La publicitat de la prostitució
Deia Zapatero l’altre dia al Congrés dels Diputats que els anuncis sobre prostitució que apareixen a la premsa generalista s’haurien de prohibir.
Noti’s que la frase no és “ho prohibiré” ni “treballaré perquè es prohibeixi”, de manera que probablement tot plegat quedi en res i l’Estat Espanyol segueixi essent l’únic del seu entorn que admet que en qualsevol publicació, en qualsevol, pugui aparèixer aquesta classe de publicitat. Només “Público” i “20 minutos”, d’entre els que més tiren, han renunciat als ingressos provinents d’aquesta publicitat que tan atempta contra la dignitat de la meitat de la humanitat, està relacionada amb el comerç d’éssers humans, amb l’activitat de mà fies i l’esclavitud de moltes dones.
Contra aquesta tÃmida frase d’en Zapatero des de la premsa que publica els anuncis s’han donat dos arguments:
- Seria una prohibició hipòcrita perquè no va a l’arrel del problema
- La premsa no pot suportar perdre ara aquesta font d’ingressos
La primera resposta és ben decebedora perquè que no es vagi a l’arrel de la qüestió no vol dir que la mesura per ella mateixa no sigui bona, cosa que els editors de diaris no es molesten en pensar. Sobre la segona resposta, o sigui que “ara” no es puguin permetre renunciar-hi, és absolutament amoral i a més obliga a preguntar per què no ho van fer abans.
Prestigiosos diaris que prediquen en les seves editorials els més alts valors democrà tics i els drets humans es tapen el nas amb una mà i paren l’altra per cobrar l’import dels anuncis que, analitzats amb un mÃnim d’exigència i rigor, incompleixen la normativa sobre publicitat, la qual adverteix que és ilÃcita aquella que “atente contra la dignidad de la persona o vulnere los valores y derechos reconocidos en la Constitución”, cas entre els que segons la norma s’han d’incloure “los anuncios que presenten a las mujeres de forma vejatoria o discriminatoria” (Llei 34/1988 general de publicitat, art. 3).
Està vist que algunes lleis estan fetes per no ser aplicades, com tampoc s’aplicarà la previsió de la nova Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infà ncia i l’adolescència, que fa poques setmanes aprovava el Parlament de Catalunya. Diu aquest nou text (art. 62) que les publicacions amb contingut:
… que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogrà fic, o qualsevol altre que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents, no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a l’abast d’aquests
Belles frases i belles proclames sobre la dignitat de la persona les que llegim en els preà mbuls i en els articles de les lleis, i encara més les que escriuen els editorialistes dels diaris. Mentrestant un nombre indeterminat de persones seguiran essent explotades contra la seva voluntat ben a la vora de casa nostre, i entre tots (no fos cas que ens acusin de puritans) tolerarem que, a més, se’n pugui fer publicitat.
Minúscul avenç, prà cticament inapreciable, per a frenar les empipadores trucades telefòniques comercials que ens fan a casa o a la feina a tota hora. 
El blog ha tancat aquest mes d’agost però avui, dia 1 de setembre, torna puntual. I ho fa amb una referència que he trobat casualment aquestes vacances al que deu ser el primer cas de campanya massiva de marqueting aprofitant les guies telefòniques. En aquell cas va ser una campanya molt més amable que les tÃpiques trucades que patim ara de forma indiscriminada. Es tracta de la que l’any 1915 el propietari de la marca 
Segur que quan Daniel Defoe va crear a 
Et truquen a les vuit del vespre i t’ofereixen viatges, contractes telefònics o un pernil. Què es pot fer davant d’aquesta irrupció de publicitat no desitjada? En vam parlar dijous passat, a la darrera classe del 
