ho prohibeixi. Revisant protocols de treball de nombroses empreses he pogut constatar que efectivament aquesta és una pràctica ja absolutament habitual, i considerada normal i, erròniament, lícita. He conegut dos casos en el que el futur empleador intentava fer-se amic al Facebook del potencial empleat per accedir a tota la seva informació i obtenir un perfil del candidat. Evidentment podia acabar essent més determinant aquesta informació que no pas la que figura en un fred i asèptic curriculum vitae.

Personalment considero aquesta iniciativa absolutament innecessària, principalment perquè la normativa europea de protecció de dades, i les respectives lleis nacionals sobre la matèria, prohibeixen ja aquesta pràctica, de manera que avui es pot perseguir i sancionar a qualsevol empresa que, sense el consentiment de la persona afectada, tracti (no cal ni que els enregistri) dades i informacions personals extretes d’aquests espais creats per a connectar amb amics, o companys d’aficions… en processos selectius, o de gestió del personal. La qüestió, com és ben evident, no és que estigui prohibit per una o per dues lleis sinó com provar que aquesta o altra informació ha estat determinant en una decisió com la provisió d’un lloc de treball. Des d’una altra perspectiva, em sembla una Llei paternalista en el sentit que no es tracta tant d’insistir en la prohibició d’aquesta pràctica, i recordar que pot haver sanció administrativa, sinó de fomentar la responsabilitat de cada usuari.

Una iniciativa que entenc innecessària i, deia abans, que no tindrà efectes directes, perquè evidentment aquesta pràctica seguirà portant-se a terme i segurament amb eines cada cop més potents i sofisticades. No obstant, probablement tindrà un efecte indirecte sobre el que és efectivament la clau de la qüestió: la responsabilitat i la maduresa de l’usuari. Amb una mica de sort tindrà l’efecte indirecte d’ajudar a fer veure la importància d’extremar els criteris sobre el grau de publicitat que cal donar a la informació que pugem a la xarxa, on un amic no és necessàriament un amic.

Internet, Protecció de dades Internet, Protecció de dades, Xarxes socials

Falten només 15 dies per Sant Jordi i 283 anys per arribar al 2293.

Molt abans de 2293 és el títol de la meva col·laboració en el número especial de la revista Els fulls de l’Escriptori que els de l’editorial CCG Edicions han tret de cara a Sant Jordi. Reprodueixo a sota aquest breu article meu sobre el futur del llibre i, de passada recomano la lectura de la revista que us podeu descarregar des d’aquí mateix.

.

Molt abans de 2293

- “Escriure sobre el futur del llibre? Es publicarà també en suport electrònic?”

Això vaig preguntar a l’editor Joaquim Curbet quan em va encarregar el que ara llegiu. Si la invitació me la fes dintre de dos o tres anys la pregunta seria: “es publicarà també en paper?”. Uns quants anys més endavant ja no hi hauria pregunta. Entre preguntes, incerteses i dubtes avancem cap a un nou temps en el que els llibres no estaran a cap lloc en concret però hi podrem accedir des de tot arreu. A cap lloc i des de tot arreu. Sembla una utopia. De fet la illa d’Utopia imaginada per Thomas More no està tampoc en cap lloc, com anuncia el seu propi nom. Si se’m permet una confessió, diré que vivia convençut de que mai veuria l’illa, però ara a l’horitzó se n’endevinen uns farallons i petits illots als que el corrent ens acosta ràpidament, de manera que no des de qualsevol lloc encara però si des d’on ens podem conectar a Internet, tots podem llegir el text original que descrivia la cèlebre terra que ha donat nom als somnis de la humanitat. Si esteu llegint des d’un giny connectat a la xarxa, només heu de clicar sobre aquest enllaç i veureu l’edició de 1516. Així de fàcil serà des de tot arreu aviat, el dia que Internet desapareixerà perquè serà com l’aire.

No només els llibres, sinó també la música, l’art, les imatges, la veu i els records dels humans, tot estarà guardat i a l’abast, com en la cúpula – biblioteca d’Eternal. A Zardoz (1973) Sean Connery descobreix un espai on s’accedia al coneixement i a les creacions dels humans, l’única cosa que valia la pena del paradís artificial on l’any 2293 vivien eternament una minoria de privilegiats. Vaig estar breus instants al costat del guerrer Connery escoltant música, sentint narrar obres literàries i històries d’altres temps. M’ho mirava de lluny, des de la butaca del cinema, però recordo que vaig sortir de la cúpula amb ganes de saber i conèixer més i, si se’m permet una segona confessió, d’intentar aportar alguna cosa a aquell cúmul de coneixements. Finals del segle XXIII? No haurem d’esperar tant per veure aquest prodigi.

La història dels llibres és la d’una evolució constant cap a suports i formes que els permetin ser més assequibles i accessibles. El suport electrònic és el següent pas, inevitable i en realitat imprescindible. Cada cop són més els que escriuen i a qui val la pena llegir, igual que cada cop són més els que fan bones fotografies, o petites produccions cinematogràfiques, o música… Impossible seguir amb els canals que hem utilitzat fins ara. En quins formats? I els drets dels uns i els altres? Quin paper hi farà cadascú? No hi ha respostes ni certeses quan es navega per un mar fins ara ignorat.

Internet Internet, Llibre electrònic

Foto: Ariadna Matas

L’estruç que mira la càmera  (fotografia feta al Baix Empordà el dia 13 de març) sembla que digui “es pot saber què mires?”, o “que no havies vist mai un estruç passejant sobre la neu?”. És una de les moltes imatges insòlites, aquesta curiosa i divertida, que ens ha deixat la cèlebre nevada del 8 de març. L’estruç és un animal ben estrany. M’imagino que el coll llarg l’ajuda a veure a llarga distància i fugir ràpidament si observa perill a l’horitzó. O sigui que esforçant-se per veure ben lluny el coll se li ha anat estirant, estirant. Un coll molt llarg que, curiosament, també li permet amagar el cap en un forat davant del perill, fer veure que no hi és. Dues reaccions possibles: actuar i moure’s o fer veure que no hi és. És un animal ben curiós, també en aquest sentit.

En tot això penso aquests dies que en els mitjans de comunicació i la gent de Girona parlem tant dels temes derivats de la catastròfica nevada:. Es comenta si  les torres i la xarxa elèctrica eren les adequades, quines són les responsabilitats d’uns i altres, si hi haurà indemnitzacions… En aquest sentit és curiós l’enorme contrast que hi ha entre la quantitat d’informació que proporcionen els mitjans de comunicació, que no paren de tractar aquests temes, de fer parlar experts, de portar-ho a les tertúlies radiofòniques, de dibuixar plànols a les pàgines centrals dels diaris, i  d’altra banda el silenci absolut que trobes als mitjans que té el Govern, especialment a les pàgines web de la Generalitat. He fet com l’estruç de la imatge i he estirat el coll per veure si els Departaments afectats posaven informació en els seus llocs web i, efectivament, el resultat és tan desolador com l’estat actual dels nostres boscos. En el cas del Departament de Medi Ambient no hi ha cap referència a la nevada, ni a actuacions o iniciatives que es proposin realitzar. En el lloc web del Departament d’Interior hi ha únicament notícies en forma de breu, recollides dels mitjans. La nevada no existeix. De tota manera, la decepció més gran te l’emportes si busques informació a la web del Departament d’Indústria i Energia, on seria lògic  trobar referències als temes que ara més preocupen, per exemple informació sobre les inspeccions que s’havien fet a les infraestructures que ara han caigut, i els seus resultats, o informació sobre la normativa tècnica que han de seguir les companyies que es dediquen al transport d’electricitat. Res de res. La nevada no existeix tampoc a la pàgina del Departament que vetlla per aquesta matèria.

La transparència de les actuacions públiques i l’esforç per comunicar informacions rellevants s’han de practicar especialment quan es produeixen fets que interessen i preocupen a col·lectius importants de ciutadans. No dèiem que les noves tecnologies ho permetien fer de forma millor i més intensa? Si tornem al nostre amic l’estruç, sembla que en aquest cas l’opció triada no és la d’actuar i moure’s sinó la d’amagar el cap i fer com si res no hagués passat. Francament decebedor.

Accés a la informació, Informació pública Internet

Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats va ser el títol de la taula rodona a la que em van convidar dimecres passat l’AMPA de l’Escola Montessori-Palau de Girona i la pròpia Escola. Els meus fantàstics companys de taula van ser la Irene Alcaide i la Puri Cosgaya, de la Policia Municipal de Girona, l’enginyer informàtic i professor de la UPF Josep Maria Ganyet, i la Trini Milán, professora de la UOC i responsable del projecte d’Identitat Digital del Departament d’Educació de la Generalitat, moderats amb moderació per la periodista Clara Jordan. Sempre és interessant escoltar els punts de vista d’altres professionals que s’ocupen/preocupen del mateix tema que tu mateix. Interessant el contrast entre el que deien les expertes de la Policia, que van parlar sobretot dels problemes que pot provocar a la gent més jove el fet que ara el malfactor entra a casa per la xarxa, i l’enfocament de la Trini i en Josep Maria que remarcaven l’enorme potencial que té la xarxa com a eina per a generar continguts i al servei de l’aprenentatge, així com el seu caràcter col·laboratiu que, ja de per si, és una qualitat.

Per la meva banda vaig insistir en la idea que la xarxa i la llei són termes de mal  combinar. A més regulació més perill de fer perdre a Internet el seu enorme potencial de crear, de servir-nos, de créixer i de reinventar-se constantment. Les lleis amb la xarxa haurien d’aplicar un principi semblant al que en dret penal denominem principi d’intervenció mínima, de manera que regular-la, establir-hi normes i prohibicions, només s’hauria de fer com a últim recurs.

Pensant en els continguts que finalment van exposar els participants, veig que el títol inicial anava bé  sobretot per l’exposició de les companyes policies. Potser en Josep Maria Ganyet hauria preferit que fos “com utilitzar la xarxa per agafar bon peix” i fins i tot “com fer que la xarxa ens enxarxi a tots i ens enriqueixi”. Posats a dir la Trina Milán potser hauria dit “com utilitzar la xarxa de forma elàstica per a pujar més enlaire i a sobre passar-s’ho bé”. Si havés estat a les meves mans hauria dit “com utilitzar la xarxa sense haver de necessitar una xarxa de protecció”.

Internet Internet

Un projecte tan potent com Google street view és una font inacabable d’anècdotes. Fer fotografies de forma tan sistemàtica de la vida quotidiana, arran de carrer, i posar-les a l’abast de tothom, ha provocat ja i seguirà provocant situacions divertides per alguns, i potser incòmodes per altres, com la del senyor que veiem enfilant-se a la imatge del costat. Em consta  també que alguns promotors immobiliaris es queixen del fet que street view permet comprovar que la seva promoció d’habitatges no és en el lloc idílic que diu la seva propaganda. Google procura (no sempre ho aconsegueix) esborrar les cares i les matrícules dels automòbils, i és conscient de que si no vol ser impopular ha de ser molt i molt sensible a les queixes dels ciutadans.

“Puc evitar que es vegi la meva casa a Google street view?” Això em preguntava fa una setmana una persona, a qui denominarem X, que sense escoltar massa les meves explicacions (que si l’espai públic, que si no hi ha dany o perjudici…) va fer arribar la seva queixa a Google. Read more…

Fotografia, Internet Buscadors, Fotografia, Internet

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials

Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb caràcters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difícil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes gràcies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir  per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà, en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fàcil. Fins aquí arriben els CAPTCHA  però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilíssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…

Arxius, Internet, Seguretat Arxius, Internet, Seguretat

Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar  precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemàtica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.

Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pàgina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancàries) per evitar el phishing, o perquè a la pàgina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pàgines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avís legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç? Read more…

Internet, Propietat industrial, Propietat intel·lectual Internet, Marques, Propietat intel·lectual

Fa temps que segueixo absolutament atònit la defensa que molta gent fa de les descàrregues o intercanvis d’arxius mitjançant les eines P2P. Sempre m’ha sorprès que es pugui discutir sobre aquesta qüestió. Veig que els defensors d’aquests intercanvis sovint consideren que fer-ho és ser més modern. Altres vegades busquen en la llibertat d’informació i de comunicació l’aval per a portar-ho a terme. Al·lucinant. També em sorprèn i espanta el to agressiu de molts defensors de les descàrregues en el moment d’exposar els seus arguments. Hi he tornat a pensar llegint la notícia de l’aprovació ahir mateix a França d’una norma que permetrà desconectar els internautes que portin a terme aquestes descàrregues, aprovació precedida d’una llarga polèmica i de la correcció d’una primera proposta de llei que anava en aquesta direcció. Explica la història que antigament, Read more…

Internet, Propietat intel·lectual Internet, Propietat intel·lectual

El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més àmplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.

La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…

Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades Internet, Menors, Protecció de dades