Lliçons d’un lipdub d’èxit, el de la UVic
Entre els millors lipdubs que podem veure a la xarxa, almenys entre els que més m’agraden a mi, hi ha el que es va enregistrar a la Universitat de Vic el mes de maig passat amb la participació de més de 800 persones, un muntatge molt divertit que ha estat vist a YouTube més de 730.000 vegades. Si no l’heu vist encara disfruteu-lo clicant aquÃ.
El lipdub és un gènere nou. És interessant des de molts punts de vista perquè és una nova manera de combinar activitats creatives. Hi ha guió, coreografia, música, escenografia… i tot el que pugui tenir lloc (exercicis gimnà stics, d’equilibri, jocs…) al pas d’una cà mera. Els lipdubs no intenten explicar cap història en concret però acaben venent una imatge i un missatge. Els meus preferits són els que, com el de la UVic, estan plens de microgags, breus intervencions de personatges o d’efectes visuals que en un no res transmeten alguna idea o una picada d’ullet a l’espectador. Aquests microgags són probablement el més genuà d’aquestes representacions.
Però al mateix temps els lipdubs són videoclips sensacionals que poden fer un gran favor al grup de qui se n’ha triat la música. El cas de la UVic és un bon exemple. El grup Train, autor de la cançó Hey Soul Sister que posa el fons musical al lipdub de la UVic, recomanava ja fa mesos des de la seva web que es visionés aquest lipdub penjat a YouTube. Train qualifica d’impressionant el video perquè de fet no es podia imaginar que 800 figurants ballarien i es mourien al ritme de la seva cançó davant de tot el món. Els de la UVic han fet contents. a Train.
També n’estan molt contents els de la discogrà fica que té els drets de l’enregistrament: Columbia Records. Segons informa la UVic fa pocs dies la Universitat ha rebut un obsequi d’aquesta discogrà fica en forma de cartell acompanayat d’un text en el que es manifesta l’agraïment per haver ajudat a fer pujar les vendes del single amb la cançó (descà rregues des de l’Itunes i similars potser) per sobre dels 4 milions d’exemplars.
El cas del lipdub UVic demostra que determinats actes d’explotació de peces musicals, fets sense contraprestació econòmica a favor dels titulars dels drets, acaben essent molt beneficiosos per aquests titulars.
El grup TRAIN content. Columbia Records contenta. La UVic contenta. Els que veiem el video també. Tothom hi surt guanyant. El criteri de “qui utilitza una cançó ha de pagar” pot ser en ocassions perjudicial als titulars dels drets sobre aquesta. Tractant-se d’una Universtitat és ben oportú dir que és tota una lliçó.
“La promoció musical a Catalunya” és el tÃtol del treball de recerca de segon de batxillerat que Ariadna Matas ha presentat fa poques setmanes. El treball porta el subtÃtol “de cantar a la dutxa a viure de la música” i analitza sobretot com s’ho fan els músics emergents catalans per arribar al públic i intentar viure del seu art. Tracta tot un ventall de temes relacionats amb el sector musical, per exemple el canvi de model en la producció i gestió de les creacions, o els gustos del públic i les formes d’accedir-hi, l’opinió de músics i públic sobre el P2P… Impossible resumir-ho aquà però, amb permÃs de la seva autora, val la pena destacar algunes de les conclusions que resulten de les enquestes fetes a 300 persones consumidors de música i a 25 músics que estan en els inicis de la seva vida professional.
