Foto: Ariadna Matas

L’estruç que mira la càmera  (fotografia feta al Baix Empordà el dia 13 de març) sembla que digui “es pot saber què mires?”, o “que no havies vist mai un estruç passejant sobre la neu?”. És una de les moltes imatges insòlites, aquesta curiosa i divertida, que ens ha deixat la cèlebre nevada del 8 de març. L’estruç és un animal ben estrany. M’imagino que el coll llarg l’ajuda a veure a llarga distància i fugir ràpidament si observa perill a l’horitzó. O sigui que esforçant-se per veure ben lluny el coll se li ha anat estirant, estirant. Un coll molt llarg que, curiosament, també li permet amagar el cap en un forat davant del perill, fer veure que no hi és. Dues reaccions possibles: actuar i moure’s o fer veure que no hi és. És un animal ben curiós, també en aquest sentit.

En tot això penso aquests dies que en els mitjans de comunicació i la gent de Girona parlem tant dels temes derivats de la catastròfica nevada:. Es comenta si  les torres i la xarxa elèctrica eren les adequades, quines són les responsabilitats d’uns i altres, si hi haurà indemnitzacions… En aquest sentit és curiós l’enorme contrast que hi ha entre la quantitat d’informació que proporcionen els mitjans de comunicació, que no paren de tractar aquests temes, de fer parlar experts, de portar-ho a les tertúlies radiofòniques, de dibuixar plànols a les pàgines centrals dels diaris, i  d’altra banda el silenci absolut que trobes als mitjans que té el Govern, especialment a les pàgines web de la Generalitat. He fet com l’estruç de la imatge i he estirat el coll per veure si els Departaments afectats posaven informació en els seus llocs web i, efectivament, el resultat és tan desolador com l’estat actual dels nostres boscos. En el cas del Departament de Medi Ambient no hi ha cap referència a la nevada, ni a actuacions o iniciatives que es proposin realitzar. En el lloc web del Departament d’Interior hi ha únicament notícies en forma de breu, recollides dels mitjans. La nevada no existeix. De tota manera, la decepció més gran te l’emportes si busques informació a la web del Departament d’Indústria i Energia, on seria lògic  trobar referències als temes que ara més preocupen, per exemple informació sobre les inspeccions que s’havien fet a les infraestructures que ara han caigut, i els seus resultats, o informació sobre la normativa tècnica que han de seguir les companyies que es dediquen al transport d’electricitat. Res de res. La nevada no existeix tampoc a la pàgina del Departament que vetlla per aquesta matèria.

La transparència de les actuacions públiques i l’esforç per comunicar informacions rellevants s’han de practicar especialment quan es produeixen fets que interessen i preocupen a col·lectius importants de ciutadans. No dèiem que les noves tecnologies ho permetien fer de forma millor i més intensa? Si tornem al nostre amic l’estruç, sembla que en aquest cas l’opció triada no és la d’actuar i moure’s sinó la d’amagar el cap i fer com si res no hagués passat. Francament decebedor.

Accés a la informació, Informació pública Internet

Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats va ser el títol de la taula rodona a la que em van convidar dimecres passat l’AMPA de l’Escola Montessori-Palau de Girona i la pròpia Escola. Els meus fantàstics companys de taula van ser la Irene Alcaide i la Puri Cosgaya, de la Policia Municipal de Girona, l’enginyer informàtic i professor de la UPF Josep Maria Ganyet, i la Trini Milán, professora de la UOC i responsable del projecte d’Identitat Digital del Departament d’Educació de la Generalitat, moderats amb moderació per la periodista Clara Jordan. Sempre és interessant escoltar els punts de vista d’altres professionals que s’ocupen/preocupen del mateix tema que tu mateix. Interessant el contrast entre el que deien les expertes de la Policia, que van parlar sobretot dels problemes que pot provocar a la gent més jove el fet que ara el malfactor entra a casa per la xarxa, i l’enfocament de la Trini i en Josep Maria que remarcaven l’enorme potencial que té la xarxa com a eina per a generar continguts i al servei de l’aprenentatge, així com el seu caràcter col·laboratiu que, ja de per si, és una qualitat.

Per la meva banda vaig insistir en la idea que la xarxa i la llei són termes de mal  combinar. A més regulació més perill de fer perdre a Internet el seu enorme potencial de crear, de servir-nos, de créixer i de reinventar-se constantment. Les lleis amb la xarxa haurien d’aplicar un principi semblant al que en dret penal denominem principi d’intervenció mínima, de manera que regular-la, establir-hi normes i prohibicions, només s’hauria de fer com a últim recurs.

Pensant en els continguts que finalment van exposar els participants, veig que el títol inicial anava bé  sobretot per l’exposició de les companyes policies. Potser en Josep Maria Ganyet hauria preferit que fos “com utilitzar la xarxa per agafar bon peix” i fins i tot “com fer que la xarxa ens enxarxi a tots i ens enriqueixi”. Posats a dir la Trina Milán potser hauria dit “com utilitzar la xarxa de forma elàstica per a pujar més enlaire i a sobre passar-s’ho bé”. Si havés estat a les meves mans hauria dit “com utilitzar la xarxa sense haver de necessitar una xarxa de protecció”.

Internet Internet

Un projecte tan potent com Google street view és una font inacabable d’anècdotes. Fer fotografies de forma tan sistemàtica de la vida quotidiana, arran de carrer, i posar-les a l’abast de tothom, ha provocat ja i seguirà provocant situacions divertides per alguns, i potser incòmodes per altres, com la del senyor que veiem enfilant-se a la imatge del costat. Em consta  també que alguns promotors immobiliaris es queixen del fet que street view permet comprovar que la seva promoció d’habitatges no és en el lloc idílic que diu la seva propaganda. Google procura (no sempre ho aconsegueix) esborrar les cares i les matrícules dels automòbils, i és conscient de que si no vol ser impopular ha de ser molt i molt sensible a les queixes dels ciutadans.

“Puc evitar que es vegi la meva casa a Google street view?” Això em preguntava fa una setmana una persona, a qui denominarem X, que sense escoltar massa les meves explicacions (que si l’espai públic, que si no hi ha dany o perjudici…) va fer arribar la seva queixa a Google. Read more…

Fotografia, Internet Buscadors, Fotografia, Internet

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials

Els arxivers que treballen en arxius històrics dediquen part del seu temps a desxifrar documents antics que apareixen sovint amb caràcters deformats, irregulars, mig esborrats, atenuats per la humitat, parcialment tacats… Vaig pensar de seguida en aquesta feina difícil i lenta el dia que en Jordi Pont em va parlar de ReCaptcha (moltes gràcies Jordi!). Des d’aleshores m’he mirat els CAPTCHA amb altres ulls, amb dificultats, que d’això es tracta, però amb més bons ulls. Com és ben sabut els CAPTCHA es fan servir  per a frenar l’accés de robots a determinats llocs o serveis de la xarxa, i evitar intromissions malicioses. Només un humà, en principi, els pot desxifrar i no sempre de manera fàcil. Fins aquí arriben els CAPTCHA  però el sistema pensat pels creadors de ReCAPTCHA va més enllà d’utilitzar aquesta idea o funció. ReCAPTCHA va idear la utilització de dos CAPTCHA en paral·lel: un d’inventat i un altre que és la reproducció d’un text digitalitzat que presenta problemes de transcripció. El primer, l’inventat, serveix per comprovar l’habilitat de l’usuari en aquella classe o tipus de defecte del text, de manera que si el resol amb encert es converteix en un col·laborador inconscient i utilíssim en la tasca de desxifrar el text real, l’altre que haurà de transcriure abans d’accedir al servei o recurs web. Read more…

Arxius, Internet, Seguretat Arxius, Internet, Seguretat

Ahir a la tarda vaig participar a Figueres al Giroscopi 2009, parlant de La xarxa i les normes. Responsabilitats, drets i deures en la utilització d’Internet per a la gestió cultural. Trobareu materials de la intervenció en aquest enllaç. Durant la sessió vaig dedicar uns minuts a parlar  precisaments dels enllaços o links, un dels elements imprescindibles per a moure’s per la xarxa. Ahir al vespre vaig rebre un parell de correus d’assistents al respecte d’aquesta qüestió que aparentment no ha de ser problemàtica però sobre la qual no tothom té el mateix criteri.

Molts titulars de llocs web només autoritzen enllaços a la seva pàgina d’inici, ja sigui perquè hi tenen publicitat o materials que els interessa difondre (logos, informació comercial…), ja sigui (cas de les entitats bancàries) per evitar el phishing, o perquè a la pàgina d’inici publiciten determinades ofertes, etc. O sigui que no sempre els enllaços profunds, a pàgines interiors, agraden i, no obstant, són imprescindibles per accedir als continguts dels llocs web cada cop més enormes, complexos i farcits d’informació. No és gens clara la responsabilitat que pot comportar incomplir aquest criteri. Entenc que en cada cas caldria valorar el perjudici creat a l’”enllaçat profundament” però, de tota manera, sempre és aconsellable respectar l’opinió del titular del lloc que trobarem explicada en la informació, nota o avís legal del lloc. I prohibir qualsevol enllaç? Read more…

Internet, Propietat industrial, Propietat intel·lectual Internet, Marques, Propietat intel·lectual

Fa temps que segueixo absolutament atònit la defensa que molta gent fa de les descàrregues o intercanvis d’arxius mitjançant les eines P2P. Sempre m’ha sorprès que es pugui discutir sobre aquesta qüestió. Veig que els defensors d’aquests intercanvis sovint consideren que fer-ho és ser més modern. Altres vegades busquen en la llibertat d’informació i de comunicació l’aval per a portar-ho a terme. Al·lucinant. També em sorprèn i espanta el to agressiu de molts defensors de les descàrregues en el moment d’exposar els seus arguments. Hi he tornat a pensar llegint la notícia de l’aprovació ahir mateix a França d’una norma que permetrà desconectar els internautes que portin a terme aquestes descàrregues, aprovació precedida d’una llarga polèmica i de la correcció d’una primera proposta de llei que anava en aquesta direcció. Explica la història que antigament, Read more…

Internet, Propietat intel·lectual Internet, Propietat intel·lectual

El Club Súper 3 deu ser el primer o el segon club en nombre d’afiliats de Catalunya. Hi ha centenars de milers de súpers, i una bona colla d’ex-súpers alguns dels quals comencen a “tenir una edat”. D’entre les iniciatives de fidelització o de personalització de les relacions amb els seus afiliats d’aquest peculiar Club sempre m’ha cridat l’atenció la llista dels súpers que compleixen anys, que apareix cada dia en començar la programació infantil de TV3 o del K3, al ritme de la popular cançó que comença “Anys i anys, per molts anys…”. La llista es pot llegir també a la web del programa i informa de nom i cognoms i edat dels que compleixen aquell dia. A la web la informació és més àmplia perquè es poden veure també els que en compleixen o en compliran els dies previs i posteriors. Avui dia 22 de març, per exemple, compleixen anys 1.239 súpers.

La qüestió que a mi em crea dubtes és Read more…

Internet, Mitjans de comunicació, Protecció de dades Internet, Menors, Protecció de dades

Demostració de cracatge dels codis d'un certificat de seguretat. Congrés del Chaos Computer Club, Berlin, 30/12/08). Foto: Le Monde. CC:By-NC

Pocs diagnòstics tan catastrofistes sobre la seguretat, més ben dit sobre la inseguretat, d’internet i de tot el que hi està en contacte, es poden sentir en boca d’un expert com el que feia Eric Filiol en una extensa entrevista a Le Monde. L’única solució que proposa: no informatitzar, seguir d’alguna manera amb el suport paper. Aquest informàtic francès, que dirigeix el laboratori de virologia i de criptologia de l’ESIEA-Laval, hi comenta el greu error detectat en l’algoritme MD5, molt utilitzat en la certificació de seguretat de servidors i d’intercanvis electrònics, error que posa en risc molta informació i llocs d’internet. A resultes d’això analitza l’estat actual i les tendències que observa i en resulta un panorama catastròfic en el qual Read more…

Internet, Seguretat Internet, Seguretat