Molt abans de l’any 2293
Falten només 15 dies per Sant Jordi i 283 anys per arribar al 2293.
Molt abans de 2293 és el títol de la meva col·laboració en el número especial de la revista Els fulls de l’Escriptori que els de l’editorial CCG Edicions han tret de cara a Sant Jordi. Reprodueixo a sota aquest breu article meu sobre el futur del llibre i, de passada recomano la lectura de la revista que us podeu descarregar des d’aquí mateix.
.
Molt abans de 2293
- “Escriure sobre el futur del llibre? Es publicarà també en suport electrònic?”
Això vaig preguntar a l’editor Joaquim Curbet quan em va encarregar el que ara llegiu. Si la invitació me la fes dintre de dos o tres anys la pregunta seria: “es publicarà també en paper?”. Uns quants anys més endavant ja no hi hauria pregunta. Entre preguntes, incerteses i dubtes avancem cap a un nou temps en el que els llibres no estaran a cap lloc en concret però hi podrem accedir des de tot arreu. A cap lloc i des de tot arreu. Sembla una utopia. De fet la illa d’Utopia imaginada per Thomas More no està tampoc en cap lloc, com anuncia el seu propi nom. Si se’m permet una confessió, diré que vivia convençut de que mai veuria l’illa, però ara a l’horitzó se n’endevinen uns farallons i petits illots als que el corrent ens acosta ràpidament, de manera que no des de qualsevol lloc encara però si des d’on ens podem conectar a Internet, tots podem llegir el text original que descrivia la cèlebre terra que ha donat nom als somnis de la humanitat. Si esteu llegint des d’un giny connectat a la xarxa, només heu de clicar sobre aquest enllaç i veureu l’edició de 1516. Així de fàcil serà des de tot arreu aviat, el dia que Internet desapareixerà perquè serà com l’aire.
No només els llibres, sinó també la música, l’art, les imatges, la veu i els records dels humans, tot estarà guardat i a l’abast, com en la cúpula – biblioteca d’Eternal. A Zardoz (1973) Sean Connery descobreix un espai on s’accedia al coneixement i a les creacions dels humans, l’única cosa que valia la pena del paradís artificial on l’any 2293 vivien eternament una minoria de privilegiats. Vaig estar breus instants al costat del guerrer Connery escoltant música, sentint narrar obres literàries i històries d’altres temps. M’ho mirava de lluny, des de la butaca del cinema, però recordo que vaig sortir de la cúpula amb ganes de saber i conèixer més i, si se’m permet una segona confessió, d’intentar aportar alguna cosa a aquell cúmul de coneixements. Finals del segle XXIII? No haurem d’esperar tant per veure aquest prodigi.
La història dels llibres és la d’una evolució constant cap a suports i formes que els permetin ser més assequibles i accessibles. El suport electrònic és el següent pas, inevitable i en realitat imprescindible. Cada cop són més els que escriuen i a qui val la pena llegir, igual que cada cop són més els que fan bones fotografies, o petites produccions cinematogràfiques, o música… Impossible seguir amb els canals que hem utilitzat fins ara. En quins formats? I els drets dels uns i els altres? Quin paper hi farà cadascú? No hi ha respostes ni certeses quan es navega per un mar fins ara ignorat.
Moltes de les persones que es descarreguen ilegalment pel·lícules o música d’internet, sense pagar als titulars dels drets, ho vesteixen i ho justifiquen dient que això és modern i innovador. Argumenten que és seguir un nou model nascut de les noves tecnologies, que voler impedir-ho és ser contrari al progrés, etc. En realitat és justament el contrari. Vegem per exemple què passa amb el llibre-e. Tinc ocasió de parlar amb editors que treballen ja en l’edició de llibres electrònics i amb molts altres que es plantegen seriosament fer-ho. Molts d’aquests segons vacil·len, dubten de si fer la inversió i llançar-s’hi, i la causa principal, encara que no pas l’única, és precisament la por a la pirateria. L’exemple del que està passant amb la música els desanima i els fa dubtar. Tothom sap que posar un llibre a la xarxa és exposar-lo a un destí similar al que segueixen/pateixen les creacions musicals, de manera que l’activitat dels audaços i moderníssims pirates, actua en realitat frenant el progrés, retardant la possibilitat de que tots poguem accedir, des de qualsevol lloc, a grans biblioteques virtuals on consultar (accedir gratuitament, llogar, adquirir) les obres fruit de la creació i la recerca. Els moderns pirates perjudiquen als que tenen drets, i al mateix també ens perjudiquen als que ens agradaria veure avançar més depressa aquest somni.