
Foto: Ariadna Matas
L’estruç que mira la cà mera (fotografia feta al Baix Empordà el dia 13 de març) sembla que digui “es pot saber què mires?”, o “que no havies vist mai un estruç passejant sobre la neu?”. És una de les moltes imatges insòlites, aquesta curiosa i divertida, que ens ha deixat la cèlebre nevada del 8 de març. L’estruç és un animal ben estrany. M’imagino que el coll llarg l’ajuda a veure a llarga distà ncia i fugir rà pidament si observa perill a l’horitzó. O sigui que esforçant-se per veure ben lluny el coll se li ha anat estirant, estirant. Un coll molt llarg que, curiosament, també li permet amagar el cap en un forat davant del perill, fer veure que no hi és. Dues reaccions possibles: actuar i moure’s o fer veure que no hi és. És un animal ben curiós, també en aquest sentit.
En tot això penso aquests dies que en els mitjans de comunicació i la gent de Girona parlem tant dels temes derivats de la catastròfica nevada:. Es comenta si les torres i la xarxa elèctrica eren les adequades, quines són les responsabilitats d’uns i altres, si hi haurà indemnitzacions… En aquest sentit és curiós l’enorme contrast que hi ha entre la quantitat d’informació que proporcionen els mitjans de comunicació, que no paren de tractar aquests temes, de fer parlar experts, de portar-ho a les tertúlies radiofòniques, de dibuixar plà nols a les pà gines centrals dels diaris, i d’altra banda el silenci absolut que trobes als mitjans que té el Govern, especialment a les pà gines web de la Generalitat. He fet com l’estruç de la imatge i he estirat el coll per veure si els Departaments afectats posaven informació en els seus llocs web i, efectivament, el resultat és tan desolador com l’estat actual dels nostres boscos. En el cas del Departament de Medi Ambient no hi ha cap referència a la nevada, ni a actuacions o iniciatives que es proposin realitzar. En el lloc web del Departament d’Interior hi ha únicament notÃcies en forma de breu, recollides dels mitjans. La nevada no existeix. De tota manera, la decepció més gran te l’emportes si busques informació a la web del Departament d’Indústria i Energia, on seria lògic trobar referències als temes que ara més preocupen, per exemple informació sobre les inspeccions que s’havien fet a les infraestructures que ara han caigut, i els seus resultats, o informació sobre la normativa tècnica que han de seguir les companyies que es dediquen al transport d’electricitat. Res de res. La nevada no existeix tampoc a la pà gina del Departament que vetlla per aquesta matèria.
La transparència de les actuacions públiques i l’esforç per comunicar informacions rellevants s’han de practicar especialment quan es produeixen fets que interessen i preocupen a col·lectius importants de ciutadans. No dèiem que les noves tecnologies ho permetien fer de forma millor i més intensa? Si tornem al nostre amic l’estruç, sembla que en aquest cas l’opció triada no és la d’actuar i moure’s sinó la d’amagar el cap i fer com si res no hagués passat. Francament decebedor.
Accés a la informació, Informació pública
Internet
Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats va ser el tÃtol de la taula rodona a la que em van convidar dimecres passat l’AMPA de l’Escola Montessori-Palau de Girona i la pròpia Escola. Els meus fantà stics companys de taula van ser la Irene Alcaide i la Puri Cosgaya, de la Policia Municipal de Girona, l’enginyer informà tic i professor de la UPF Josep Maria Ganyet, i la Trini Milán, professora de la UOC i responsable del projecte d’Identitat Digital del Departament d’Educació de la Generalitat, moderats amb moderació per la periodista Clara Jordan. Sempre és interessant escoltar els punts de vista d’altres professionals que s’ocupen/preocupen del mateix tema que tu mateix. Interessant el contrast entre el que deien les expertes de la Policia, que van parlar sobretot dels problemes que pot provocar a la gent més jove el fet que ara el malfactor entra a casa per la xarxa, i l’enfocament de la Trini i en Josep Maria que remarcaven l’enorme potencial que té la xarxa com a eina per a generar continguts i al servei de l’aprenentatge, aixà com el seu carà cter col·laboratiu que, ja de per si, és una qualitat.
Per la meva banda vaig insistir en la idea que la xarxa i la llei són termes de mal combinar. A més regulació més perill de fer perdre a Internet el seu enorme potencial de crear, de servir-nos, de créixer i de reinventar-se constantment. Les lleis amb la xarxa haurien d’aplicar un principi semblant al que en dret penal denominem principi d’intervenció mÃnima, de manera que regular-la, establir-hi normes i prohibicions, només s’hauria de fer com a últim recurs.
Pensant en els continguts que finalment van exposar els participants, veig que el tÃtol inicial anava bé sobretot per l’exposició de les companyes policies. Potser en Josep Maria Ganyet hauria preferit que fos “com utilitzar la xarxa per agafar bon peix” i fins i tot “com fer que la xarxa ens enxarxi a tots i ens enriqueixi”. Posats a dir la Trina Milán potser hauria dit “com utilitzar la xarxa de forma elà stica per a pujar més enlaire i a sobre passar-s’ho bé”. Si havés estat a les meves mans hauria dit “com utilitzar la xarxa sense haver de necessitar una xarxa de protecció”.
Internet
Internet
Un projecte tan potent com Google street view és una font inacabable d’anècdotes. Fer fotografies de forma tan sistemà tica de la vida quotidiana, arran de carrer, i posar-les a l’abast de tothom, ha provocat ja i seguirà provocant situacions divertides per alguns, i potser incòmodes per altres, com la del senyor que veiem enfilant-se a la imatge del costat. Em consta també que alguns promotors immobiliaris es queixen del fet que street view permet comprovar que la seva promoció d’habitatges no és en el lloc idÃlic que diu la seva propaganda. Google procura (no sempre ho aconsegueix) esborrar les cares i les matrÃcules dels automòbils, i és conscient de que si no vol ser impopular ha de ser molt i molt sensible a les queixes dels ciutadans.
“Puc evitar que es vegi la meva casa a Google street view?” Això em preguntava fa una setmana una persona, a qui denominarem X, que sense escoltar massa les meves explicacions (que si l’espai públic, que si no hi ha dany o perjudici…) va fer arribar la seva queixa a Google. Read more…
Fotografia, Internet
Buscadors, Fotografia, Internet
L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difÃcil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta. Anar endavant o endarrere era també difÃcil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el mà xim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…
Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades
Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials
Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb carà cters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difÃcil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes grà cies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà , en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fà cil. Fins aquà arriben els CAPTCHA però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilÃssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…
Arxius, Internet, Seguretat
Arxius, Internet, Seguretat
Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemà tica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.
Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pà gina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancà ries) per evitar el phishing, o perquè a la pà gina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pà gines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avÃs legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç? Read more…
Internet, Propietat industrial, Propietat intel·lectual
Internet, Marques, Propietat intel·lectual
Fa temps que segueixo absolutament atònit la defensa que molta gent fa de les descà rregues o intercanvis d’arxius mitjançant les eines P2P. Sempre m’ha sorprès que es pugui discutir sobre aquesta qüestió. Veig que els defensors d’aquests intercanvis sovint consideren que fer-ho és ser més modern. Altres vegades busquen en la llibertat d’informació i de comunicació l’aval per a portar-ho a terme. Al·lucinant. També em sorprèn i espanta el to agressiu de molts defensors de les descà rregues en el moment d’exposar els seus arguments. Hi he tornat a pensar llegint la notÃcia de l’aprovació ahir mateix a França d’una norma que permetrà desconectar els internautes que portin a terme aquestes descà rregues, aprovació precedida d’una llarga polèmica i de la correcció d’una primera proposta de llei que anava en aquesta direcció. Explica la història que antigament, Read more…
Internet, Propietat intel·lectual
Internet, Propietat intel·lectual
El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més à mplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.
La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…
Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades
Internet, Menors, Protecció de dades

Demostració de cracatge dels codis d'un certificat de seguretat. Congrés del Chaos Computer Club, Berlin, 30/12/08). Foto: Le Monde. CC:By-NC
Pocs diagnòstics tan catastrofistes sobre la seguretat, més ben dit sobre la inseguretat, d’internet i de tot el que hi està en contacte, es poden sentir en boca d’un expert com el que feia Eric Filiol en una extensa entrevista a Le Monde. L’única solució que proposa: no informatitzar, seguir d’alguna manera amb el suport paper. Aquest informà tic francès, que dirigeix el laboratori de virologia i de criptologia de l’ESIEA-Laval, hi comenta el greu error detectat en l’algoritme MD5, molt utilitzat en la certificació de seguretat de servidors i d’intercanvis electrònics, error que posa en risc molta informació i llocs d’internet. A resultes d’això analitza l’estat actual i les tendències que observa i en resulta un panorama catastròfic en el qual Read more…
Internet, Seguretat
Internet, Seguretat